Partit Democràtic Socialista Obrer
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
El Partit Democràtic Socialista Obrer va ésser un partit polític fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reoyo i Francisco Mora).
Tot i que adoptà un programa fortament influït per l'aprovat pel PSOE a l'abril del 1880, no es produí una unificació real d'ambdós grups (a Madrid no s'adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol) per diversos motius. Especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit polític i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tindre un funcionament autònom.
Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmias i Ramon Lostau.
El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups. De la ruptura en resultà l'impuls del PSOE a Madrid (que celebrà el I Congrés el 1888) i del Partit Socialista Oportunista a Catalunya el 1891.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 246.