Piano rectangular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un piano rectangular.

Un piano rectangular, piano quadrat o piano de taula , és un tipus de piano que té les cordes horitzontals disposades en diagonal al llarg de la caixa de ressonància rectangular per sobre dels martells i amb el teclat fixat en el costat llarg.

La seva invenció s'atribueix tant a Gottfried Silbermann com a Frederici i va ser millorat per Guillaume-Lebrecht Petzold i Alpheus Babcock. Va ser fabricat en quantitat a partir de la dècada de 1890 (als Estats Units). Els cèlebres marcs de ferro colat de Steinway & Sons tenien una mida més de dues vegades i mitja superior als marcs de fusta dels instruments de Johannes Zumpe, que tant èxit havien tingut un segle abans. La seva immensa popularitat es va deure a la construcció de baix preu, amb un rendiment i sonoritat sovint limitats pel mecanisme simple i cordes dobles.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piano rectangular


Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Martha Novak Clinkscale. Makers of the Piano: 1820-1860. Oxford University Press, 1999, p. 471–. ISBN 9780198166252 [Consulta: 2 maig 2011].