Pere Vives i Clavé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Vives i Clavé
Biografia
Naixement24 febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Mauthausen (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProfessor Modifica el valor a Wikidata

Pere Vives i Clavé (Barcelona, 24 de febrer de 1910 - Mauthausen, 30 d'octubre de 1941) era un professor de matemàtiques i d'idiomes.

Era fill de Pere Vives i Arquer (1881-1933),[1] funcionari de la Mancomunitat que va ser secretari personal del Baró de Viver Darius Rumeu i Freixa quan va ser alcalde de Barcelona l'any 1924,[2] i de Concepció Clavé i Torres (1882-1954).[3] Pere Vives ingressà a l'Escola de Guerra, el 1936, i esdevingué tinent d'artilleria. El 1939 emprengué l'exili creuant la frontera francesa. De primer, conegué les penalitats dels camps de concentració francesos d'Argelers, Agde i Sant Cebrià de Rosselló. Fou al camp d'Agde on conegué Agustí Bartra, amb qui inicià una forta amistat: "tres mesos d'una amistat única i fervorosa, de tracte continu i intens, de coincidències de sensibilitat, i visió dels homes i de la història, i de ferides profundes, i de somnis de futur".[4]

El 1939 fou mobilitzat per l'exèrcit francès, amb la 109e Compagnie de Travailleurs Espagnols. El 1940 se'l localitza a les fortificacions de Lorena i Belfort, des d'on intentà passar a Suïssa, però fracassà. Fou retornat a França i fou així com caigué presoner a mans dels alemanys. Morí al camp d'extermini de Mauthausen, el 30 d'octubre de 1941, per efecte d'una injecció de benzina al cor. Des de l'exili francès i fins al camp d'extermini on trobà la mort, fou company de Joaquim Amat-Piniella, el qual li dedicarà, anys més tard, la seva novel·la K.L. Reich. A més de la dedicatòria que encapçala la novel·la, el personatge principal, en Francesc, també és un clar tribut a l'amic i company de periple, Pere Vives. L'edició pòstuma de Cartes des dels camps de concentració és un recull de 42 escrits que Pere Vives adreçà a l'amic Bartra i a la seva mare i germanes. En destaquen tant l'interès documental que aporten com la prosa amb què foren escrites.

Referències[modifica]

  1. «esquela de Pere Vives i Arquer». La Vanguardia, 02-07-1933, pàg. 1.
  2. «La situación al dia. El secretario particular». la Vanguardia, 18-09-1924, pàg. 6.
  3. «esquela de Concepcicón Clavé Torres». La Vanguardia, 02-12-1954, pàg. 17.
  4. Pròleg d'Agustí Bartra a Pere Vives i Clavé, Cartes des dels camps de concentració. Barcelona: edicions 62, 1972