Vés al contingut

Paxillus involutus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPaxillus involutus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaPaxillaceae
GènerePaxillus
EspèciePaxillus involutus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838
Nomenclatura
BasiònimAgaricus involutus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus adscendibus
Omphalia involuta
Omphalia involuta var. truncigena Modifica el valor a Wikidata

Paxillus involutus és una espècie de fong de l'ordre dels boletals (Boletales).[1] És un fong verinós; es creia que era comestible, però ara se sap que destrueix els glòbuls vermells quan es consumeix amb freqüència.

Morfologia

[modifica]

El barret d'aquest bolet mesura de 8 a 15 cm de diàmetre. De jove és umbonat i, en envellir, es deprimeix. El marge és solcat i molt enrotllat, sobretot de jove. La cutícula és viscosa en temps humit, mat i brillant en temps sec, vellutada al marge. És de color bru rogenc o bru olivaci, enfosquint-se ràpidament a la pressió. Les làmines de l'himeni es presenten juntes, anastomitzades i decurrents. El seu color és ocre grogós, tacant-se ràpidament al tacte igual que el barret. Les làmines, igual que la resta d'espècies d'aquest gènere, se separen fàcilment de la carn. El peu és central o una mica excèntric, cilíndric i massís.Sovint es presenta corbat, engruixit a l'àpex i atenuat a la base. Del mateix color del barret, més rogenc a la base. La carn és de consistència tova, de color ocre pàl·lid i lleonat a la base del peu, i s'enfosqueix a l'oxidar-se amb l'aire o al fregament. La seva olor és fúngica i el sabor és aspre.

Hàbitat

[modifica]

Es pot trobar en boscos de coníferes i planifolis micorrizant diferents arbres, des de l'estiu fins a la tardor.

Comestibilitat

[modifica]

És un bolet tòxic, fins i tot mortal. S'havia considerat comestible, però el seu consum pot provocar una síndrome hemolítica greu, caracteritzada per trastorns gastrointestinals, hipertensió, hemòlisi, més tard hipotensió i insuficiència renal greu.

Espècies semblants

[modifica]

Paxillus rubicundulus és una espècie propera, però és de mida més petita, amb esquames al barret, amb el marge més agut i no tant solcat, i creix sota verns.

Bibliografia

[modifica]
  • Bon, M. Guia de campo de los hongos de España y de Europa, Ediciones Omega, 2005.
  • Gerhardt, E.; llimona, X.; Vila, J., Hongos de España y de Europa, 2000.
  • Montón, J. J.; Cortés, C.; Curcó, C., Bolets de les terres de Lleida, vol. IV, 2009.
  • Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 83, 1983.

Referències

[modifica]
  1. Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.