Philippe Herreweghe
 Philippe Herreweghe, 2011.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Philippe Herreweghe 2 maig 1947 (74 anys)Gant (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Bèlgica |
| Formació | Universitat de Gant Royal Conservatory of Ghent (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | Director d'orquestra, director de cor, compositor i músic |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Marcel Gazelle i Gabriël Verschraegen |
| Segell discogràfic | Virgin Veritas |
| Grup de música | Orchestre de la Chapelle Royal - Ensemble Vocale |
| Altres | |
| Títol | Cavaller de Bèlgica (2000–) |
Premis
| |
      | |
Philippe Herreweghe (Gant, Bèlgica, 2 de maig de 1947) és un director d'orquestra i de cors.
En la seva joventut, compaginà els seus estudis de psiquiatria en la Universitat de Gant amb els de música, que realitzà en la mateixa ciutat. De petit cantava en la coral que fou el germen del Collegium Vocale de Gant, que va fundar el 1970.[1]
L'interès que sentí per la música antiga orientà ràpidament la seva activitat envers aquest camp, en el qual hi tingué molt a veure l'amistat amb altres dos grans interpretes de música antiga: Ton Koopman, Nikolaus Harnoncourt i Gustav Leonhardt. També estudià el clave i fou autodidacte en la direcció d'orquestra.
El 1977, a París fundà l'Ensemble Vocale i l'Orchestre de la Chapelle Royal. Malgrat que en un principi es dedicava sobretot a la música renaixentista i barroca, posteriorment ha anat ampliant el seu repertori i s'ha interessat també per la música del segle xx i per la d'alguns autors clàssics i romàntics.
La seva predilecció per la música coral l'ha portat a enregistrar Elias i Paulus de Mendelssohn, amb una concepció lluminosa i diàfana d'aquestes partitures. No sent, però, massa interès per l'òpera. És un dels grans intèrprets de música antiga de la nostra època.
L'asteroide (12567) Herreweghe fou anomenat en honor seu.[2]
Discografia seleccionada[modifica]
- Johann Sebastian Bach: la Passió segons Sant Mateu amb, Schlick, Jacobs, Crook, Blochwitz, Cold, Kooy i la Chapelle Royale
- André Campra: Rèquiem amb la Chapelle Royale
- Josquin Desprez: Stabat Mater amb la Chapelle Royale
- Josquin Desprez: Motets amb la Chapelle Royale
- Joseph Haydn: Les estacions, amb Landshamer, Schmitt, Boesch i la Chapelle Royale, Collegium Vocale, i l'Orchestre des Champs Elysées
- Joseph Haydn: La creació, amb Landshamer, Schmitt, Rosen i la Chapelle Royale, Collegium Vocale, i l'Orchestre des Champs Elysées
- Felix Mendelssohn: Elias, amb Salomaa, Isokoski, Groop, Ainsley, Collot i la Chapelle Royale, Collegium Vocale, i l'Orchestre des Champs Elysées
- Felix Mendelssohn: Paulus, amb Diener, Markert, Taylor, Görne i la Chapelle Royale, Collegium Vocale, i l'Orchestre des Champs Elysées
- Claudio Monteverdi: Vespro della Beata Vergine i la Chapelle Royale
- Jean-Philippe Rameau: Les Indes galantes, suites amb l'Orchestre de la Chapelle Royale
Referències[modifica]
- ↑ «Philippe Herreweghe | Biography & History | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ «(12567) Herreweghe» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 30 maig 2021].
Bibliografia[modifica]
- La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 210-11. Enciclopedias Planeta, ISBN 84-08-02160-5