Pere de Queralt i d'Anglesola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere de Queralt i d'Anglesola
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1323-1324
Esglésies (Sardenya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPere V de Queralt Modifica el valor a Wikidata
ParePere III de Queralt Modifica el valor a Wikidata

Pere de Queralt i d'Anglesola (? - Esglésies, Regne de Sardenya, 1323-1324) va ser baró de Queralt (Pere IV), fill de Pere de Queralt i Margelina d'Anglesola, casat amb Francesca de Castellnou, senyora de Ceret, vers 1302.[1]

Pere participa en la guerra contra Castella pel regne de Múrcia (1296-1304), període durant el qual va ser nomenat procurador reial de València (1301-1302).[2] Negocia sense èxit amb els templers el setge de Montsó (1308). L'any següent, segueix servint Jaume II en la conquesta d'Almeria (1309).[3] Juntament amb els cancellers Pere de Boïl i d'Aragó i, Guillem Olomar, assisteix al Concili de Viena per defensar els interessos en l'afer de l'abolició de l'orde del Temple i el traspàs dels seus béns.[4] El 1314 adquireix el feu de Vespella, fins llavors possessió de la monarquia. Existeix un buit documental sobre la seva figura en la segona meitat d'aquesta dècada. Entre 1320 i 1322 exerceix de procurador del regne de Valencià della Xixona.[5]

Cenotafi de Pere de Queralt i d'Anglesola

Juntament amb el primogènit Guillem, el 30 de maig de 1323 s'embarcar des de Pont Fangós fins a Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons. Va morir a Esglésies poc després d'haver aconseguit conquerir la ciutat.[6]

Referències[modifica]

  1. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Organització i defensa d'un territori fronterer: la governació d'Oriola en el segle XV. Barcelona: CSIC, 1992, p. 108. 
  2. Pere el Cerimoniós. Crònica. Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2014, p. 51. 
  3. Ribera, Manuel Mariano. Centuria primera del Real, y Militar Instituto de la Inclita Religion de nuestra señora de la Merced (en castellà). Barcelona: Pablo Campins, impressor, 1726, p. 417. 
  4. Pagès Editors, els Templers catalans, de La rosa a La creu de Josep Maria Sans i Travé, pàgs. 404/ (ISBN: 84-7935-329-5).
  5. Pere el Cerimoniós, 2014, p. 51.
  6. Segura, Joan. Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt (en castellà). Barcelona: Impremta Vicente Magriñà, 1879, p. 125.