Pere I de Santcliment

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere I de Santcliment
Activitat
Ocupació Cavaller
Modifica les dades a Wikidata

Pere (I) de Santcliment (Barcelona, segle XIII - ibid., 1303) va ser un oficial reial català del llinatge dels Santcliment,[1] senyor de Badalona.[2]

Biografia[modifica]

Pere de Santcliment fou notari major de la cancelleria del rei Pere el Gran i obtingué favors, com l'establiment de molins en el terme de Barcelona i també la concessió vitalícia del pes del quintar de Barcelona. Esmerçà els guanys salarials i de donacions gracioses en la compra de terres i de petits senyorius a l'entorn de la ciutat de Barcelona, sens dubte amb l'objectiu d'assegurar per a ell mateix i els seus descendents la pertinença a l'estament dels ciutadans honrats, aquells ciutadans barcelonins que vivien de rendes; deixà la cancelleria l'any 1286, segurament per tal de retirar-se a la seva ciutat, però no estigué pas inactiu: l'any 1287 el rei Alfons el Franc li atorgà la seva representació en la comissió de control de les entrades i sortides de mercaderies de Barcelona, comissió en la qual els consellers i la ciutat també hi havien de tenir un representant. També tingué l'oportunitat de col·laborar en la política municipal; l'any 1288 fou conseller de la ciutat de Barcelona i, juntament amb el jurisperit Bernat de Palou, també conseller, Ramon Marquet i Pere de Malla, representà la ciutat a la Cort de Montsó.[1]

Patrimoni[modifica]

Aconseguí reunir un important patrimoni que el convertí en senyor de la casa forta de Badalona, de la torre de Bell-lloc de Sant Andreu de Palomar i de la casa de Murtra o de Sant Martí, tinguda per la pabordia del mes de maig de la seu de Barcelona, a més de posseir uns masos in indiviso amb Sant Pere de les Puel·les, així com nombrosos censals. El patrimoni fou dividit entre els seus nombrosos fills, essent-ne l'hereu i primogènit Bernat (II), senyor de Badalona.[2]

Família, matrimoni i descendents[modifica]

Fou fill de Bernat (I) de Santcliment i Marquesa.[2] És probable que fos parent (germà?) de l'escrivà reial Jaume de Santcliment, casat amb Esclarmonda Marí i pare de Francesc de Santcliment, tot i que aquest vincle familiar no s'ha pogut demostrar.[2]

Es casà amb Maria, amb qui tingué diversos fills:[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Altres famílies i membres: l'oligarquia barcelonina» (en català). El "Llibre del Consell" de la ciutat de Barcelona [Barcelona], 2007.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vela Aulesa, Carles. «Aproximació genealògica als Santcliment de Barcelona». A: La Corona catalanoaragonesa, l'Islam i el món mediterrani: estudis d'història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol (en català). Barcelona: Editorial CSIC, 2013, p. 671-683. ISBN 9788400096502. 

Bibliografia[modifica]