Període Hakuhō

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Pagoda a Yakushi-ji, un temple budista bastit durant el període Hakuhō .

El Període Hakuhō (白鳳時代 , Hakuhō jidai?, lit. "període del fènix blanc") va ser una era japonesa no oficial era japonesa (年号, , nengō,?, lit. "nom d’any") de l’Emperador Temmu[1] després de l’Hakuchi[2] i després del Suchō.[3] La seva curta durada va perllongar-se entre els anys 673 als 686.[1]

El període Hakuhō es fa servir més sovint com a terme general que descriu un rang més extens d’anys.

Història de l’art[modifica]

Hakuhō es fa servir convencionalment per a identificar un període artístic ampli de finals del segle VII i principi del segle VIII.[1] Aquest terme es fa servir principalment en la història de l’art i va ser introduït l’any 1910 en l’Exposició Nipona-Britànica d’aquell any .[4]

En el context històric general, el període Asuka s’entèn que ensolapa el període Hakuhō, i que el Hakuhō es pot entendre que és seguit pel període Tempyō en la història de l’art.[1]

El període Hakuhō va estar marcat per la ràpida expansió del Budisme al Japó. Artísticament aquest període va estar influenciat directament per la Dinastia Sui i la Dinastia Tang,[4] i influenciat indirectament pel llegat en art de l’Imperi Gupta de l’Índia.[1]

Amb les Reformes Taika, aquest període va canviar les estructures del govern més burocràticament seguint els models de la Xina. La primera capital imperial permanent es va establir a Fujiwara-kyō el 694.[5]

Centernars de temples budistes del Japó es van bastir durant el període Hakuhō, incloent Kawara-dera, Daikandai-ji i Yakushi-ji a Fujiwara-kyō, en estils que mostren considerable influència de la Dinastia Tang xinesa.[6][7] Quan va desaparèixer el regne de Baekje l’any 660, els refugiats es van naturalitzar la Japó i van tenir un gran paper en el disseny i la construcció d’aquests temples.

En aquella època els materials principals per a construir els temples eren la pedra i el bronze;[8] tanmateix, al Japó es va fer servir també molt la fusta que ja es feia servir en escultures

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Hakuhō" in Japan Encyclopedia, p. 280, p. 280, a Google Books; n.b., Louis-Frédéric is pseudonym of Louis-Frédéric Nussbaum, see Deutsche Nationalbibliothek Authority File.
  2. Nussbaum, "Hakuchi" a p. 280., p. 280, a Google Books
  3. Nussbaum, "Shuchō" at p. 889., p. 889, a Google Books
  4. 4,0 4,1 Hakuhou jidai 白鳳時代, JAANUS (Japanese Architecture and Art Net Users System); retrieved 24 Jan 2011.
  5. Mason, Penelope. (1993). History of Japanese Art, p. 41.
  6. Hanshin Electric Railway - Area Guide [1] "With the Tang Dynasty-style and Chinese western region-style designs seen in the platform for the image of Buddha in the Main Hall, Yakushi-ji Temple is regarded as the terminal point of the Silk Road."
  7. Mason. pp. 61-62.
  8. Morse, Anne Nishimura. "Art of the Temple." in mfa Highlights: Arts of Japan. Boston: Museum of Fine Arts, Boston, 2008. p. 34.

Referències[modifica]