Piotr Todorovski
  | |
| Nom original | (ru) Пётр Ефи́мович Тодоро́вский |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 agost 1925 Bòbrinets (Ucraïna) |
| Mort | 24 maig 2013 (87 anys) Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Gueràssimov de Cinematografia (1949–1954) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció, interpretació i música |
| Ocupació | guionista, operador de càmera, compositor de bandes sonores, guitarrista, actor, compositor, director de cinema, director de fotografia |
| Activitat | 1955 – 2013 |
| Ocupador | Cursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica (1945–) |
| Membre de | |
| Alumnes | Oleg Osipov (en)  |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Nadezhda Cherednichenko (en) (–1961) |
| Fills | Valery Todorovsky (en) |
Premis
| |
       | |
Piotr Iefimovitx Todorovski (rus: Пётр Ефи́мович Тодоро́вский, ucraïnès: Петро Юхимович Тодоровський, 26 d'agost de 1925 - 24 de maig de 2013)[1] va ser un director de cinema, guionista i director de fotografia rus.[2][3] El seu fill Valeri Todorovski també és director de cinema.
Carreres professionals[modifica]
Todorovski es va unir a l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial i va aprofitar les seves experiències bèl·liques per a diverses pel·lícules, inclosa Rio-Rita (2008). A la dècada de 1950, va treballar com a director de fotografia per a Marlen Khutsiev. Li agradava tocar la guitarra i va compondre cançons per a algunes de les seves pel·lícules.
Els melodrames de la dècada de 1980 de Todorovski li van guanyar una àmplia popularitat a la Unió Soviètica. S'han descrit com a "comèdies delicioses sense pretensions, alhora humorístiques i commovedores".[4]
La seva pel·lícula Interdevotxka (1989) va ser la primera pel·lícula soviètica sobre la prostitució i va causar força enrenou. La seva propera pel·lícula Ankor, eixtxo ankor! (1992) presenta una imatge ombrívola de la prostitució moral en una ciutat guarnició provincial avorrida.[5]
Premis[modifica]
Todorovski va ser nomenat Artista del Poble de Rússia el 1985. Ankor, eixtxo ankor! va guanyar el Premi Nika de 1992 a la millor pel·lícula. Voenno-polevoi roman (1983) va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[6] També es va presentar al 34è Festival Internacional de Cinema de Berlín, on Inna Churikova va guanyar l'Os de Plata a la millor actriu.[7]
Filmografia[modifica]
- Vesna na Zaretxnoi ulitse (1956)
- Nikogda (1962)
- Vernost (1965)
- Fokusnik (1967)
- Gorodskoi romans (1970)
- Bil mesiats mai (1970)
- Posledniaia jertva (1975)
- Voenno-polevoi roman (1983)
- Liubimaia jenixtxina mekhanika Gavrilova (1981)
- Po glavnoi oulitse s orkestrom (1986)
- Interdevotxka (1989)
- Ankor, eixtxo ankor! (1992)
- Kakaia txudnaia igra (1995)
- Retro vtroiom (1998)
- Jizn' zabavami polna (2001)
- Riorita (2008)
Referències[modifica]
- ↑ Скончался режиссер Петр Тодоровский
- ↑ Peter Rollberg. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema. Rowman & Littlefield, 2009, p. 696–698. ISBN 978-0-8108-6072-8.
- ↑ Тодоровский Пётр Ефимович Arxivat 2009-01-18 a Wayback Machine.
- ↑ Anna Lawton. Kinoglasnost: Soviet Cinema in Our Time. Cambridge University Press, 1992. Page 42.
- ↑ Anna Lawton. Imaging Russia 2000: Film And Facts. New Academia Publishing, 2004. ISBN 9780974493435. Page 61.
- ↑ «The 57th Academy Awards (1985) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 30 octubre 2013].
- ↑ «Berlinale: 1984 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 6 gener 2011].
Enllaços externs[modifica]
- Todorovski in Xavier Muñoz's Per tu, Rio Rita, Omnia Books, 2018 - Biografia d'Enric Santeugini