Paul Molac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaul Molac

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Ploërmel (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional
22 juny 2022 –

Circumscripció electoral: quarta circumscripció de Morbihan

Diputat a l'Assemblea Nacional
21 juny 2017 – 21 juny 2022

Circumscripció electoral: quarta circumscripció de Morbihan
Conseller regional de la Bretanya
13 desembre 2015 –

Circumscripció electoral: Ar Mor-Bihan
Diputat a l'Assemblea Nacional
20 juny 2012 – 20 juny 2017
← Loïc Bouvard

Circumscripció electoral: quarta circumscripció de Morbihan
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Rennes 2 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, professor d'educació secundària Modifica el valor a Wikidata
PartitDivers gauche Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpaulmolac.bzh Modifica el valor a Wikidata
Twitter: Paul_Molac Modifica el valor a Wikidata

Paul Molac (Ploërmel, 21 de maig de 1962) és un polític bretó que exerceix com a diputat en l'Assemblea Nacional de França des de les eleccions de 2012, en representació del departament de Morbihan.[1] En les eleccions de 2017, va ser un dels únics quatre diputats que van ser escollits en la primera volta.[2]

En octubre de 2018, Molac va ser un dels membres fundadors del grup parlamentari de Llibertat i Territoris.[2]

Posicions polítiques[modifica]

L'abril de 2018, Molac es va unir a altres consignataris agrupats entorn de Sébastien Nadot per a presentar oficialment una sol·licitud de comissió de recerca sobre la legalitat de la venda d'armes franceses a la coalició liderada per l'Aràbia Saudita que lluita al Iemen, dies abans d'una visita oficial del príncep hereu saudita Mohammed bin Salman a París.[3]

Paul Molac fou l'artífex de la «llei de promoció de les llengües regionals» que fou aprovada el 8 d'abril de 2021 a l'Assemblea Nacional Francesa.[2] Es tracta la primera llei sobre les llengües regionals que s'aprova a l'estat francès i permet la immersió lingüística de manera voluntària a l'escola pública de les llengües minoritzades tradicionals; català, bretó, occità, basc, cors, l'alsacià i el crioll.[4] Les escoles privades, que eren les úniques que podien fer immersió abans de l'aprovació de la llei, podran rebre compensacions econòmiques dels municipis on resideixen els seus alumnes, encara que no visquin en el municipi el qual pertany l'escola immersiva.[2][4]

Referències[modifica]

  1. «Elections législatives 2017» (en french). Ministry of the Interior. [Consulta: 19 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Loris Boichot (12 June 2017), Ces quatre députés élus dès le premier tour Le Figaro.
  3. John Irish and Marine Pennetier (5 April 2018), Ahead of Saudi prince visit, Macron lawmaker asks for inquiry over French arms sales Reuters.
  4. 4,0 4,1 324cat. «França permetrà ensenyar en català i les altres llengües regionals a l'escola pública», 09-04-2021. [Consulta: 10 abril 2021].