Pikaia gracilens
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Subfílum | Cephalochordata |
| Gènere | Pikaia |
| Espècie | Pikaia gracilens Walcott, 1911 |
.svg){kind=icon}
Pikaia gracilens és un animal extint conegut a partir d'un fòssil del Cambrià mitjà trobat a prop del Mont Pika, al Burgess Shale de la Colúmbia Britànica. Va ser descobert per Charles Walcott, i ell va ser el primer a descriure'l, el 1911. Basant-se en l'òbvia i regular segmentació del cos, en Walcott el va classificar com a membre dels Polychaeta. S'assembla a un peix que encara existeix, conegut com a llanceta.
Durant la seva revisió de la fauna de Burgess Shale el 1979, el paleontòleg Simon Conway Morris va classificar Pikaia gracilens com a cordat, convertint-lo potser en l'avantpassat més antic conegut dels vertebrats moderns, perquè semblava tenir una notocorda dorsal molt primitiva.
D'uns 5 cm de longitud, Pikaia nedava per sobre el fons marí usant el cos i la cua. És possible que s'alimentés filtrant partícules de l'aigua a mesura que nedava. Fins ara només se n'ha trobat 60 espècimens.
Enllaços externs
[modifica]
- Dibuix d'un artista Arxivat 2006-02-11 a Wayback Machine.