Pau de Miró i de March

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau de Miró i de March
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1802 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Escut heràldic de Reus.svg Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, Comerciant Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAgustí de Miró i de Folch Modifica el valor a Wikidata

Pau de Miró i de March (Reus, ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.

Fill de Pau Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat.[1] Va ser un dels promotors de la balandra Verge de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit.

Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho.[2] Durant la Guerra Gran, el 1794 i 1795, va ser membre de la Junta d'armament del Corregiment de Tarragona.[3] Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures.[2] En el seu testament disposava que es fes una sepultura a l'església del convent de Sant Francesc, entre la porta del claustre i el presbiteri o al mateix presbiteri.[1] El seu fill Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, va incrementar el patrimoni.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 53 i 126. ISBN 8487123678. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 106. ISBN 8440423306. 
  3. Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 19. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramon de Nicolau i Ferrer
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1773 - 1774
Succeït per:
Marià de Grau