Pere Torroella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Torroella
Naixement 1420
la Bisbal d'Empordà
Mort 1492 (71/72 anys)
Ocupació poeta
Modifica dades a Wikidata

Pere Torroella (La Bisbal d'Empordà, c. 1420 - c. 1492) va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i Carles de Viana. És autor de poesia i prosa tant en català com en castellà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en el si d'una família de la baixa noblesa empordanesa, va ingressar a la cort de Joan de Navarra (qui després va esdevenir Joan II d'Aragó) el 1436, a qui va servir com a escuder i coper tant en les escaramusses de Castella com a la cort de Navarra, on va ser servent de Carles de Viana, així com del fill del rei Joan, de nom també Joan.

Joan II d'Aragó, a qui Pere Torroella va servir.

A finals de 1450 es va traslladar a Nàpols al costat de don Joan d'Aragó, fill bastard de Joan de Navarra. Va romandre allí fins a la mort del rei Alfons el Magnànim el 1458. Durant aquests anys va fer amistat amb humanistes com Giovanni Pontano, i va exercir de majordom del príncep bastard.

El 1458, després de la mort del rei Alfons i l'ascens al tron ​​del seu germà Joan, Pere Torroella es va traslladar a Saragossa i Barcelona com a emissari de Carles de Viana, a qui va servir fins a la seva mort, el 1461. Un any després, el 1462, va esclatar la Guerra Civil Catalana (que va enfrontar la Generalitat de Catalunya i la monarquia aragonesa), i Torroella va lluitar en els primers anys al costat dels rebels. El 1464 es va passar al bàndol reialista, en el qual va romandre fidel fins al final de la guerra, el 1472.

Des de 1472 fins a la seva mort (esdevinguda segurament el 1492), Pere Torroella va exercir de conseller de Joan II a Barcelona, però després de la mort del rei el 1479 es va retirar als seus dominis de l'Empordà, on va morir en companyia de la seva dona Violant de Llebià i del seu fill Diomedes.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Castell de la Bisbal d'Empordà.

Pere Torroella és autor d'obra en català i en castellà. A la primera llengua va compondrelais, cançons a l'estil d'Ausiàs March, un sonet (el primer documentat en llengua catalana) i un ambiciós poema col·lectiu que comença amb el vers Tant mon voler. En castellà, és autor de decires amorosos, cançons i escampeus. També va mantenir un intens intercanvi epistolar amb influents personalitats de les corts aragoneses, com Francesc Ferrer, Hugo de Urríes, Bernat Hug de Rocabertí i Pedro d'Urrea. Va compondre, finalment, diverses composicions en prosa d'alt interès històric i literari, com la Complanta per la mort d'Agnès de Clèveris (1448), la Consolatoria per la mort de mossèn Martí de Ansa (1451) i el Raonament en indefensió de les donas, on l'autor s'excusa per haver compost les famoses cobles del Maldezir de mujeres.

Torroella va ser una figura central en les corts aragoneses de l'època, i la seva obra literària va aconseguir gran difusió i estima entre els homes del seu segle, com mostren els seus epistolaris i els autors que van decidir imitar els seus versos. Va ser, d'altra banda, un poeta sensible a les novetats líriques del moment. Va assimilar els aspectes més superficials de la poesia d'Ausiàs March, va conèixer i admirar els versos de Petrarca, va llegir amb fruïció la lírica francesa (especialment a Oton de Grandson i Guillaume de Machaut), i va imitar amb destresa la poesia musical de Jordi de Sant Jordi i Martí Garcia. No sempre la seva gran cultura es va veure reflectida en la qualitat de les seves obres, que presenten, però, un indubtable interès per a la Història de la Literatura.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pere Bach i Rita,The Works of Pere Torroella, A Catalan Writer of the Fifteenth Century, Nova York, 1930.
  • Robert Archer, ed., Pere Torroella,Obra completa, Rubbettino, 2004.
  • Francisco Rodríguez Risquete, ed., Pere Torroella,Obra completa, Barcino (Els Nostres Clàssics), Barcelona, ​​2011, 2 vols.
  • Francisco J. Rodríguez Risquete, «Pere Torroella i les corts dels infants d'Aragó al segle XV»,Llengua & Literatura, 2001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]