Partit Nacional de Nova Zelanda
|
|
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme liberal | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | New Zealand Reform Party (en) United Party (en) | ||||
| Creació | 14 maig 1936: causat per Fusió empresarial, Wellington | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Christopher Luxon | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | national.org.nz | ||||
El Partit Nacional de Nova Zelanda (en anglès: New Zealand National Party; en maori: Rōpū Nāhinara o Aotearoa) és un partit polític centredreta neozelandès, i un dels dos partits principals en la política neozelandesa.
Història
[modifica]La fundació del partit ocorregué el 1936 amb la unió del Partit Unit i el Partit Reformador, fent-lo el segon partit actual més antic de Nova Zelanda.
El Partit Nacional, liderat per Jim Bolger, va guanyar el govern amb la majoria absoluta més gran de la història de Nova Zelanda a les eleccions generals neozelandeses de 1990, la primera victòria des que el 1975 quan el Partit Nacional va guanyar el vot popular però no una majoria absoluta. El seu mandat com a primer ministre va estar marcat per importants reformes econòmiques que van revitalitzar l'economia de Nova Zelanda, aconseguint un pressupost equilibrat i un superàvit el 1994. Bolger va ser fonamental en l'avanç dels esforços de reconciliació amb els maoris, negociant acords relacionats amb greuges històrics, i en 1993 va promoure un referèndum que va conduir a l'adopció d'una representació proporcional mixta.[1]
El 2006 Don Brash va dimitir com a líder del partit després d'especulacions sobre una aventura extramatrimonial.[2] Després de mesos d'especulacions, John Key es va presentar a les eleccions al lideratge del partit i va ser elegit sense oposició.
Les eleccions del 8 de novembre de 2008 van posar fi al cinquè govern del Partit Laborista de Helen Clark. El Partit Nacional va guanyar el 45% del vot i 58 dels 122 escons al parlament, un marge substancialment més gran que el deu Partit Laborista que obtingué 43 escons i va aconseguir el suport dels partits ACT Nova Zelanda, Futur Unit i Partit Maori per formar un govern en minoria encapçalat per John Key.[3] El Partit Nacional repetí l'aliança encapçalada per John Key amb ACT Nova Zelanda, Futur Unit i el Partit Maori després de les eleccions generals neozelandeses de 2011[4] i les eleccions generals neozelandeses de 2014.[5][6][7]
El 12 de desembre de 2016 Key va dimitir per sorpresa com primer ministre abandonar el liderat del Partit Nacional,[8] i Bill English fou l'escollit pel partit per liderar el partit i el govern.[9]
Després de no poder formar govern tot i la victòria a les eleccions generals neozelandeses de 2017, el febrer de 2018, Bill English va dimitir com a líder del partit obrint el camí a una cursa de lideratge[10] i el 27 de febrer de 2018 Simon Bridges va ser elegit líder del partit, convertint-se també en líder de l'oposició, sent la primera persona amb ascendència maori a exercir com a líder del Partit Nacional. A les portes de les eleccions generals neozelandeses de 2020 Bridges fou descavalcat del liderat del partit per Todd Muller,[11] però aquest va dimitir el 14 de juliol de 2020 sent rellevat per Judith Collins, que va liderar el partit durant la segona pitjor derrota de la història del partit a les eleccions del 2020, perdent 23 escons. Collins va ser destituïda com a líder del partit en 25 de novembre de 2021, quan el partit escollí Christopher Luxon.[12]
Després de les eleccions generals neozelandeses de 2023 Christopher Luxon va encapçalar un govern de coalició del Partit Nacional amb Nova Zelanda Primer i ACT Nova Zelanda, amb Winston Peters de Nova Zelanda Primer com a vicepresident fins al 31 de maig de 2025, quan David Seymour d'ACT Nova Zelanda es va convertir en vicepresident tal com s'havia acordat en el pacte de govern.[13]
Polítiques
[modifica]Actualment el Partit Nacional aboga per la reducció d'impostos, reducció dels pagaments per beneficis socials per impulsar el comerç lliure, manteniment de les aliances de seguretat tradicionals i fi dels denominats privilegis pels maoris. La política del partit, expressada en els seus documents, inclou un compromís per duplicar el creixement econòmic de Nova Zelanda, de limitar el nombre de persones que reben beneficis socials als que realment ho necessiten, i de buscar la solució definitiva a les reclamacions del Tractat de Waitangi.
