Pere J. Quetglas Nicolau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere J. Quetglas Nicolau
Biografia
Naixement 1952 (66/67 anys)
Palma
Escut UB 2016.png  Prorector Tradueix Universitat de Barcelona

2012 – 2016
  Director Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae


  Director Corpus Documentale Latinum Cataloniae

Activitat
Camp de treball Filologia clàssica
Ocupació Filòleg i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Pere J. Quetglas Nicolau (Palma, 1952) és un filòleg, investigador i catedràtic especialitzat en filologia llatina.[1][2]

El desembre de 2012 fou nomenat vicerector de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2016. Des del 2016 és membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[3][2]

Trajectòria[modifica]

Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Joan Bastardas, amb qui es doctorà amb una tesi intitulada La modalidad factitiva en latín (1979; publicada el 1981). Com a investigador i catedràtic de Filologia llatina de la Universitat de Barcelona, les seves línies d'investigació se centren en la lingüística llatina, l'obra i la figura de Juli Cèsar i, més concretament, en la filologia llatina medieval.[1] Com a lingüista Quetglas ha treballat en l'àmbit de la lingüística històrica, la lingüística estructural i la gramàtica transformacional, fent aportacions importants en el camp de la sintaxi i la gramàtica.[2]

Actualment diregeix el projecte del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC), projecte de la Unió Acadèmica Internacional compartit entre l’IEC i el CSIC, en el qual, a més d’elaborar i publicar el corresponent diccionari, s’està desenvolupant el portal documental CODOLCAT (Corpus Documentale Latinum Cataloniae) que pretén posar a l'abast dels investigadors i interessats la documentació que serveix de base per a l'elaboració del GMLC. Quetglas forma part del comitè assessor de diverses col·leccions i revistes en les àrees de filologia llatina i de llatí medieval. Ha treballat en la producció literària alt medieval a Catalunya amb la introducció en el cànon d'autors com el comte bisbe Miró Bonfill de Girona o el jutge Ermengol Bernat d'Urgell, l'obra poètica dels quals s'ha ocupat d'estudiar i editar.[1][2]

Publicacions [1][modifica]

  • Elementos básicos de filología y lingüística latinas (1985; 2a ed. 2006)
  • Josep Balari i Jovany. Escrits filològics (1990)
  • Cançoner de Ripoll (2009), en col·laboració amb J. Raventós,
  • «L'edició de textos medievals: problemes, recursos i solucions. El cas de les dobles edicions», en col·laboració amb Mercè Puig, dins Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, núm. 4 (2014).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «L'Institut d’Estudis Catalans incorpora Pere Quetglas, Lluís Jou i Jaume Mensa com a nous membres numeraris, i Anthony Bonner i Martina Camiade com a corresponents». Butlletí. Institut d'Estudis Catalans (IEC), 29-02-2016. [Consulta: 3 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Argenter i Giralt, Joan A. «Pere J. Quetglas Nicolau». A: Memòria: curs 2015-2016. Institut d'Estudis Catalans, 2018, p. 67–69 [Consulta: 3 maig 2018]. 
  3. «Presa de possessió dels nous càrrecs de l’equip de govern de la UB». UB, 14-12-2012. [Consulta: 3 maig 2018].