Percepció extrasensorial

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La percepció extrasensorial (PES) és la capacitat d'obtenir dades de l'entorn sense usar els cinc sentits tradicionals. No hi ha proves amb consistència científica d'aquestes. Les capacitats PES són: la telepatia, la precognició i la clarividència.[1] És considerada una creença sense fonament per la ciència acadèmica, tot i que els estudiosos de la parapsicologia la defensen i intenten demostrar-ne la validesa (James Randi ofereix 1 milió de dòlars a qui ho aconsegueixi). El terme va ser emprat per primer cop per Joseph Banks Rhine als anys 50.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Day, 1994, p. 112.
  2. Noel Sheehy. Biographical Dictionary of Psychology. Taylor & Francis, 2002, p. 409–. ISBN 978-0-415-28561-2. 
  3. Cordón, Luis A.. Popular psychology: an encyclopedia. Westport, Conn: Greenwood Press, 2005, p. 182. ISBN 0-313-32457-3. 

Bibliografia[modifica]

  • Day, Trevor. El llibre de les 1001 preguntes i resostes sobre el cos humà. Madrid: Susaeta, 1994. ISBN 84-305-8849-3. 

Vegeu també[modifica]