Vés al contingut

Partit Nacional de Nova Zelanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Nacional de Nova Zelanda
(en) New Zealand National Party
(mi) Rōpū Nāhinara Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme liberal Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaNew Zealand Reform Party (en) Tradueix
United Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació 14 maig 1936:  causat per Fusió empresarial, Wellington Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deUnió Internacional Demòcrata Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaChristopher Luxon Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnational.org.nz Modifica el valor a Wikidata

Facebook: NZNATS X: NZNationalParty Instagram: nznationalparty Threads: nznationalparty LinkedIn (empresa): national-party Modifica el valor a Wikidata

El Partit Nacional de Nova Zelanda (en anglès: New Zealand National Party; en maori: Rōpū Nāhinara o Aotearoa) és un partit polític centredreta neozelandès, i un dels dos partits principals en la política neozelandesa.

Història

[modifica]

La fundació del partit ocorregué el 1936 amb la unió del Partit Unit i el Partit Reformador, fent-lo el segon partit actual més antic de Nova Zelanda.

El Partit Nacional, liderat per Jim Bolger, va guanyar el govern amb la majoria absoluta més gran de la història de Nova Zelanda a les eleccions generals neozelandeses de 1990, la primera victòria des que el 1975 quan el Partit Nacional va guanyar el vot popular però no una majoria absoluta. El seu mandat com a primer ministre va estar marcat per importants reformes econòmiques que van revitalitzar l'economia de Nova Zelanda, aconseguint un pressupost equilibrat i un superàvit el 1994. Bolger va ser fonamental en l'avanç dels esforços de reconciliació amb els maoris, negociant acords relacionats amb greuges històrics, i en 1993 va promoure un referèndum que va conduir a l'adopció d'una representació proporcional mixta.[1]

El 2006 Don Brash va dimitir com a líder del partit després d'especulacions sobre una aventura extramatrimonial.[2] Després de mesos d'especulacions, John Key es va presentar a les eleccions al lideratge del partit i va ser elegit sense oposició.

Les eleccions del 8 de novembre de 2008 van posar fi al cinquè govern del Partit Laborista de Helen Clark. El Partit Nacional va guanyar el 45% del vot i 58 dels 122 escons al parlament, un marge substancialment més gran que el deu Partit Laborista que obtingué 43 escons i va aconseguir el suport dels partits ACT Nova Zelanda, Futur Unit i Partit Maori per formar un govern en minoria encapçalat per John Key.[3] El Partit Nacional repetí l'aliança encapçalada per John Key amb ACT Nova Zelanda, Futur Unit i el Partit Maori després de les eleccions generals neozelandeses de 2011[4] i les eleccions generals neozelandeses de 2014.[5][6][7]

El 12 de desembre de 2016 Key va dimitir per sorpresa com primer ministre abandonar el liderat del Partit Nacional,[8] i Bill English fou l'escollit pel partit per liderar el partit i el govern.[9]

Després de no poder formar govern tot i la victòria a les eleccions generals neozelandeses de 2017, el febrer de 2018, Bill English va dimitir com a líder del partit obrint el camí a una cursa de lideratge[10] i el 27 de febrer de 2018 Simon Bridges va ser elegit líder del partit, convertint-se també en líder de l'oposició, sent la primera persona amb ascendència maori a exercir com a líder del Partit Nacional. A les portes de les eleccions generals neozelandeses de 2020 Bridges fou descavalcat del liderat del partit per Todd Muller,[11] però aquest va dimitir el 14 de juliol de 2020 sent rellevat per Judith Collins, que va liderar el partit durant la segona pitjor derrota de la història del partit a les eleccions del 2020, perdent 23 escons. Collins va ser destituïda com a líder del partit en 25 de novembre de 2021, quan el partit escollí Christopher Luxon.[12]

Després de les eleccions generals neozelandeses de 2023 Christopher Luxon va encapçalar un govern de coalició del Partit Nacional amb Nova Zelanda Primer i ACT Nova Zelanda, amb Winston Peters de Nova Zelanda Primer com a vicepresident fins al 31 de maig de 2025, quan David Seymour d'ACT Nova Zelanda es va convertir en vicepresident tal com s'havia acordat en el pacte de govern.[13]

Polítiques

[modifica]

Actualment el Partit Nacional aboga per la reducció d'impostos, reducció dels pagaments per beneficis socials per impulsar el comerç lliure, manteniment de les aliances de seguretat tradicionals i fi dels denominats privilegis pels maoris. La política del partit, expressada en els seus documents, inclou un compromís per duplicar el creixement econòmic de Nova Zelanda, de limitar el nombre de persones que reben beneficis socials als que realment ho necessiten, i de buscar la solució definitiva a les reclamacions del Tractat de Waitangi.

Suport

[modifica]

Històricament començant com un moviment entre els interessos urbans i rurals, el Partit Nacional consistentment és ara un partit que rep el vot de treballadors en el sector primari i persones de classe alta. En les eleccions de 2005, el partit estretament guanyà més vots que el Partit Laborista a la ciutat més poblada de la nació, Auckland. A més, a les ciutats de Hamilton i Tauranga del centre nord de l'illa del Nord guanyà quasi tots els escons de les circumscripcions electorals. Menstrestant, el Partit Laborista consistentment rep el vot en les circumscripcions electorals urbanes de Christchurch, Dunedin i Wellington.

