Pierre Combescot

Pierre Combescot
Biografia
Naixement	(fr) Pierre Marc Combescot ; 9 gener 1940 ; Llemotges (França)
Mort	27 juny 2017 (77 anys); 15è districte de París (França)
Activitat
Ocupació	escriptor, periodista
Ocupador	France Inter ; Le Canard enchaîné ; Paris Match
Nom de ploma	Luc Décygnes
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1991) Les Filles du Calvaire (fr) ;
Premis
	(1991) premi Goncourt, per l'obra Les Filles du Calvaire (fr) ; (1991) Premi Goncourt des Lycéens, per l'obra Les Filles du Calvaire (fr) ; (1986) premi Médicis ;

Pierre Combescot (Llemotges, 9 de gener de 1940 - 15è districte de París, 27 de juny de 2017) fou un escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991.

Biografia

Pierre Combescot va néixer el 9 de gener de 1940 a Llemotges. Fugint de la guerra la seva família va marxar al Brasil, allà de molt jove va conèixer a Georges Bernanos i Stefan Zweig.^[1]

Va fer estudis de dret a París i de literatura comparada a Múnic.^[2]

Entre 1975 i 1982 va ser redactor de "Nouvelles littéraires", també va treballar a "L'Express" i com crític musical, de dansa i opera a "Le Canard enchaîné"^[3] amb el pseudònim de "Luc Décygnes".^[1]

Va morir a París el 27 de juny de 2017^[4]^[2]

Carrera literària

La cultura germànica va tenir una influència permanent sobre ell, com ho demostra la seva novel·la "Lansquenet", publicada el 2002.^[5]

El 1973 va publicar una biografia de Lluís II de Baviera i després, el 1975, "El cavaller del crepuscle", una novel·la inspirada en el personatge de Frederic II de Sicília. Després de 10 anys de silenci, va tornar a publicar i va rebre dos premis de prestigi, el Premi Médicis per "Les Funérailles de la sardine" (1986) i el Goncourt per "Les Filles du Calvaire". La seva predilecció pels desheredats per la Història el va portar i interessar-se pels bojos o assassins: Neró a "Ce soir on soupe chez Pétrone" (2004), la dona de Concini a "Faut-il-brûler la Galigaï" (2007) o, per al personatge de Barbablava a "Pour mon plaisir et ma délectation charnelle" (2009). Era un expert en Maquiavel, Jack l'Esbudellador o Henri Pranzini. Combescot deia "no creure en Déu sinó en el Diable".^[2]

Obres

1973: Biografia de Lluis II de Baviera
1975: Le Chevalier du crépuscule (inspirat en Frederic II de Sicilia)
1986: Les Funérailles de la sardine (Premi Mèdicis)
1991: Les Filles du Calvaire (Premi Goncourt 1991)
1996: La Sainte Famille
1998: Le songe du pharaon
1999: Les Petites Mazarines
2002: Lansquenet
2003: Les Diamants de la guillotine
2004: Ce soir on soupe chez Pétrone
2007: Faut-il-brûler la galigaï
2009: Pour mon plaisir et ma délecation charnelle

El 1999 va rebre el Premi Literàri Prince Pierre pel conjunt de la seva obra.^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Liban, Laurence «Les folies Combescot» (en francès). L'Express, 31-01-2002.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Schmitt, Amandine. «Mort de Pierre Combescot, l'écrivain qui refusait d'être banal» (en francès), 29-06-2017. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: desembre 2018].
↑ ^3,0 ^3,1 «Biographie Pierre Combescot» (en francès). Fondation Prince Pierre de Monaco. [Consulta: desembre 2018].
↑ «Fondation Prince Pierre de Monaco». [Consulta: 26 març 2024].
↑ «Le romancier Pierre Combescot est mort» (en francès), 28-06-2017. [Consulta: 26 març 2024].

[:1-1] 1,0 ^1,1 Liban, Laurence «Les folies Combescot» (en francès). L'Express, 31-01-2002.

[:2-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Schmitt, Amandine. «Mort de Pierre Combescot, l'écrivain qui refusait d'être banal» (en francès), 29-06-2017. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: desembre 2018].

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Biographie Pierre Combescot» (en francès). Fondation Prince Pierre de Monaco. [Consulta: desembre 2018].

[4] «Fondation Prince Pierre de Monaco». [Consulta: 26 març 2024].

[5] «Le romancier Pierre Combescot est mort» (en francès), 28-06-2017. [Consulta: 26 març 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]