Pau de Miró i March
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 d'octubre de 1735 Reus (Baix Camp)  |
| Mort | 22 d'abril de 1802 Reus (Baix Camp) |
 Alcalde de Reus | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, comerciant |
| Família | |
| Fills | Agustí de Miró i de Folch |
Pau de Miró i March (Reus, 25 d'octubre de 1735[1] - Reus, 22 d'abril de 1802[2]) va ser un comerciant i terratinent català.
Fill de Pau de Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i Peyrí, filla de Francesc de Folch i Lluch, cavaller de Vinyols i els Arcs que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1782 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc.[3] Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat.[4] Va ser un dels promotors de la balandra Verge de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit.
Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho.[5] Durant la Guerra Gran, el 1794 i 1795, va ser membre de la Junta d'armament del Corregiment de Tarragona.[6] En morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.[5] En el seu testament disposava que es fes una sepultura a l'església del convent de Sant Francesc, entre la porta del claustre i el presbiteri o al mateix presbiteri.[4] El seu fill Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, va incrementar el patrimoni.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 53 i 126. ISBN 8487123678.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 106. ISBN 8440423306.
- ↑ Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 19.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon de Nicolau i Ferrer |
Alcalde de Reus 1773 - 1774 |
Succeït per: Marià de Grau |