Pere Armenter
| Constructor de l'orgue de la Catedral de Girona | |
|---|---|
← Pau Rossell | |
| Activitat | |
| Ocupació | Orguener |
| Instrument | Orgue |
Pere Armenter (Espanya, segle XV) va ser orguener de la Catedral de Girona, on va continuar el treball de Pau Rossell. També se'l coneix com Pedro d'Armenter o Armenter Broca.
La construcció de l'orgue de la catedral de Girona[modifica]
El treball més destacat d'aquest orguener va ser l'orgue de la Catedral de Girona, que el capítol li encomanà el 1489. Segons els pèrits coetanis va ser un instrument molt preuat durant el decurs de la quinzena centúria. Els capítols per a la seva construcció detallen com es va dur a terme la tasca a l'interior de l'edifici. El clergue Pau Rossell fou el creador de la iniciativa i el responsable de supervisar la construcció de l'orgue d'Armenter. Tot i que l'encàrrec capitular data del 23 d'abril de 1489, la seva construcció no es va endegar fins a mitjan 1495. Un seguit de complicacions, segons consta en els pagaments, van retardar la seva construcció malgrat el termini de dos anys imposat pel capítol de la seu. L'inici del projecte es va veure limitat per tràmits relacionats amb la seu gironina: la recerca d'orguener, el recapte de fons econòmics, les condicions prèvies del treball de Pere Armenter, etc. La compra d'estany, plom, fusta i ferrament va ser a voluntat dels promotors del projecte. En el contracte entre Armenter i el capítol constava que l'orgue estaria col·locat en la mateixa ubicació que l'anterior, afegint-hi una clàusula especial sobre l'ornamentació de l'instrument. Aquest orgue major va resultar medir 55 pams en total. Les primeres melodies del nou instrument van omplir la nau de la seu gironina durant les primeres Vespres de Pentecosta, el 21 de maig de 1496, data de l'estrena oficial del nou orgue. El lliurament definitiu de l'instrument es va dur a terme durant març de 1497. La satisfacció dels capitulars va permetre que els materials restants fossin lliurats a Pere Armenter, en especial l'estany i el plom sobrants. A més a més, posteriorment el mateix orguener va ser l'encarregat de supervisar les pintures de les portes de l'orgue, amb una representació de la Nativitat del Senyor i de l'Assumpció de la Verge. A l'exterior s'hi pintar l'Anunciació de la Mare de Déu. De fet, el canonge Zamarro va col·laborar amb Pere Armenter en la col·locació de les portes. Malgrat no conservar-se ni l'orgue ni les partitures que en el seu dia degueren sonar en aquest instrument, l'orgue de la seu gironina fou considerat un dels instruments més preuats de l'orgueneria catalana de finals de segle xv.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Aragó, Antoni M.; Bonastre, Francesc «Capítols per a la construcció d'un orgue a la seu gironina». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXV/1, (1979-1980), pàg. 447-459.