Paxillus involutus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPaxillus involutus
Čechratka podvinutá 1.jpg
Bolet
Capell

capell aplanat deprimit

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

bolet tòxic mortal

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color marró

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Boletales
Família Paxillaceae
Gènere Paxillus
Espècie Paxillus involutus
(Batsch) Fr. (1838)
Modifica dades a Wikidata

Paxillus involutus (Batsch) Fr. (1838), és un fong verinós, basidiomicet, de l'ordre Boletales, de la família Paxillaceae. Es creia que era comestible, però ara se sap que destrueix els glòbuls vermells quan es consumeix amb freqüència.

Morfologia[modifica]

El barret d'aquest bolet mesura de 8 a 15 cm de diàmetre. De jove és umbonat i, en envellir, es deprimeix. El marge és solcat i molt enrotllat, sobretot de jove. La cutícula és viscosa en temps humit, mat i brillant en temps sec, vellutada al marge. És de color bru rogenc o bru olivaci, enfosquint-se ràpidament a la pressió. Les làmines de l'himeni es presenten juntes, anastomitzades i decurrents. El seu color és ocre grogós, tacant-se ràpidament al tacte igual que el barret. Les làmines, igual que la resta d'espècies d'aquest gènere, se separen fàcilment de la carn. El peu és central o una mica excèntric, cilíndric i massís.Sovint es presenta corbat, engruixit a l'àpex i atenuat a la base. Del mateix color del barret, més rogenc a la base. La carn és de consistència tova, de color ocre pàl·lid i lleonat a la base del peu, i s'enfosqueix a l'oxidar-se amb l'aire o al fregament. La seva olor és fúngica i el sabor és aspre.

Hàbitat[modifica]

Es pot trobar en boscos de coníferes i planifolis micorizant diferents arbres, des de l'estiu fins a la tardor.

Comestibilitat[modifica]

És un bolet tòxic, fins i tot mortal. S'havia considerat comestible, però el seu consum pot provocar una síndrome hemolítica greu, caracteritzada per trastorns gastrointestinals, hipertensió, hemòlisi, més tard hipotensió i insuficiència renal greu.

Espècies semblants[modifica]

Paxillus rubicundulus P.D.Orton és una espècie propera, però és de mida més petita, amb esquames al barret, amb el marge més agut i no tant solcat, i creix sota verns.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paxillus involutus Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Bon, M. Guia de campo de los hongos de España y de Europa, Ediciones Omega, 2005.
  • Gerhardt, E.; llimona, X.; Vila, J., Hongos de España y de Europa, 2000.
  • Montón, J. J.; Cortés, C.; Curcó, C., Bolets de les terres de Lleida, vol. IV, 2009.
  • Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 83, 1983.