Pepe Carrol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPepe Carrol
Biografia
Naixement(es) José Arsenio Franco Larraz modifica
17 setembre 1957 modifica
Calataiud (Saragossa) modifica
Mort5 gener 2004 modifica (46 anys)
Saragossa (Aragó) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentcementiri de Torrero modifica
Dades personals
Altres nomsPepe Carrol modifica
Activitat
OcupacióPresentador de televisió modifica
Premis

IMDB: nm1408454 Find a Grave: 8250669 Modifica els identificadors a Wikidata

José Arsenio Franco Larraz, més conegut pel seu nom artístic Pepe Carrol (Calataiud, Saragossa, 19 de setembre de 1957 - Saragossa, 5 de gener de 2004), va ser un mag i presentador de televisió espanyol.

El seu nom artístic, Pepe Carrol, està pres del pseudònim de l'escriptor britànic Lewis Carroll, autor d' Alícia en terra de meravelles

Biografia[modifica]

Va realitzar estudis de Enginyeria de Camins, encara que no va finalitzar la carrera en decidir dedicar-se professionalment a l'il·lusionisme. Va iniciar el seu aprenentatge com a mag en l'Associació Màgica Aragonesa (A.M.A). Es va iniciar com a manipulador i més tard se centraria en la màgia de prop i saló amb jocs de mans i amb baralla de cartes, seguint la filosofia estructuralista de l'Escola Màgica de Madrid juntament amb altres il·lusionistes com Juan Tamariz, Camilo Vázquez, Juan Antón, Arturo de Ascanio, Doctor Varela, etc.

A Pepe Carrol se li va començar a conèixer a mitjan dècada dels noranta quan va iniciar la seva carrera televisiva, primer en Antena 3 i després en Tele 5. En la primera va aconseguir un gran reconeixement com a presentador del programa Genio y figura. Més tard, en la segona etapa de Sorpresa, sorpresa copresentà el programa amb Concha Velasco. Finalment va recalar a Tele 5, cadena en la qual va arribar a treballar en dos programes, Aquí no hay quien duerma i Vaya nochecita, sempre amb la fórmula que anteriorment li havia proporcionat l'èxit: màgia, humor i personatges en l'escenari.

A pesar que en els últims anys ja no apareixia en pantalla va continuar treballant en teatres i sales de festes.

Va obtenir diversos premis nacionals i internacionals de màgia. Va escriure dos llibres sobre la matèria Cincuenta y dos amantes, vol.1 y 2 i alguns articles a l' Escola Màgica de Madrid i va actuar, entre altres llocs, en Las Vegas, diversos països europeus e Hispanoamèrica.

Molt afectat per la mort de la seva mare i la seva pròpia parella, la salut de Carrol es va anar afeblint fins a morir el 5 de gener de 2004, víctima d'un infart de miocardi.[1][2][3]

A televisió[modifica]

La seva popularitat va arribar a la fi dels 80 quan va començar a intervenir en la TV, en programes com Un, dos, tres... responda otra vez. Va continuar alternant aparicions en TV amb gires per sales de festes i teatres de tota Espanya i alguns països hispans. I ja en els 90 es va consagrar com showman mediàtic i presentador de TV en Antena 3. El seu programa més reconegut va ser Genio y figura (1994), espai que va descobrir humoristes com Chiquito de la Calzada o Paz Padilla.[4] També va presentar A quién se le ocurre (1995) i col·laborà amb Concha Velasco a Encantada de la vida i Sorpresa, sorpresa.

En la seva etapa a Telecinco,[5] va presentar els programes Vaya nochecita (1995) i Aquí no hay quien duerma (1995-1996), seguint el que es va convertir en el seu esquema habitual: màgia, humor i personatges en l'escenari. Va participar en els programes de Juan Tamariz Màgia Potagia (1987) i Luna de Verano (1990), a més de petites aparicions a Por Arte de Magia en 1982.

Premis[modifica]

1980
Premi Frakson.
Primer premi en la categoria de Cartomàgia en el Concurs del X Congrés Màgic Nacional celebrat a Tenerife.
1981
Segon premi en la categoria de Cartomàgia en el Concurs de l'XI Congrés Màgic Nacional celebrat a Santander.
1982
Segon premi en la categoria de Cartomàgia del XV Campionat Mundial de Màgia de la FISM celebrat a Lausana (Suïssa).
1988
Primer premi en la categoria de Cartomàgia del XVII Campionat Mundial de Màgia de la FISM celebrat a la Haia (Holanda).
1991
Premi Ascanio (García Cabrerizo).
1994
Premi TP d'Or 1994 al Millor Presentador per Genio y Figura.

Referències[modifica]

  1. B. Pérez / S. Campelo «El mundo del espectáculo despide a Pepe Carrol». , 09-01-2004 [Consulta: 11 gener 2018].
  2. «Tamariz: "Carrol era un mago genial y un encanto de persona"». , 08-01-2004 [Consulta: 11 gener 2018].
  3. Ortega, Javier «Pepe Carrol, el mago de la tele». , 12-01-2004 [Consulta: 11 gener 2018].
  4. "Somos un país de chistosos", El País, 16 de desembre de 1994
  5. Pepe Carroll deja Antena 3 para convertirse en la nueva estrella de Tele-5, El País, 6 d'agost de 1995

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Pepe Carrol