Picot garser dorsiblanc
Dendrocopos leucotos  | |
|---|---|
♂ | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Gènere | Dendrocopos |
| Espècie | Dendrocopos leucotos Bechst., 1802 |
| Distribució | |
Espanya, Suècia, Itàlia, Alemanya, Eslovàquia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Txèquia, Turquia, Noruega, Finlàndia, Lituània, Letònia, Estònia, Rússia, Belarús, Ucraïna, Polònia, Àustria, Hongria, Romania, Grècia, Albània, Montenegro, Kazakhstan, Azerbaidjan, Geòrgia, República Popular de la Xina, Taiwan, Corea i Japó | |
 | |
.svg){kind=icon}
El picot garser dorsiblanc[1] (Dendrocopos leucotos) és una espècie zoològica de pícid que viu en boscos madurs de muntanya principalment formats per faigs o avets.[2]
Descripció
[modifica]És el més gros dels picot garsers del Paleàrtic occidental, de 24 a 26 cm de llargada i una envergadura de 38 a 40 cm. El plomatge és similar al del picot garser gros (D. major), però amb barres blanques a les ales en lloc de taques, i la part inferior del dors és blanca. El mascle té una corona vermella, la femella una de negra. El tamborí dels mascles és molt fort, els reclams inclouen un suau «kiuk» i un de més llarg «kwiik».[3]
Distribució
[modifica]L'espècie nominal D. l. leucotos es troba al centre i nord d'Europa, i la D. l. lilfordi als Balcans i Turquia. La resta de subespècies es troben a la regió cap a l'est, fins a Corea i Japó. És un ocell escàs, que requereix grans extensions de boscos caducifolis madurs amb grans quantitats de fusta morta en peu i caiguts. Als països nòrdics el nombre d'individus ha disminuït. A Suècia, el declivi de la població ha fet que el govern suec promulgui la protecció de l'espècie en el Pla d'Acció Nacional per a la Biodiversitat.[4]
A la península Ibèrica es localitza al Pirineu a la Selva d'Irati, Navarra. En ella, el 2002 s'hi van localitzar entre 78 i 95 parelles i per primera vegada se'n va localitzar una altra a l'Aragó.[5]
Als Pirineus se'l va descobrir el 1968, i el 1977 se'n va constatar la reproducció.[5]
Ecologia
[modifica]Durant l'època de cria excava un forat que serà el niu d'uns 7 cm d'amplada i 30 cm de profunditat en un tronc d'arbre en descomposició. Pon de tres a cinc ous blancs i incuba durant 10-11 dies. És molt insectívor i només ocasionalment s'alimenta de matèria vegetal. S'especialitza en larves d'escarabats xilòfags, particularment espècies de coleòpters (Coleoptera), però també s'alimenta de mosques, barrinadors de la fusta (Zeuzera pyrina) i formiga roja de la fusta (Formica rufa). L'espècie és generalment resident amb alguns moviments locals.[6]
Esperança de vida
[modifica]En estat salvatge, el picot garser dorsiblanc pot sobreviure entre tres i quatre anys, mentre que en captivitat pot sobreviure aproximadament onze anys.[7]
Taxonomia
[modifica]El picot garser dorsiblanc va ser descrit pel naturalista alemany Johann Matthäus Bechstein el 1802 amb el nom binomial Picus leucotos.[8] L'epítet específic «leucotos »combina el grec clàssic «leukos» que significa “blanc” i «-nōtos» que significa “esquena”.[9] La localitat tipus és Silèsia, una regió històrica situada principalment a Polònia.[10] L'espècie ara es troba dins del gènere Dendrocopos, introduït pel naturalista alemany Carl Ludwig Koch el 1816.[11][12]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional, es reconeixen dotze subespècies.[13]
- D. l. tangi (Cheng, 1956): província de Sichuan, oest de la Xina.
- D. l. fohkiensis (Buturlin, 1908) – muntanyes de la província de Fujian, sud-est de la Xina.
- D. l. insularis (Gould, 1863) – Taiwan.
- D. l. lilfordi (Sharpe & Dresser, 1871): des dels Pirineus fins a Àsia Menor, el Caucas i la Transcaucàsia.
- D. l. subcirris (Stejneger, 1886): Hokkaido, nord del Japó.
- D. l. stejnegeri (Kuroda, 1921): nord de Honshū, Japó.
- D. l. namiyei (Stejneger, 1886) – sud de Honshū, Kyushu, Shikoku (Japó).
- D. l. takahashii (Kuroda i Mori, 1920) – illa d'Ulleungdo (a l'est de Corea).
- D. l. quelpartensis (Kuroda i Mori, 1918) – illa de Jeju (a Corea del Sud).
- D. l. owstoni (Ogawa, 1905) – illa d'Amami Ōshima al nord de les illes Ryukyu, Japó.
- D. l. leucotos (Bechstein, 1802): àmpliament distribuïda per Euràsia, des del nord, centre i est d'Europa fins al nord-est d'Àsia, Corea i Sakhalín.
- D. l. uralensis (Malherbe, 1860): des de l'oest dels Urals fins al llac Baikal.
La llista il·lustrada dels ocells del món (HBW) i Birdlife International considera que la subespècie D. l. owstoni es una espècie de ple dret, el picot garser d'Owston (D. owstoni).[14][15][16]
Referències
[modifica]- ↑ «Picot garser dorsiblanc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 28 juliol 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ Snow, David W.; Perrins, Christopher M. The birds of the Western Palearctic. concise ed., based on the Handbook of the birds of Europe, Middle East, and North Africa. Oxford: Oxford Univ. Press, 1998. ISBN 978-0-19-854099-1.
- ↑ «Information on the Swedish national biodiversity strategies and action plans» (PDF). Ministry of Sustainable Development, 27-11-2006. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ 5,0 5,1 Purroy, F. J. «El Pico Dorsiblanco (Dendrocopos leucotos) del Pirineo» (PDF) (en castellà). vol. 16. Ardeola, 1972. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ «White-backed Woodpecker Dendrocopos Leucotos Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ Cramp, Stanley. Handbook of the birds of Europe, the Middle East, and north Africa: the birds of the western Paleartic. Oxford London New York: Oxford university press, 1989. ISBN 978-0-19-857507-8.
- ↑ Bechstein, Johann Matthäus. Ornithologisches Taschenbuch von und für Deutschland, oder, Kurze Beschreibung aller Vögel Deutschlands für Liebhaber dieses Theils der Naturgeschichte. Leipzig: Carl Friedrich Enoch Richter, 1803, p. 66.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 225. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.6. Cambridge: Harvard University Press, 1948, p. 189 [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ Koch, Karl Ludwig. System der baierischen Zoologie: zum Gebrauch als Taschenbuch herausgegeben. Die Säugthiere und Vögel Baierns (en alemany). Nürnberg: Stein, 1816, p. 72.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 28 juliol 2025].
- ↑ IUCN «Dendrocopos owstoni: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2016, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22727132a94941890.en.
- ↑ «Amami Woodpecker Dendrocopos Owstoni Species Factsheet» (en anglès). Bridlife International. [Consulta: 28 juliol 2025].