Suport
[modifica]Històricament començant com un moviment entre els interessos urbans i rurals, el Partit Nacional consistentment és ara un partit que rep el vot de treballadors en el sector primari i persones de classe alta. En les eleccions de 2005, el partit estretament guanyà més vots que el Partit Laborista a la ciutat més poblada de la nació, Auckland. A més, a les ciutats de Hamilton i Tauranga del centre nord de l'illa del Nord guanyà quasi tots els escons de les circumscripcions electorals. Menstrestant, el Partit Laborista consistentment rep el vot en les circumscripcions electorals urbanes de Christchurch, Dunedin i Wellington.
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions | Vots | % | Escons | Govern | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1938 | 381.081 | 40,3 | 25 / 80 | Nou | Oposició |
| 1943 | 402,887 | 42,8 | 34 / 80 | Oposició | |
| 1946 | 507.139 | 48,4 | 38 / 80 | Oposició | |
| 1949 | 556.805 | 51,88 | 46 / 80 | Majoria | |
| 1951 | 577.630 | 53,99 | 50 / 80 | Majoria | |
| 1954 | 485.630 | 44,27 | 45 / 80 | Majoria | |
| 1957 | 511.699 | 44,21 | 39 / 80 | Oposició | |
| 1960 | 557.046 | 47,59 | 46 / 80 | Majoria | |
| 1963 | 563.875 | 47,12 | 45 / 80 | Majoria | |
| 1966 | 525.945 | 43,64 | 44 / 80 | Majoria | |
| 1969 | 605.960 | 45,22 | 45 / 84 | Majoria | |
| 1972 | 581.422 | 41,50 | 32 / 87 | Oposició | |
| 1975 | 763.136 | 47,59 | 55 / 87 | Majoria | |
| 1978 | 680.991 | 39,82 | 51 / 92 | Majoria | |
| 1981 | 698.508 | 38,77 | 47 / 92 | Majoria | |
| 1984 | 692.494 | 35,89 | 37 / 95 | Oposició | |
| 1987 | 806.305 | 44,02 | 40 / 97 | Oposició | |
| 1990 | 872.358 | 47,82 | 67 / 97 | Majoria | |
| 1993 | 673.892 | 35,05 | 50 / 99 | Majoria | |
| 1996 | 701.315 | 33,87 | 44 / 120 | Coalició | |
| 1999 | 629.932 | 30,50 | 39 / 120 | Oposició | |
| 2002 | 425.310 | 20,93 | 27 / 120 | Oposició | |
| 2005 | 889.813 | 39,10 | 48 / 121 | Oposició | |
| 2008 | 1.053.398 | 44,93 | 58 / 122 | Minoria | |
| 2011 | 1.058.638 | 47,31 | 59 / 121 | Minoria | |
| 2014 | 1,131,501 | 47.04 | 60 / 121 |
Minoria | |
| 2017 | 1,152,075 | 44.45 | 56 / 120 |
Oposició | |
| 2020 | 738,275 | 25.58 | 33 / 120 |
Oposició | |
| 2023 | 1.085.851 | 38,08 | 48 / 123 | Coalició |
Líders
[modifica]| Líder | Imatge | Termini | Líder de l'oposició | Primer Ministre | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Adam Hamilton | 1936-1940 | 1936-1940 | ||
| 2 | Sidney Holland | 1940-1957 | 1940-1949 | 1949-1957 | |
| 3 | Keith Holyoake | 1957-1972 | 1957-1960 | 1957 1960-1972 | |
| 4 | Jack Marshall | 1972-1974 | 1972-1974 | 1972 | |
| 5 | Robert Muldoon | 1974-1984 | 1974-1975 1984 | 1975-1984 | |
| 6 | Jim McLay | 1984-1986 | 1984-1986 | ||
| 7 | Jim Bolger | 1986-1997 | 1986-1990 | 1990-1997 | |
