Pietro Raimondi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPietro Raimondi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1786 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1853 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatorio San Pietro a Majella Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica, òpera i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiacomo Tritto Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNatale Abbadia Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 56813f24-cc4f-454c-be14-67a0bd712e35 Discogs: 4920050 IMSLP: Category:Raimondi,_Pietro Allmusic: mn0003600857 Modifica el valor a Wikidata

Pietro Raimondi (Roma, 20 de desembre, 1786 – Idem, 30 d'octubre, 1853), va ser un compositor italià.

Biografia[modifica]

Alumne del Conservatori de la Pietà dei Turchini de Nàpols, va estudiar cant, acompanyament i contrapunt amb Labarbera, i en composició va tenir com a professor a Giacomo Tritto.

Després de sis anys d'estudis va tornar a Roma a buscar feina, però les males condicions econòmiques el van obligar a traslladar-se a Florència amb la seva tia i a Gènova on vivia la seva mare. En aquesta darrera ciutat va començar com a mestre, professor i compositor; va ser aquí on va representar per primera vegada la seva òpera còmica La Bizzarria d'amore (1807).

Va viatjar per Itàlia durant diversos anys per posar en escena les seves òperes. De 1816 a 1820 va ser mestre de capella de la ciutat d'Acireale. El 1820 va conèixer a Gioachino Rossini a Nàpols, convidat a interpretar la seva Messa di Gloria: estudis musicològics recents, basats en elements històrics i estilístics, han establert que la fuga final (Cum Sancto spiritu) és en realitat obra de Raimondi.

El 1824 va ser nomenat director dels reials teatres de Nàpols i l'any següent va succeir a Tritto en el càrrec de mestre de composició al Reial Col·legi de Música de la mateixa ciutat. En aquest període Vincenzo Bellini va prendre algunes lliçons d'ell.

Del 1833 al 1852 va ser professor de contrapunt al Conservatori del Bon Pastor i director del teatre Carolino de Palerm, però se sap que el 1836, després de la mort d'Anton Reicha, va optar a la càtedra d'harmonia i contrapunt a el Conservatori de París. Un retard postal de quatre dies, com es pot deduir de la carta que li va enviar disgustat a Luigi Cherubini, va impedir la seva possible candidatura.

El 12 de desembre de 1852 va succeir Basily en el càrrec de mestre de capella de S. Pietro a Roma. L'estiu del mateix any es va representar al Teatre Argentina la seva obra més impressionant, l'oratori Giuseppe, que en realitat constava de tres obres separades que s'interpretaven primer individualment i després simultàniament. Es necessitaven un total de 430 intèrprets, entre membres d'orquestra i coristes. La interpretació d'aquest opus unicum va tenir una certa ressonància internacional, tant és així que l'estiu de 1853 Franz Liszt, que va definir Raimondi com "mestre de mestres en l'art del contrapunt", va dir que estava disponible per interpretar-lo a Alemanya: però la mort de Raimondi uns mesos després va impedir el projecte.

Obra[modifica]

Per consultar la llarga llista d'obres de Raimondi, aneu al seu arxiu de la Viquipèdia italiana.

Bibliografia[modifica]

  • C. Ambìveri, Operisti minori dell'800 italiano, Roma 1998, pp. 126-127, ad vocem
  • F. Cicconetti, Memorie intorno Pietro Raimondi, Roma 1867, 99 pagg. Memorie intorno Pietro Raimondi - Filippo Cicconetti - Google Libri
  • G. Masutto, I maestri di musica italiana del secolo XIX: notizie biografiche, Venezia 1884, p. 150, ad vocem
  • A. Sapienza, La parodia dell'opera lirica a Napoli nell'Ottocento, Napoli 1998, pp. 75-76

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Raimondi
  • Raimóndi, Pietro, a Treccani.it – Enciclopèdies en línia, Institut de l'Enciclopèdia Italiana.
  • Romolo Giraldi, RAIMONDI, Pietro, a Enciclopedia Italiana, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1935.
  • Raimóndi, Pietro, a Sapere.it, De Agostini.
  • Saverio Lamacchia, RAIMONDI, Pietro, dins Biographical Dictionary of Italians, vol. 86, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2016.
  • Obres de Pietro Raimondi, a MLOL, Horizons Unlimited.
  • (anglès) Obres de Pietro Raimondi, a Open Library, Internet
  • Pietro Raimondi, a l'arxiu històric Ricordi, Ricordi & C..
  • (anglès) Partitures o llibrets de Pietro Raimondi, al Projecte International Music Score Library, Project Petrucci LLC.