Malgrat que la plaça és de construcció recent, les cases que la configuren responen a un tipus de casa típica de la vila de Sant Llorenç de Morunys o dels Piteus: les cases consten de dues plantes, la inferior utilitzada primerament per al bestiar i per l'obrador, convertit més tard en botiga (recordem la gran tradició en la confecció de draps de llana, anomenats a Sant Llorenç, piteus); el superior per habitacions i el sotateulada o perxe (nom amb el qual es coneix popularment les golfes a la vila de Sant Llorenç) per magatzems de productes agrícoles i sobretot com a estenedor de les madeixes de llana per a confeccionar els draps piteus.[1]
L'actual Plaça major de Sant Llorenç és un dels àmbits urbans més moderns de la vila. Quedà configurada com a plaça al segle xix o a finals del XVIII, car en el capbreu de 1784 tot el lloc de l'actual plaça estava destinat a horts de conreus pels habitants de la vila. En el capbreu de 1483 constituïa un lloc totalment edificat ple de cases i corrals.[1]
↑ 1,01,1«Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2014].
