Philippe Herreweghe
 Philippe Herreweghe |
|
|---|---|
Philippe Herreweghe, 2011.
|
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | Philippe Herreweghe 2 de maig de 1947 Gant - Bèlgica |
| Nacionalitat |  Bèlgica |
| Alma mater | Universitat de Gant Royal Conservatory of Ghent |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Director d'orquestra, director de cor i compositor |
| Mestres | Marcel Gazelle |
| Orquestres | Orchestre de la Chapelle Royal - Ensemble Vocale |
| Altres dades | |
| Títol | Q21175104 |
| Premis i reconeixements | |
 |
|
Philippe Herreweghe (Gant, Bèlgica, 2 de maig de 1947) és un director d'orquestra i de cors.
En la seva joventut, compaginà els seus estudis de psiquiatria en la Universitat de Gant amb els de música, que realitzà en la mateixa ciutat. De petit cantava en la coral que fou el germen del Collegium Vocale de Gant (1969).
L'interès que sentí per la música antiga orientà ràpidament la seva activitat envers aquest camp, en el que hi tingué molt a veure l'amistat amb altres dos grans interpretes de música antiga: Ton Koopman i Gustav Leonhardt. També estudià el clave i fou autodidacte en la direcció d'orquestra.
El 1977, a París fundà l'Ensemble Vocale i l'Orchestre de la Chapelle Royal. Malgrat que en un principi es dedicava sobretot a la música renaixentista i barroca, posteriorment ha anat ampliant el seu repertori i s'ha interessat també per la música del segle XX i per la d'alguns autors romàntics.
La seva predilecció per la música coral l'ha portat a enregistrar Elies i Paulus de Mendelssohn, amb una concepció lluminosa i diàfana d'aquestes partitures. No sent, però, massa interès per l'òpera. És un dels grans intèrprets de música antiga de la nostra època.
Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]
- Johann Sebastian Bach: la Passió segons Sant Mateu amb, Schlick, Jacobs, Crook, Blochwitz, Cold, Kooy i la Chapelle Royale
- André Campra: Rèquiem amb la Chapelle Royale
- Josquin Desprez: Stabat Mater amb la Chapelle Royale
- Josquin Desprez: Motets amb la Chapelle Royale
- Felix Mendelssohn: Elias, amb Salomaa, Isokoski, Groop, Ainsley, Collot i la Chapelle Royale, Collegium Vocale, i l'Orchestre des Champs Elysées
- Claudio Monteverdi: Vespro della Beata Vergine i la Chapelle Royale
- Jean-Philippe Rameau: Les Indes Galantes, suites amb l'Orchestre de la Chapelle Royale
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- La Discoteca Ideal de Intérpretes, pags. 210-11. d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)
|
