Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarConquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)
Reconquesta
Tipus guerra
Data 1296-1304
Lloc Regne de Múrcia
Resultat Victòria aragonesa
Bàndols
Corona d'Aragó Regne de Múrcia
Comandants en cap
Jaume II el Just
Modifica les dades a Wikidata

La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.[1]

Antecedents[modifica]

La Corona de Castella havia sotmès la Taifa de Murciyya a vassallatge l'any 1243 quan Ibn Hud al-Dawla va signar les capitulacions d'Alcaraz, però uns vint anys després, el 1264, els andalusins de Múrcia es revoltaren encoratjats per les promeses de suport enviades des del Regne de Granada i el Marroc. El rei de Castella, Alfons X el Savi, casat amb Violant d'Aragó, suplicà ajut al seu sogre, el rei Jaume I de Catalunya-Aragó. Aquest, temerós que la revolta sarraïna s'estengués al Regne de València, també poblat majoritàriament per andalusins, llençà una guerra de conquesta sobre el Regne de Múrcia, retornant-lo a la sobirania castellana.

L'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.

La conquesta[modifica]

Reunit l'exèrcit a València el mes d'abril de 1296, mentre l'infant Pere entrava a la Corona de Castella per Sòria,[2] el mateix mes Alacant va ser conquerida, després d'una dura resistència de l'alcaid del castell, Nicolau Peris. Va prendre Guardamar amb el suport de la flota, va negociar amb en Joan Manuel, senyor d'Elx, prosseguint cap a Oriola i Múrcia, que van capitular, igual que la resta de l'horta murciana. Alhama de Múrcia no es va rendir fins al 1298.[3]

La conquesta es va veure facilitada per l'abundant població d'origen catalanoaragonès, encara que va tenir l'oposició de les guarnicions castellanes dels castells i del bisbe de Cartagena. Una segona campanya per Múrcia va tenir lloc l'any 1298, ocupant Alhama de Múrcia, i el 21 de desembre de 1300 capitulava Llorca. Al juny de 1300 Jaume II va incorporar el senyoriu d'Albarrasí a la Corona d'Aragó.

Conseqüències[modifica]

Tant Castella com Aragó necessitaven la pau i es va signar la Sentència Arbitral de Torrelles (1304)[4] i posteriorment la modificació al Tractat d'Elx (1305), que modificava definitivament les fronteres entre Castella i Aragó fixades en el Tractat d'Almizra (1244), incorporant a la Corona d'Aragó, en concret al Regne de València, les comarques de la Vall del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura i va suposar el pas de Cartagena al regne castellà de Múrcia.

Referències[modifica]

  1. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en anglès). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p. vol.1, p.67. ISBN 8400074459. 
  2. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Negociacions per a una conquesta». A: Negociar en la Edad Media. Editorial CSIC, 2005, p. 89. ISBN 8400083660. 
  3. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle XIV: cristians i sarraïns al País Valencà. CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1988, p.229. ISBN 8400068149. 
  4. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Entre la paz y la guerra: La Corona Catalano-aragonesa y Castilla en la baja Edad Media (en castellà). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 2005, p.111. ISBN 8400083881.