Parc Nacional de l'Alt Atles Oriental
(tzm) ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⵟⵍⴰⵙ ⵎⵇⵇⵓⵕⵏ ⴰⴳⵎⵓⴹ  | ||||
| ||||
| Tipus | parc nacional | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Midelt (Marroc) | |||
| Localització | Marroc | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 490 km² | |||
| Espècies conservades | Cedre de l'Atles, Gasela de l'Atles, arruí | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 31073 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2004 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Haut Commissariat des Eaux et Forêts et de la Lutte contre la Désertification | |||
El Parc Nacional de l'Alt Atles Oriental (amazic estàndard marroquí: ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⵟⵍⴰⵙ ⵎⵇⵇⵓⵕⵏ ⴰⴳⵎⵓⴹ, Afrag Anamur n Aṭlas Mqquṛn Agmuḍ) és un parc nacional del Marroc. Té una superfície de 49,000 hectàrees (120,000 acres) i està a la vora de les muntanyes de l'Alt Atles.[1]
El parc va ser creat per preservar els valors culturals, juntament amb les seves poblacions d'arruí, gasela de l'Atles, ocells, amfibis, reptils, i vegetació.[2]
Quan es va proposar com a Parc Nacional aquest lloc abastava 55.252 hectàrees de l'Alt Atles entre Midelt i Er Rachidia. La roca base consta de pedra calcària amb algunes intrusions ígnies. El lloc té rangs d'altitud de 1.645 metres al llit de l'Oued Arheddou a 3.102 m al cim del Jbel Tanrhourt. En el seu extrem occidental inclou els llacs bessons d'Isli i Tislit, prop d'Imilchil. El vessant nord gaudeix d'una precipitació anual de 400-600 mm, i per tant és ben arbrat, mentre que el vessant sud és més sec, rebent només 200-300 mm, i està més oberts. Les neus de l'hivern són abundants i de llarga durada en les elevacions més altes. A la banda nord, la vegetació llenyosa consisteix en boscos de cedre de l'Atles, pinastre magrebí i alzina, boscos oberts de savina turífera, i a les zones de menor altitud, alguns boscos de pi blanc. Els cims de les muntanyes i altiplans alts donen suport a la vegetació d'estepa xeròfila, i hi ha algunes pastures a les zones més humides. Al vessant sud el bosc de cedre està desapareixent, però persisteixen els roures dispersos i boscos de pi. La vegetació d'estepa és predominant, dominat per Stipa tenacissima en altituds més baixes.
Referències
[modifica]- ↑ «Communication, Education and Public Awareness in Protected Areas - West Asia and North Africa». International Union for Conservation of Nature. [Consulta: 15 novembre 2011].
- ↑ «Parc National du Haut Atlas Oriental» (en francès). Haut Commissariat aux Eaux et Forêts et à la Lutte Contre la Désertification. Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 15 novembre 2011].
Enllaços externs
[modifica]- Parc National du Haut Atlas Oriental. BirdLife International. 2011-11-15.
- Parc National du Haut Atlas Oriental Arxivat 2012-04-25 a Wayback Machine., Haut Commissariat aux Eaux et Forêts et à la Lutte Contre la Désertification
- Parc National du Haut Atlas Oriental Arxivat 2016-12-25 a Wayback Machine. Centre d'Echange d'Information sur la Biodiversité du Maroc
