Pau Balmes i Montsech

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPau Balmes
Dades biogràfiques
Naixement 1735
Torelló
Mort 1789
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Metge i Botànic
Modifica dades a Wikidata

Pau Balmes (Torelló, 1735Barcelona, 25 de febrer[1] de 1789) fou metge i botànic.

Biografia[modifica]

Fill d’una família benestant de Torelló dedicada a la manufactura de la llana, estudia a Osca i obté el títol de batxiller el 1755. Però, malgrat que Osca té una Facultat de Medicina, se’n va a la Universitat de Cervera i es doctora el 1762. El mateix any, guanya una oposició per cobrir una plaça de metge substitut a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona on hi exerceix en Carles Vicens Rossell, oncle seu, que li fa de mentor.

L’any 1769, quan Rossell mor, Balmes ocupa definitivament la plaça. El mateix any, entra a la Junta de Sanitat de Barcelona. S’hi està durant 20 anys fent múltiples informes sanitaris sobre diferents temes de salut pública per a les autoritats municipals. Pau Balmes creu en la relació directe entre les malalties i el medi ambient i aquest convenciment el condueix a establir un reguitzell de denúncies.

En el període 1776-1779, el prestigi de Balmes -convertit en un dels metges més actius a la Barcelona de l’època i en un home ric- el duu a formar part del Tribunal del Protomedicat, responsable entre d’altres funcions, d’examinar els aspirants a exercir la Medicina, la Cirurgia o la Farmàcia.

Juntament amb altres metges destacats de la ciutat, funda l’Acadèmia Medico-Pràctica, que més tard esdevindrà la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. La nova institució pretén renovar els mètodes d’estudi, facilitant el compartiment de les experiències clíniques i la recopilació de les seves observacions per fer-les útils al major nombre possible de metges.

Com a bon metge de la Il·lustració, Pau Balmes s’interessa per altres disciplines científiques. Entre d’altres, la Botànica el porta a inscriure’s a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i de les Arts on és nomenat director de la secció d’aquesta branca en els períodes del 1765 al 1773 i de 1777 al 1785.

Bibliografia[modifica]

  • Tratado del fuego, 1768. [Manuscrit perdut.]
  • Sobre el narciso, llamado en catalán «lliri de Nadal». [Manuscrit perdut.]
  • Sobre el jacinto o «junquillo», 1769. [Manuscrit perdut.]
  • Observaciones termométricas, 1769. [Manuscrit perdut.]
  • Disertación sobre la aurora boreal de 24 de octubre de 1769, 1769. [N’existeix el manuscrit a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciènciesi Arts de Barcelona.]
  • Un caso de tétanos. Memorias de la Real Academia Médico Práctica. Barcelona / Madrid: Imprenta Real, 1798, p. 31-34.
  • BERNAT, Pasqual. Científics d'Osona. Diccionari històric i biobibliogràfic dels científics nascuts o vinculats a Osona. Vic, Patronat d'Estudis Osonencs, 2010, Osona a la Butxaca, 28

Referències[modifica]

  1. D'Amat i de Cortada, Rafel. Calaix de sastre I. Barcelona: Curial, 1988, p. 203. ISBN 84-7256-291-3 [Consulta: 20 agost 2017].