Pere Sans i Jordà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Pere Sans
Manila-Dom2.jpg
Santo Domingo de Manila, on va ser enterrat el sant (façana de 1861, destruïda al terratrèmol de 1863)
Nom original (es) Pedro Sanz i Yordà
Biografia
Naixement Pere Josep Andreu Sans i Jordà, Pere Màrtir Jordà
3 de setembre de 1680
Ascó (Ribera d'Ebre)
Mort 26 de maig de 1747
Fǔzhōu (Fujian, Xina)
Causa de mort Decapitació
Lloc d'enterrament Església de Sant Domènec (Manila, Filipines): desaparegudes; crani a Santo Domingo (Ocaña, Toledo) 
  Bisbe catòlic 

24 febrer 1730 –
  Diòcesi titular 


Diòcesi: Q1488371 Tradueix
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic, dominic, missioner i màrtir
Orde religiós Dominics
Consagració Emmanuel de Jesus-Maria-Joseph Tradueix
bisbe i màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 14 de maig de 1893 , Roma nomenat per Lleó XIII
Canonització 1 d'octubre del 2000 , Roma nomenat per Joan Pau II
Pelegrinatge Ascó, Manila
Festivitat 26 de maig
Esdeveniment significatiu Missioner a la Xina
Iconografia hàbit dominic
Modifica les dades a Wikidata

Pere Sans i Jordà (Ascó, 1697 - Fǔzhōu, Xina, 1747) va ser un frare dominic, missioner a la Xina, on va morir màrtir. Va ser beatificat en 1893 i canonitzat en 2000 per Joan Pau II.

Vida[modifica]

Pere Josep Andreu Sans i Jordà va néixer el 3 de setembre de 1680, fill d'Andreu Sans, pagès, i Caterina Jordà (que va morir al part), a la vila d'Ascó. Entre 1690 i 1692 va ser educat per un oncle que era capellà a Lleida; el jove, atret per la vida religiosa, va ingressar al convent dels dominics de Lleida, on va professar el 6 de juliol de 1698, adoptant el nom de Pere Màrtir, i fou ordenat sacerdot el 20 de setembre de 1704. A petició seva, va passar al convent de Sant Ildefons de Saragossa, que tenia una observança més rigorosa.

Als 32 anys, va voler anar ser missioner i va ser enviat a l'Extrem Orient: en 1712 va deixar Espanya i arribà a Manila al final d'agost de 1713. Va passar dos anys a Manila, on aprengué el xinès, ja que la seva intenció era anar-hi a predicar. El juny de 1715 arribà a la regió del Fujian. El 1716 va ser nomenat vicari apostòlic provincial de Fujian, càrrec que ocupà durant 14 anys. A la Xina era conegut com a Petolo pels seus feligresos.

Com a missioner, va aconseguir conversions, malgrat que les persecucions contra els cristians havien tornat a començar. Buscat, va haver de refugiar-se a Canton, on encara eren tol·lerats els missioners europeus. Aquí va ser nomenat bisbe de Mauricastro (24 de febrer de 1730). Com que continuava la missió evangelitzadora, va ser desterrat a Macau en 1732, lloc on publicaria L'apologia de la religió. No tornà a Fujian fins al maig de 1739, reprenent l'activitat missionera amb discreció i d'amagat. En incrementar-se la persecució, el bisbe Sans deixà l'amagatall de Mokiong per tal d'ajudar els seus feligresos, i fou capturat el 30 de juny de 1746.

Conduït a Fǔzhōu, capital del Fujian, fou interroga i torturat i, condemnat a mort el 18 de desembre de 1746, va ser decapitat el 26 de maig de 1747; un any després serien executats quatre companys de presó, també dominics. Als 16 anys de la seva execució cessarien les persecucions del catòlics a la Xina.

Culte[modifica]

Les relíquies de tots cinc van ser recollides pels fidels i portades a Manila, on es veneraven a l'església de Sant Domènec fins que, el 1941, durant la Segona Guerra Mundial, un bombardeig la va destruir completament.

El 1748 el papa Benet XIV el va declarar màrtir consumat. Fou beatificat a Roma pel papa Lleó XIII el 14 de maig de 1893. A la Xina fou conegut amb el nom de Petolo i al seu poble nadiu, Ascó, com Pere Màrtir. L'1 d'octubre del 2000 fou canonitzat pel papa Joan Pau II.