Maria Àngels Viladot i Presas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1951  (75 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtica |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
Maria Àngels Viladot i Presas (Barcelona 19 de febrer de 1951) és una sociolingüista catalana. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Psicologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB),[1][2] des de 1977 fins a 1983 exercí de professora del Departament de Psicologia Experimental i Psicofisiologia (Laboratori de Conducta) de la UAB. A finals de 1983 treballà a l'Ajuntament de Barcelona i el 1984 a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[3]
Ha estat vocal del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya i membre de la seva Comissió Permanent. També ha estat membre de la International Communication Association; del Grup Català de Sociolingüística; del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, i de l'Associació col·legial d'Escriptors de Catalunya.[1]
L'any 1991 va ser professora-assessora a la Universitat Oberta de Catalunya.[1] Fins al 2016 ha estat editora a l'Editorial Aresta.[1]
Ha col·laborat i col·labora en diversos mitjans periodístics, tants generalistes com especialitzats, entre els quals el diari Avui, Ara, la Revista de Catalunya, La Vanguardia, Perspectiva Social, Treballs de sociolingüística catalana, International Journal of the Sociology of Language, Multilingual, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Ciència, Quaderns de Psicologia, Revista de Cultura de la Generalitat de Catalunya, COM. Revista del Departament de Cultura, Llengua i ús (revista de la Direcció General de Política Lingüística), Revista de Psicologia Social Aplicada, Perspectiva Social, etc.[4]
Ha rebut un Premi de la Caixa de Sabadell (1995) pel projecte d'estudi Comunicació intergeneracional. Un estudi a Catalunya.
Obres
[modifica]- El bilingüisme a Catalunya (1981), Premi Doctor Martí i Julià de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Identitat i vitalitat lingüística dels catalans (1993);
- Estereotips socials de la dona (1993)
- Preparación mental del jugador de golf (1994)
- Vitalitat (etno)lingüística i identitat al grup de pertinença: algunes dades i consideracions sobre el català i el frisó a Revista de Catalunya núm. 109, juliol 1996
- Les dones en la política (2000).
- Ocell de tempesta (Columna, 2001). Novel·la
- Univers paral·lel (Viena, 2001). Poesia
- Lengua y comunicación intergrupal (2008)
- Educar les emocions (2009)
- Letras con sabor (2010)
- Comunicación intergrupal e intercultural (2011)
- Comunicación y grupos sociales (2012)
- De la picaresca als videojocs. La infància com a mirall de la societat (2013)
- Gender at Work: a Social Psychological Perspective (2014), escrit conjuntament amb M. Steffens i I. Ebert
- ¿Qué hace la sociedad con los niños y las niñas? (2013)
- Ha col·laborat en el llibre en línia Dones i catalanisme amb el text "Violència contra les dones"
- Laberint al soterrani i altres contes (Viena, 2019)
- La fúria de Fandango i altres relats (Viena, 2020)
- Disset esclats (Stonberg, 2021)
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Maria Àngels Viladot» (en anglès). AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 16 desembre 2025].
- ↑ Àngels Viladot a agendapublica
- ↑ Currículum Arxivat 2017-04-24 a Wayback Machine. al web de l'AELC
- ↑ «Biografia | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 16 desembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]- Maria Àngels Viladot al web de l'AELC
- Articles de Maria Àngels Viladot a eldiario.es