Pere Joan Aldomar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Joan Aldomar
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i mestre de capella Modifica el valor a Wikidata

Pere Joan Aldomar (14??—1543)[1] fou un compositor català.

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona (1506) i cantor de la capella de Ferran el Catòlic (1508). Es conserven diverses obres i villancets en diversos cançoners: en el d'Upsala i el Cancionero de palacio.[2]

Nascut a Barcelona, degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500. Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 19 de gener de 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec. Al 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic, ja que va ser anomenat com a tal l'1 de març del mateix any. Va romandre allà menys de sis mesos i l'estiu de 1509 va succeir el teòric Juan de Espinosa com a "mestre de música" a la Catedral de Toledo. Va mantenir el càrrec durant un any i després d'això no es té més informació d'ell.[3] Algunes de les principals col·leccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio, l'anomenat Cançoner de Barcelona, conservat a la Biblioteca de Catalunya, o el recull Villancicos de diversos autors a dos, a tres, a quatre, i ha cinc veus publicat a Venècia el 1556 (anomenat Cançoner del duc de Calàbria), recopilen obres d'Aldomar, especialment villancets a tres veus: En las sierras donde vengo, Di pastorcico, pues vienes i Si mi señora m’olvida. La presència del villancet ¡Ha Pelayo, qué desmayo!, arranjat a quatre veus, en una font de mitjan segle xvi com és el Cançoner del duc de Calàbria, és una prova de la vigència i popularitat d'una cançó escrita cap al 1500. Aquest villancet va gaudir de considerable popularitat.

Obra[modifica]

  • En las sierras donde vengo
  • Di pastorcico
  • Pues vienes
  • Si mi señora m’olvida
  • ¡Ha Pelayo, qué desmayo!

Referències[modifica]

  1. «ccm :: Aldomar, Pedro Juan Aldomar, Pere Joan Aldomar». [Consulta: 11 desembre 2020].
  2. Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la Música y Los Músicos, Volum 1. Ediciones AKAL, 1985. ISBN 9788470901386. 
  3. «CAS – Central Authentication Service». DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000000503. [Consulta: 11 desembre 2020].