Pere II d'Alençon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere II d'Alençon

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre II d'Alençon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1340 Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1404 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Argentan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie Chamaillart, Viscountess of Beaumont-au-Maine (en) Tradueix (1371 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie d'Alençon (en) Tradueix, Jean d'Alençon (en) Tradueix, Marie d'Alençon (en) Tradueix, Jeanne d'Alençon (en) Tradueix, Pierre d'Alençon (en) Tradueix, Catherine d'Alençon, Joan III d'Alençon, Marguerite d'Alençon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles II el Magnànim Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Lara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles III d'Alençon, Robert d'Alençon, Louis I, Count of Étampes (en) Tradueix, Felip d'Alençon i Isabelle d'Alençon (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.

Biografia[modifica]

Pere II va néixer el 1340, fill segon de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de la Cerda.

Armat cavaller el 1350, fou un dels ostatges enviats el 1360 a Anglaterra a canvi del rei Joan II de França, fet presoner a Poitiers el 1356. No va tornar a França fins al 1370. El mateix any, va comprar el feu de Châteauneuf-en-Thymerais a Robert de Pont-Audemer.

Es va allistar sota les ordres del duc Joan I de Berry i va combatre a Aquitània amb el seu germà segon Robert, contra els anglesos; van prendre Llemotges, però fracassaren davant Usson (1371). Va combatre llavors a Bretanya amb Du Guesclin, i fou ferit durant l'assalt d'Hennebont (actual Morbihan).

Alguns anys més tard, el 1388, va acompanyar a Carles VI de França a una expedició contra Guillem VI, duc de Gueldre i de Juliers.

Va morir a Argentan el 20 de setembre de 1404, sent enterrat a la cartoixa de la Vall de Déu, a Feings.[1]

Matrimoni i fills[modifica]

Es va casar el 10 d'octubre de 1371 amb Maria Chamaillard (vers 1345 - † Argentan 18 de novembre de 1425), vescomtessa de Beaumont-au-maine, Fresnay i Sainte-Suzanne, filla de Guillem Chamaillard, senyor d'Anthenaise (vers 1320- 1391) i de Maria de Beaumont-Brienne (vers 1325- 1372), ella mateixa vescomtessa de Beaumont-au-maine, Fresnay i Sainte-Suzanne, hereva de la família de Beaumont. Tingueren 8 fills:

Va tenir també un fill il·legítim:

  • Pere bastard d'Alençon, senyor d'Aunou, mort solter.

Notes i referències[modifica]