Vés al contingut

Petrina Hronia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPetrina Hronia
Πέτρινα Χρόνια Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPantelis Vulgaris Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióNikos Doukas
GuióPantelis Vulgaris Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStamatis Kraounakis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaYórgos Arvanítis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAndreas Andreadakis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VestuariJulia Stavridou
ProductoraCentre de Cinema Grec Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenGrècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1985 Modifica el valor a Wikidata
Durada142 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalgrec Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGrècia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0089804 Filmaffinity: 973263 Allocine: 12285 Letterboxd: stone-years Allmovie: v118628 TCM: 486031 TMDB.org: 204134 Modifica el valor a Wikidata

Petrina Hronia (Πέτρινα χρόνια, els anys de pedra) és una pel·lícula grega dirigida per Pantelis Vulgaris i estrenada el 1985.

Sinopsi

[modifica]

L'any 1954, a Tessàlia dos joves, Eleni, de 18 anys, i Babis, de 22, van començar una història d'amor. Al mateix temps, imprimeixen i distribueixen fulletons per al Partit Comunista, prohibit des de fa anys. Eleni prové d'una família de tradició comunista: el seu pare i els seus germans van ser assassinats durant la Segona Guerra Mundial pels nazis o els col·laboradors o durant la guerra civil. Les seves dues germanes es van exiliar als països del bloc comunista.

Un informador denuncia la parella. Babis és detingut però l'Eleni aconsegueix fugir, amb la complicitat d'un cosí, un policia que la reconeix al tren però no l'arresta. Va passar els següents dotze anys amagada a Atenes, principalment imprimint fulletons. Només aconsegueix veure la seva mare un cop en dotze anys, igual que Babis, quan agafa el ferri que el trasllada d'una presó de Creta a una presó d'Egina.

Babis va ser alliberat el 1966, gràcies a un període una mica més liberal. Els dos amants es retroben i passen uns mesos junts, participant en les grans manifestacions polítiques de l'època. L'Eleni és detinguda al seu torn (encara és buscada). Durant el seu judici, és presentada com una perillosa enemiga terrorista de l'estat. És condemnada a una pena molt dura. Aleshores s'adona que està embarassada i dona a llum a la presó. Babis va ser arrestat als primers dies de la dictadura dels coronels. A les presons, els guàrdies donen la benvinguda als presoners com vells amics per fi. EL Babis està tancada a la mateixa presó que l'Eleni i el seu fill. De vegades pot veure'ls a través del pati central. Babis i Eleni es comuniquen amb els reflexos del sol en trossos de mirall trencats. La dictadura, en nom dels valors familiars, autoritza/obliga a casar-se Babis i Eleni, encara a la presó. Com que cap persona externa no pot visitar-los, és el seu nadó qui serveix de testimoni (se suposa que col·loca una corona alternativament sobre el cap de cada nuvi). Se separen immediatament després de la cerimònia.

Quan torna la democràcia, són alliberats i van a viure junts junts. L'Eleni s'adona que són una parella d'estranys no tenen res a dir-se.

Repartiment

[modifica]
  • Themis Bazaka : Eleni
  • Maria Martika : mère d'Eleni
  • Dimitris Katalifos : Babis
  • Irene Iglessi : Cleo
  • Ilias Katevas : Michael
  • Nikos Birbilis : policier
  • Thanos Grammenos

Premis

[modifica]

Anàlisi

[modifica]

La ideologia d'Eleni i Babis no està desenvolupada ni explicada clarament. No intervenen en els grans debats de l'època sobre l'estalinisme ni el gulag. Finalment, el seu compromís sembla més lligat a la seva història familiar, després a les circumstàncies més que a una autèntica fe comunista.[2]

La pel·lícula és, segons Dan Georgakas el 2006, força maniquea. Durant el seu judici, l'Eleni és presentada per les autoritats com una terrorista perillosa, però res del que la pel·lícula hagi mostrat abans d'ella ho justifica. Els informants es descriuen com a gent vil. La població en el seu conjunt és descrita com a sense espina dorsal, sense protestar durant les detencions. Al mateix temps, no es dona cap raó del suport que la població va donar als règims vigents.[3]

Banda sonora

[modifica]

La música de Stamatis Spanoudakis va rebre nombrosos premis i es va mantenir famosa a Grècia.[3]

Notes

[modifica]
  1. «Venice Festival awards top prize to Varda film». New York Times, 07-09-1985.
  2. Georgakas 2006, p. 221-222
  3. 3,0 3,1 Georgakas 2006, p. 222

Bibliografia

[modifica]
  • (francès) Michel Demopoulos (dir.), Le Cinéma grec, Cinéma/Pluriel, Centre Georges Pompidou, 1995, 26e pàgines. ISBN 2858508135
  • Georgakas, Dan. «Petrina Hronia Stone Years, Pantelis Voulgaris, Greece, 1985». A: The Cinema of the Balkans (en anglès). Wallflower Press, 2006. ISBN 1-904764-80-0. 
  • Karalis, Vrasidas. A History of Greek Cinema. New York et Londres: Continuum, 2012, p. 318. ISBN 978-1-4411-9447-3. 

Enllaços externs

[modifica]