Pau Sabaté Jaumà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 gener 1872  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1954 (81/82 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
Pau Sabaté Jaumà (Reus, 7 de gener de 1872 - Barcelona, 1954) va ser un pintor català.
Era fill de Pau Sabaté Baltasà, sastre, de la Vilella Baixa, i de Josepa Jaumà, de Reus. Mostrant des de petit inclinació pel dibuix, el seu pare el va portar a l'Acadèmia Fortuny de Reus dirigida per Ramon Casals i Vernis. Després de cursar el batxillerat a la seva ciutat natal, va traslladar-se a Barcelona per estudiar arquitectura, assistir simultàniament a l'Escola de la Llotja i treballar a la Casa Rigalt, dirigida per Antoni Rigalt, com a projectista i pintor de vitralls. Però ho va abandonar tot per treballar professionalment com a dibuixant. Així va ser com va començar a realitzar aquarel·les de figurins de sastreria que li van donar una gran fama en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici. Les seves figures estilitzades, els colors suaus, aplicats amb pinzellada solta i l'extremada perfecció dels vestits són mostres eloqüents de la seva accentuada habilitat amb el llapis i el pinzell.[1]
Una altra de les seves grans afeccions va ser la realització de models per a ferros forjats que van publicar-se en un volum titulat Ferros Artístics. No menys interessants són els seus dibuixos a la ploma dels carrers barcelonins, recollits a Barcino, una obra que demostra l'extraordinària facilitat amb la qual Sabaté ho convertia tot en un ordenat conjunt de traços realistes i expressius.[1]
L'any 1927 va ser nomenat president de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al juliol de 1936 i des del qual va desenvolupar una tasca molt important de rellançament de l'entitat.[1]
Malauradament, a partir dels anys cinquanta, la seva dedicació al dibuix i a la pintura es va veure minvada per una greu afecció ocular, però va seguir en el treball artístic, dedicant-se a la forja. Les seves obres es troben repartides a nombroses col·leccions privades de Catalunya i Espanya.[1]
La ciutat de Reus li va dedicar un carrer entre el carrer de la Barceloneta i la Riera de Miró.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 579-580.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 113-114. ISBN 9788497916929.