Pigre gris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPigre gris modifica
Pluvialis squatarola modifica
Pluvialis squatarola (summer plumage).jpg
Exemplar adult amb plomatge estival. modifica
Pluvialis squatarola.jpg
Exemplar adult amb plomatge hivernal.
Dades
Envergadura77 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22693749 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaCharadriidae
GènerePluvialis
EspèciePluvialis squatarola modifica
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Pluvialis squatarola map.svg
modifica
Exemplar de pigre gris.

El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és un ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Morfologia[modifica]

  • Fa 28 cm de llargària.
  • A l'estiu té les parts superiors grisenques i les parts inferiors negres, mentre que a l'hivern adopta un color més brunenc. La gola i el pit són negres, el carpó és blanc i presenta les plomes axil·lars negres.
  • Quan vola mostra una taca negra sota les ales, la qual es fa més aparent a l'hivern.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Pluvialis squatarola

Nien a la tundra àrtica i als Països Catalans només arriben com a migradors.

Alimentació[modifica]

A l'estiu menja cucs, insectes i aràcnids, mentre que a l'hivern es nodreix de cucs, mol·luscs i petits crustacis.

Hàbitat[modifica]

Se'ls pot veure a les platges, a les salines o a les maresmes.

Distribució geogràfica[modifica]

A l'estiu habita en platges i planes humides de la zona àrtica d'Euràsia i Amèrica, i a l'hivern arriba fins a l'Àsia i l'Amèrica meridionals, Austràlia i el cap de Bona Esperança. Als Països Catalans, i a l'hivern, només n'hi ha un nucli al Delta de l'Ebre, puix que, principalment, passa aquesta estació a l'Europa atlàntica i a l'Àfrica mediterrània.[1]

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 49. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]