Pietro Pomponazzi
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 setembre 1462  Màntua (Itàlia) | ||
| Mort | 18 maig 1525 (62 anys) Bolonya (Itàlia) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Pàdua | ||
| Director de tesi | Nicoletto Vernia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, ètica i sistema educatiu | ||
| Ocupació | filòsof, escriptor, professor universitari | ||
| Període | Renaixement | ||
| Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pàdua Universitat de Ferrara | ||
| Moviment | Escolàstica i Escola de Pàdua | ||
| Professors | Nicoletto Vernia, Francesco da Nardò (en)  i Pietro Roccabonella (en) | ||
| Alumnes | Marcantonio Zimara (en) , Girolamo Fracastoro, Marcantonio Flaminio, Sperone Speroni, Simone Porzio, Gasparo Contarini, Lazarus Buonamici (en) , Vettore Trincavello, Antonio Bernardi, Lodovico Boccadiferro i Johannes Baptista Montanus | ||
| Influències | |||
| Nom de ploma | Peretto Mantovano | ||
Pietro Pomponazzi (Màntua, 16 de setembre de 1462 – Bolonya, 18 de maig de 1525) fou un filòsof italià. Estudià filosofia a Pàdua, on va ser professor fins al tancament de la Universitat, anant-se'n després a la Universitat de Bolonya, des del 1512 fins a la seva mort. Amb ell comença la traducció de l'aristotelisme intentant oblidar les traduccions medievals.
En aquesta època l'aristotelisme era encara part oficial del temari universitari establert durant el segle xiii. Pietro Pomponazzi és el representant més famós de l'aristotelisme nou en la seva època, especialment quant a la polèmica de la immortalitat de l'ànima humana. Pomponazzi va defensar que la immortalitat de l'ànima era una veritat de fe, però que filosòficament no es podia arribar a conèixer.
Fonts
[modifica]