Pintura de l'alta edat mitjana a Europa
La pintura de l'alta edat mitjana a Europa inclou les obres pictòriques europees situades entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'aparició de l'art romànic. Reflecteix els primers corrents de l'estètica medieval.[1]
Els primers murals i taules conservats representen escenes religioses i segueixen gran part dels cànons de l'art paleocristià. Comencem a aparèixer alguns dels temes que seran recurrents en períodes posteriors, com la representació de la Maiestas Domini, el tetramorf i els àngels i màrtirs. La pintura a les esglésies conviu amb les il·lustracions d'un nou gènere, el manuscrit il·luminat, llibres (usualment els evangelis) copiats pels monjos i adornats amb imatges riques. Aquests se solen classificar segons el lloc d'origen (manuscrits insulars, carolingis...).[2] L'art romà d'Orient va conrear-se també a Europa, com mostren els mosaics de la Basílica de Sant Vidal de Ravenna.
No es conserven grans pintures del món germànic i víking, l'art dels quals es plasmava en altres formats com l'escultura o les arts aplicades. Les pintures d'aquests pobles que han arribat a l'actualitat pertanyen ja als pobles cristianitzats, amb evangelis il·luminats, columnes pintades i frescs religiosos. Barregen escenes evangèliques amb lletres adornades, motius geomètrics i florals.[3]
L'art carolingi va incorporar alguns trets de l'art germànic a la tradició clàssica. Va ser conreat per monestirs i artistes sota el mecenatge de la cort. En la pintura va centrar-se sobretot en la il·luminació dels evangelis. Els frescs adornaven no sols els temples sinó també palau, on apart de les escenes cristianes tradicionals s'afegien temes de l'Antic Testament i d'altres laics, com símbols de les arts liberals i escenes històriques que glorificaven les conquestes imperials. L'art otonià va suposar un augment d'aquestes escenes profanes.
Cal destacar una peça especial, per no ser religiosa sinó històrica, dins d'aquest període: el Tapís de Bayeux, ja en època normanda.
Referències[modifica]
- ↑ Bayer, Raymond. Historia de la Estética (en castellà). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, p. 86-89. ISBN 968-16-0572-1.
- ↑ Alexander, Jonathan (1992), Medieval Illuminators and their Methods of Work, New Haven: Yale University Press, ISBN 0-300-05689-3
- ↑ Moss, Rachel. The Book of Durrow. Dublin: Trinity College Library; London: Thames and Hudson, 2018. ISBN 978-0-5002-9460-4