| 8 | Jenny Shipley | 1997-2001 | 1999-2001 | 1997-1999 | |
| 9 | Bill English | 2001-2003 | 2001-2003 | ||
| 10 | Don Brash | 2003-2006 | 2003-2006 | ||
| 11 | John Key | 2006-2016 | 2006-2008 | 2008-2016 | |
| 12 | Bill English | 2016-2017 | 2016-2017 | ||
| 13 | Simon Bridges | 2018-2020 | 2018-2020 | ||
| 14 | Todd Muller | 2020 | 2020 | ||
| 15 | Judith Collins | 2020-2021 | 2020-2021 | ||
| 16 | Christopher Luxon | 2021- | 2021-2023 | 2023- |
Presidents
[modifica]| Nom | Termini |
|---|---|
| Sir George Wilson | 1936 |
| Colonel Claude H. Weston | 1936-1940 |
| Alex Gordon | 1940-1944 |
| Sir Wilfred Sim | 1944-1951 |
| Sir Alex McKenzie | 1951-1962 |
| John S. Meadowcroft | 1962-1966 |
| Ned Holt | 1966-1973 |
| Sir George Chapman | 1973-1982 |
| Sue Wood | 1982-1986 |
| Neville Young | 1986-1989 |
| John Collinge | 1989-1994 |
| Lindsay Tisch | 1994 |
| Geoff Thompson | 1994-1998 |
| John Slater | 1998-2001 |
| Michelle Boag | 2001-2002 |
| Judy Kirk | 2002-2009 |
| Peter Goodfellow | 2009-actualitat |
Referències
[modifica]- ↑ «Jim Bolger» (en anglès). EBSCO. [Consulta: 22 gener 2026].
- ↑ «Don Brash gone at lunchtime» (en anglès). The New Zealand Herald, 23-11-2006. [Consulta: 11 febrer 2013].
- ↑ Fleming, Grant. «John Key announces he has numbers to govern» (en anglès). New Zealand Herald, 16-11-2008. [Consulta: 6 juny 2025].
- ↑ «National and Maori Party back in business together» (en anglès). Television New Zealand, 11-12-2011. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ Davison, Issac «Dunne deal: United Future signs agreement with National-led govt». The New Zealand Herald, 29-09-2014.
- ↑ Bennett, Adam «National signs deal with Maori Party». The New Zealand Herald, 05-10-2014.
- ↑ Davison, Issac «Act deal: No portfolio for David Seymour». The New Zealand Herald, 29-09-2014.
- ↑ Elle Hunt, Eleanor Ainge Roy. «New Zealand prime minister John Key resigns» (en anglès). The Guardian, 05-12-2016. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ «New Zealand PM: Bill English to succeed John Key» (en anglès). BBC. BBC, 12-12-2016. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Roy, Eleanor Ainge. «Bill English: former New Zealand prime minister to quit politics» (en anglès), 12-02-2018. [Consulta: 29 juliol 2025].
- ↑ Wade, Amelia. «Election 2020: Act's record election result 'bittersweet' says leader David Seymour» (en anglès). Herald, 17-10-2020. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ «Christopher Luxon voted new National Party leader as Simon Bridges withdraws» (en anglès). RNZ, 30-11-2021. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ «Coalition deal: Peters to be deputy prime minister first, followed by Seymour» (en anglès). 1 News, 24-11-2023. [Consulta: 5 juny 2025].