Pedro José González-Trevijano Sánchez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1958 (65/66 anys) Madrid |
 President del Tribunal Constitucional d'Espanya | |
| 19 novembre 2021 – 9 gener 2023 ← Juan José González Rivas – Cándido Conde-Pumpido Tourón → | |
 Magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya | |
| 13 juny 2013 – | |
 Rector de la Universitat Rey Juan Carlos | |
| 2000 – 2013 ← Enrique Otero Huerta – Fernando Suárez Bilbao → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid - dret |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dret, dret constitucional i tribunal constitucional |
| Ocupació | jurista, jutge |
| Ocupador | MAPFRE (2023–) Tribunal Constitucional d'Espanya |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 9 abril 2003 | Democràcia sense ira |
Pedro José González-Trevijano Sánchez (Madrid, 1958) és un jurista i professor universitari espanyol, que exerceix de catedràtic de Dret constitucional a la Universitat Rey Juan Carlos i de magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya des de 2013.[1][2] Des del 19 de novembre de 2021 és, alhora, el president del Tribunal Constitucional espanyol.[3]
Biografia[modifica]
Llicenciat i doctorat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, va ser sots-director del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (1998-2002) i rector de la Universitat Rey Juan Carlos entre els anys 2002 i 2013. És durant el seu mandat que van tenir lloc les titulacions polèmiques de màster de Cristina Cifuentes, Pablo Casado, actual president del PP i Carmen Montón, que va dimitir com a ministra de Sanitat del govern de Pedro Sánchez pel mateix tema.[4]
Com a catedràtic, ha publicat sobre matèries vinculades a la teoria de l'Estat, el Dret constitucional, la història constitucional espanyola i el dret comparat.
L'any 2013 va ser nomenat magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya a proposta del Govern espanyol, càrrec del qual va prendre possessió el dia 13 de juny.[5][6] Té vincles ideològics amb el Partit Popular,[4] és amic del rei Felip VI d'Espanya i ferm detractor del dret a decidir del poble basc i del sobiranisme català.[3]
Obres[modifica]
És autor, entre d'altres, dels següents llibres:
- La costumbre en Derecho Constitucional. Congreso Diputados, 1989
- Libertad de circulación, residencia, entrada y salida en España. Editorial Civitas, 1991
- La inviolabilidad del domicilio. Editorial Tecnos, 1991
- La cuestión de confianza. Editorial McGraw, 1996
- El Estado autonómico. Principios, organización y competencias. Editorial Universitas, 1998
- El refrendo. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), 1998
- Constitución española. 20 años de bibliografía. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), 1998
- Curso de Derecho Constitucional español (tres tomos), bajo la dirección del Profesor Jorge de Esteban. Facultad derecho UCM, 1994
- Normas de Derecho Constitucional. Editorial Tecnos, 1995
- El Estado Autónonimo. Principios, organización y competencias (juntament amb Cayetano Nuñez Rivero). Editorial Universitas, 1998[7]
- La experiencia constitucional (1978-2000), como codirector. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC), 2000
- El Tribunal Constitucional. Editorial Aranzadi, 2000
- Código de las Comunidades Autónomas. Editorial Aranzadi, 2000
- La mirada del poder. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2004[8]
- La España constitucional Editorial Tirant lo Blanch, 2006
- Entre Güelfos y Gibelinos, crónica de un tiempo convulsionado. Editorial Trotta, 2007
- El discurso que me gustaría escuchar. Editorial Trotta, 2009
- Dragones de la política. Editorial Círculo de lectores, Galaxia Gutenberg, 2010[9]
- Yo ciudadano. Editorial Trotta, 2010
- Magnicidios de la Historia. Galaxia Gutenberg, 2012
- El purgatorio de las ideas. Galaxia Gutenberg. 2016
Referències[modifica]
- ↑ «Pedro José González-Trevijano Sánchez» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ «González-Trevijano, un rector en el tribunal» (en castellà). El País, 07-06-2013. [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Casulleras Nualart, Josep. «González-Trevijano, nou president del TC: amic de Felipe VI i enemic del catalanisme». Vilaweb.cat, 19-11-2021. [Consulta: 21 novembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «El rector dels màsters de Cifuentes, Montón i Casado ara és magistrat del TC». [Consulta: 16 setembre 2018].
- ↑ «Real Decreto 421/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Pedro José González-Trevijano Sánchez.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 141, 13-06-2013, pàg. 44.672.
- ↑ «Jura o promesa de los nuevos magistrados del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 13-06-2016. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ Díaz Nieva, José «Pedro González Trevijano/Cayetano Nuñez Rivero: El Estado Autónonimo. Principios, organización y competencias, Madrid: Editorial Universitas, S.A., 1998». Teoría y Realidad Constitucional, 3, 1999, pàg. 394-396. ISSN: 1139-5583.
- ↑ Alonso, Luis Enrique «Pedro González Trevijano. La mirada del poder (Madrid, Boletín Oficial del Estado / Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2004)». REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. CIS, 108, 2004, pàg. 257-260. ISSN: 0210-5233.
- ↑ Canal, Jordi «Pedro González-Trevijano: Dragones de la política». El Imparcial, 08-01-2012.