Paul del Río Canales
(2015) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 desembre 1943 l'Havana (Cuba) |
Mort | 5 abril 2015 (71 anys) Caracas (Veneçuela) |
Activitat | |
Ocupació | pintor, partisà |
Membre de |
Paul del Río Canales (L'Havana, 22 de desembre de 1943 - Caracas, 5 d'abril de 2015) va ser un escultor, pintor i revolucionari veneçolà. Com a artista va combinar el modernisme, el cubisme i el surrealisme per a crear quadres enigmàtics que solen ser una crítica social sobre la duresa de la vida urbana moderna per a la gent corrent i el seu anhel d'una vida millor.[1]
Biografia
[modifica]Originaris d'Espanya, els seus pares es van exiliar a l'Estat francès després de la victòria del feixisme i més endavant van emigrar a l'Havana, on va néixer. Al seu segon any de vida, la seva família es va traslladar a Caracas.[2]
Guerrilla
[modifica]Com a guerriller del Movimiento de Izquierda Revolucionaria, Del Río es va donar a conèixer públicament amb el pseudònim de «Máximo Canales». L'any 1963, als 19 anys, com a líder del grup guerriller veneçolà de les Forces Armades d'Alliberament Nacional (FALN) es va apoderar del vaixell de càrrega veneçolà Anzoátegui.[3] El vaixell va evadir tant la Marina dels Estats Units d'Amèrica com la Royal Navy durant onze dies abans d'atracar amb seguretat a la costa de Belém, al Brasil.
Sis mesos després, Del Río va segrestar a punta de pistola l'estrella del futbol argentí Alfredo Di Stéfano a l'hotel Potomac de Caracas mentre el seu equip, el Reial Madrid, feia una gira de pretemporada per Sud-amèrica. El segrest va rebre el nom en clau de «Julián Grimau», després que el comunista espanyol Julián Grimau fos afusellat a Espanya aquell mes d'abril durant la dictadura de Francisco Franco. Di Stéfano va ser alliberat il·lès dos dies després a prop de l'ambaixada espanyola, sense que es pagués cap rescat. Les FALN tenien la intenció d'utilitzar el segrest per a cridar l'atenció internacional sobre el govern repressiu de Ròmulo Betancourt. Di Stefano va jugar un partit contra el São Paulo FC l'endemà i va rebre una gran ovació a l'Estadi Olímpic.[4]
Art
[modifica]L'any 1966, Del Río va començar a fer caricatures polítiques amb el pseudònim d'«URBA», i a poc a poc va trobar mitjans alternatius per a expressar les opinions polítiques a través de l'art. El 1975, va recuperar la nacionalitat veneçolana que havia estat retirada a tota la seva família pel president Rómulo Betancourt (1959-1964). La galeria Viva México de Caracas va ser la primera a exposar amb èxit la seva obra i, del 1974 al 1993, va mostrar-se en diverses exposicions internacionals.
L'any 2000, va dissenyar l'escultura de bronze Mano Mineral per a l'Orde Juan Pablo Pérez Alfonso, el guardó d'estat veneçolà que es concedeix a aquelles persones per llur contribució en els àmbits de la mineria, el petroli i l'energia.
Referències
[modifica]- ↑ «Tenemos nuestras montañas para enfrentarlos y si es necesario pelearíamos otra vez con piedras y con palos», 26-09-2008. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ Scharfenberg, Ewald «El guerrillero que secuestró a Di Stéfano en 1963» (en castellà). El País [Madrid], 07-04-2015. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «HD Stock Video Footage - Hijacked Venezuelan freighter 'Ansoategui' sails to Brazil.». [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ Bell, Jack «Alfredo Di Stéfano, Soccer Great for Real Madrid, Dies at 88» (en anglès). The New York Times, 08-07-2014. ISSN: 0362-4331.