Plaerdemavida
| Tipus | personatge literari  |
|---|---|
| Creat per | Joanot Martorell |
| Context | |
| Present a l'obra | Tirant lo Blanch |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Ocupació | dama de companyia |
Plaerdemavida és un personatge de la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, publicada per primer cop a València el 1490.[1] En l'obra, Plaerdemavida és la donzella que assisteix la princesa Carmesina, de la cort de Constantinoble. És filla d'un comte que no és present a la cort.[2] Representa una personalitat alegre, espontània, desimbolta i es guanya la simpatia dels altres personatges de l'obra.[3]
Amb un paper destacat des del capítol CCXXXIII fins al final del llibre,[4] és considerada per diversos crítics, com el personatge més complicat de la novel·la, mostrant alguns trets d'impotència, repressió, voyeurisme i tendència al lesbianisme.[5] Per altra banda, és el personatge qui més contribueix a donar-hi un to de comèdia, participant de forma activa en els jocs de Tirant i Carmesina.
Fa d'alcavota en els amors entre el cavaller Tirant i la princesa Carmesina i també ajuda a unir-se unes altres parelles, però el seu amor per Hipòlit no és correspost,[6][5] Després d'una trampa muntada per la Viuda Reposada al cavaller Tirant, els dos abandonen Constantinoble en un vaixell que es dirigeix a l'Àfrica. Durant deu anys, Tirant lo Blanc i Plaerdemavida resideixen a l'Àfrica per separat i Plaerdemavida es casa amb el rei de Fes i hereta el títol de reina de Fes. Deu anys després, Tirant i Plaerdemavida es retroben en terres africanes i aquesta li ho explica tot a Tirant. Posteriorment, ambdós decideixen retornar a Constantinoble perquè Tirant recuperi la seva estimada Carmesina i al final del llibre, Tirant, la fa casar amb el seu cosí, el senyor d'Agramunt.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Plaerdemavida». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Anyó i Oliver, 2004, p. 159.
- ↑ Colón, Germà. Estudis de filologia catalana i romànica. València: Universitat de València, 1997, p. 3. ISBN 8478268332.
- ↑ Fernández, Francisco. Los estudios ingleses. El reto del tercer milenio (en castellà). Universitat de València, 2000, p. 256. ISBN 8437042178.
- 1 2 Beltrán Llavador, Rafael «Las "Bodas sordas" en Tirant lo Blanc y La Celestina» (en castellà). Revista de Filología Española, núm. 70, 1990, pàg. 91-117 [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ Vargas Llosa, Mario. Lletra de batalla per Tirant lo Blanc. Barcelona: Edicions 62, 1969, p. 79.
- ↑ Anyó i Oliver, 2004, p. 161.
Bibliografia
[modifica]- Anyó i Oliver, Joaquim. Tirant lo Blanc i Shakespeare: les fonts de Much ado about nothing. Universitat de València, 2004. ISBN 8484155757.