Pau Cortada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau Cortada
Biografia
NaixementOlesa de Montserrat, Barcelona, segle XIX
Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort1873
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata

Pau Cortada (Olesa de Montserrat, Barcelona, segle XIX - 1873). Va ser violinista, on entre el any 1818 i 1822 va estudiar música en Montserrat on va coincidir amb Baltasar Saldoni. Durant anys va ser violí primer i director de la cobla del seu poble natal, i va compondre nombroses peces de ball de general acceptació.

Pertany a la generació dels músics Monné de Olesa i Esparraguera: eren un grup de músics actiu des de abans de l'any 1850 que encara avui dia es conserva; intèrprets, compositors, arrengadors, copistes, caps de corda, representants, mestres de música i directors de corals. Aquesta orquestra d'Olesa tenia el seu origen en la Societat de Músics d'Olesa, tot i que es diu que fou fundada l'any 1847. Pau Cortada i Singla, organista de la Parròquia d'Olesa des de 1848, procedent del Monestir de Montserrat i que va ensenyar música al poble, es cert que entre els anys 1856 i 1858 va formar una orquestra de nois que van debutar per Pasqua Florida tocant caramelles amb el cor Joventut Olesana, del qual Cortada va ser mestre i director.

Els primers Monné documentats com a músics són els germans Monné-Batallé, nascuts entre 1839 i 1864. Hi ha motius no només per pensar que hi havia antecedents musicals ja a la pròpia família Monné sinó que els seus membres, en diverses generacions, estaven emparentats amb altres famílies de músics de la zona, començant pels Cortada i pels Pujol, seguint pels Cañadell, Simon, Parera i Margarit. Fins i tot hi ha alguna possibilitat que aquests Monné músics del Baix Llobregat fossin parents llunyans dels Munné constructors de pianos de Barcelona a mitjan segle XIX.[1]

Referències[modifica]

  1. Brugarolas Bonet, Oriol «La construcción de pianos en Barcelona 1780-1808: los primeros constructores de pianos». Cuadernos de Música Iberoamericana, vol. 21, 2011, pàg. 83-102.

Bibliografia[modifica]

  • CASTELLVÍ, Montserrat. MITJANS, Rafael. SOLER, Teresa: «Los músicos Monné de Olesa y de Esparreguera | Museu de la Música (barcelona.cat)» Barcelona. 14/4/2020.
  • DESCONEGUT: «Nois d'Olesa (abans de l'escissió).» Perpinyà. 16/3/2019.