Pere Pau Claparols Marunys
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII Olot (Garrotxa)  |
| Mort | 6 novembre 1856 Barcelona |
| Dades personals | |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical, músic, mestre de dansa |
| Període | Segle XIX |
| Obra | |
Obres destacables El Maestro y discípulo de música: método breve y fácil de elementos generales de música | |
Pere Pau Claparols Marunys (Olot, s.XVIII - Barcelona, 6 de novembre de 1856)[1][2]fou un teòric, mestre de música, piano i dansa de Barcelona, tal com transmeten Saldoni[3] i Pedrell.[4]
Es autor del tractat El Maestro y discípulo de música: método breve y fácil de elementos generales de música[5] (publicat a Barcelona el 1825 a la impremta de José Torner), un mètode de solfeig i teoria de la música, amb la redacció del text disposat en forma de preguntes i respostes, i il·lustrat amb molts exemples i lliçons pràctiques, algunes de les quals van ser compostes i arreglades per a piano pel mateix autor.[3]
A més de la docència musical, es va ocupar en la producció i comercialització de partitures manuscrites.[6] Se sap que en circularen gràcies als anuncis d’algunes llibreries i de botigues de música que apareixien al anuncis de la época al "Diario de Barcelona".[7]
Mor a Barcelona a l'edat de 8 anys vidu.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. (2006). Diario de Barcelona: Año 1856, no. 324 (19 novembre 1856), Ed. Mañana. p. 11 [consulta: 10 desembre 2023]. Disponible en: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1138804&posicion=11&presentacion=pagina
- ↑ 2,0 2,1 «Registre de defuncions. Any 1856. Llibre 4. Registre núm. 352. (pdf pàg.76)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-11-1856.
- ↑ 3,0 3,1 PÉREZ GUTIÉRREZ, Mariano. «Claparols Marañón [Maruns], Pedro Pablo», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 3, p. 729.
- ↑ PEDRELL, Felip, 1908. Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona, vol.1. Vilanova i la Geltrú: Diputació de Barcelona.
- ↑ BRUGAROLAS BONET, Oriol; AVIÑOA PÉREZ, José, 2018. L´ensenyament musical civil privat a Catalunya entre 1792 i 1838. Noves aportacions al seu estudi. Educació i Història: Revista d´Història de l´Educació [en línia]. RACO, no. 32, pp. 322-324 [consulta: 11 novembre 2023]. ISSN: 1134-0258. Disponible en: https://raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/340525.
- ↑ BRUGAROLAS BONET, Oriol, 2016. El comercio de partituras en Barcelona entre 1792 y 1834: De Antonio Chueca a Francisco Bernareggi. Anuario Musical [en línia]. Madrid: CSIC, no. 71, p. 171 [consulta: 11 novembre 2023]. ISSN: 0211-3538. Disponible en: https://doi.org/10.3989/anuariomusical.2016.71.09.
- ↑ Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. (2006). Diario de Barcelona: Año 1820, no. 042 (11 febrer 1820), Ed. Mañana. p. 7 [consulta: 10 desembre 2023]. Disponible en: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1124936&posicion=7&presentacion=pagina
Bibliografia[modifica]
- GÓMEZ AMAT, Carlos, 1984. Historia de la música española. Madrid: Alianza Editorial, 2004. p. 345. vol. 5: Siglo XIX. Colección: Alianza Música. ISBN 978-84-206-6477-4.
- LORAS VILLALONGA, Roberto, 2008. Estudio de los métodos de solfeo españoles en el siglo XIX y principios del XX [en línia]. Tesis doctoral. Dr. D. Joaquín Arnau Amo (dir.). Dr. D. Manuel Pérez Gil (dir.). Universidad politécnica de Valencia [consulta: 17 novembre 2023]. Disponible en: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/3341/tesisUPV2828.pdf