Paxillus involutus
  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Paxillaceae | ||||||||
| Gènere | Paxillus | ||||||||
| Espècie | Paxillus involutus Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus involutus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus adscendibus Omphalia involuta Omphalia involuta var. truncigena
| ||||||||
.svg){kind=icon}
Paxillus involutus és una espècie de fong de l'ordre dels boletals (Boletales).[1] És un fong verinós; es creia que era comestible, però ara se sap que destrueix els glòbuls vermells quan es consumeix amb freqüència.
Morfologia
[modifica]El barret d'aquest bolet mesura de 8 a 15 cm de diàmetre. De jove és umbonat i, en envellir, es deprimeix. El marge és solcat i molt enrotllat, sobretot de jove. La cutícula és viscosa en temps humit, mat i brillant en temps sec, vellutada al marge. És de color bru rogenc o bru olivaci, enfosquint-se ràpidament a la pressió. Les làmines de l'himeni es presenten juntes, anastomitzades i decurrents. El seu color és ocre grogós, tacant-se ràpidament al tacte igual que el barret. Les làmines, igual que la resta d'espècies d'aquest gènere, se separen fàcilment de la carn. El peu és central o una mica excèntric, cilíndric i massís.Sovint es presenta corbat, engruixit a l'àpex i atenuat a la base. Del mateix color del barret, més rogenc a la base. La carn és de consistència tova, de color ocre pàl·lid i lleonat a la base del peu, i s'enfosqueix a l'oxidar-se amb l'aire o al fregament. La seva olor és fúngica i el sabor és aspre.
Hàbitat
[modifica]Es pot trobar en boscos de coníferes i planifolis micorrizant diferents arbres, des de l'estiu fins a la tardor.
Comestibilitat
[modifica]És un bolet tòxic, fins i tot mortal. S'havia considerat comestible, però el seu consum pot provocar una síndrome hemolítica greu, caracteritzada per trastorns gastrointestinals, hipertensió, hemòlisi, més tard hipotensió i insuficiència renal greu.
Espècies semblants
[modifica]Paxillus rubicundulus és una espècie propera, però és de mida més petita, amb esquames al barret, amb el marge més agut i no tant solcat, i creix sota verns.
Bibliografia
[modifica]
- Bon, M. Guia de campo de los hongos de España y de Europa, Ediciones Omega, 2005.
- Gerhardt, E.; llimona, X.; Vila, J., Hongos de España y de Europa, 2000.
- Montón, J. J.; Cortés, C.; Curcó, C., Bolets de les terres de Lleida, vol. IV, 2009.
- Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 83, 1983.
Referències
[modifica]- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.