Resultats electorals

[modifica]
EleccionsVots%EsconsAugmentDisminucióGovern
1938 381.08140,3
25 / 80
NouOposició
1943 402,88742,8
34 / 80
Augment 9Oposició
1946 507.13948,4
38 / 80
Augment 4Oposició
1949 556.80551,88
46 / 80
Augment 8Majoria
1951 577.63053,99
50 / 80
Augment 4Majoria
1954 485.63044,27
45 / 80
Disminució 5Majoria
1957 511.69944,21
39 / 80
Disminució 6Oposició
1960 557.04647,59
46 / 80
Augment 7Majoria
1963 563.87547,12
45 / 80
Disminució 1Majoria
1966 525.94543,64
44 / 80
Disminució 1Majoria
1969 605.96045,22
45 / 84
Augment 1Majoria
1972 581.42241,50
32 / 87
Disminució 13Oposició
1975 763.13647,59
55 / 87
Augment 23Majoria
1978 680.99139,82
51 / 92
Disminució 4Majoria
1981 698.50838,77
47 / 92
Disminució 4Majoria
1984 692.49435,89
37 / 95
Disminució 10Oposició
1987 806.30544,02
40 / 97
Augment 3Oposició
1990 872.35847,82
67 / 97
Augment 27Majoria
1993 673.89235,05
50 / 99
Disminució 17Majoria
1996 701.31533,87
44 / 120
Disminució 6Coalició
1999 629.93230,50
39 / 120
Disminució 5Oposició
2002 425.31020,93
27 / 120
Disminució 12Oposició
2005 889.81339,10
48 / 121
Augment 21Oposició
2008 1.053.39844,93
58 / 122
Augment 10Minoria
2011 1.058.63847,31
59 / 121
Augment 1 Minoria
2014 1,131,501 47.04
60 / 121
Augment 1 Minoria
2017 1,152,075 44.45
56 / 120
Disminució 4 Oposició
2020 738,275 25.58
33 / 120
Disminució 23 Oposició
2023 1.085.85138,08
48 / 123
Augment 15Coalició

Líders

[modifica]
Líder Imatge Termini Líder de l'oposició Primer Ministre
1 Adam HamiltonAdam Hamilton1936-19401936-1940
2 Sidney HollandSidney Holland1940-19571940-19491949-1957
3 Keith Holyoake1957-19721957-19601957
1960-1972
4 Jack MarshallJack Marshall1972-19741972-19741972
5 Robert MuldoonRobert Muldoon1974-19841974-1975
1984
1975-1984
6 Jim McLayJim McLay1984-19861984-1986
7 Jim BolgerJim Bolger1986-19971986-19901990-1997
8 Jenny ShipleyJenny Shipley1997-20011999-20011997-1999
9 Bill EnglishBill English2001-20032001-2003
10 Don BrashDon Brash2003-20062003-2006
11 John KeyJohn Key2006-20162006-20082008-2016
12 Bill EnglishBill English2016-20172016-2017
13 Simon BridgesSimon Bridges2018-20202018-2020
14 Todd MullerTodd Muller20202020
15 Judith CollinsJudith Collins2020-20212020-2021
16 Christopher LuxonChristopher Luxon2021-2021-20232023-

Presidents

[modifica]
Nom Termini
Sir George Wilson1936
Colonel Claude H. Weston1936-1940
Alex Gordon1940-1944
Sir Wilfred Sim 1944-1951
Sir Alex McKenzie1951-1962
John S. Meadowcroft1962-1966
Ned Holt1966-1973
Sir George Chapman1973-1982
Sue Wood1982-1986
Neville Young1986-1989
John Collinge1989-1994
Lindsay Tisch1994
Geoff Thompson1994-1998
John Slater1998-2001
Michelle Boag2001-2002
Judy Kirk2002-2009
Peter Goodfellow2009-actualitat

Referències

[modifica]
  1. «Jim Bolger» (en anglès). EBSCO. [Consulta: 22 gener 2026].
  2. «Don Brash gone at lunchtime» (en anglès). The New Zealand Herald, 23-11-2006. [Consulta: 11 febrer 2013].
  3. Fleming, Grant. «John Key announces he has numbers to govern» (en anglès). New Zealand Herald, 16-11-2008. [Consulta: 6 juny 2025].
  4. «National and Maori Party back in business together» (en anglès). Television New Zealand, 11-12-2011. [Consulta: 23 gener 2013].
  5. Davison, Issac «Dunne deal: United Future signs agreement with National-led govt». The New Zealand Herald, 29-09-2014.
  6. Bennett, Adam «National signs deal with Maori Party». The New Zealand Herald, 05-10-2014.
  7. Davison, Issac «Act deal: No portfolio for David Seymour». The New Zealand Herald, 29-09-2014.
  8. Elle Hunt, Eleanor Ainge Roy. «New Zealand prime minister John Key resigns» (en anglès). The Guardian, 05-12-2016. [Consulta: 25 setembre 2025].
  9. «New Zealand PM: Bill English to succeed John Key» (en anglès). BBC. BBC, 12-12-2016. [Consulta: 25 setembre 2025].
  10. Roy, Eleanor Ainge. «Bill English: former New Zealand prime minister to quit politics» (en anglès), 12-02-2018. [Consulta: 29 juliol 2025].
  11. Wade, Amelia. «Election 2020: Act's record election result 'bittersweet' says leader David Seymour» (en anglès). Herald, 17-10-2020. [Consulta: 7 maig 2025].
  12. «Christopher Luxon voted new National Party leader as Simon Bridges withdraws» (en anglès). RNZ, 30-11-2021. [Consulta: 7 maig 2025].
  13. «Coalition deal: Peters to be deputy prime minister first, followed by Seymour» (en anglès). 1 News, 24-11-2023. [Consulta: 5 juny 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) Pàgina web oficial del Partit Nacional de Nova Zelanda

Vegeu també

[modifica]