Platycapnos tenuiloba
Platycapnos tenuilobus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Papaveraceae |
| Gènere | Platycapnos |
| Espècie | Platycapnos tenuilobus Pomel, 1874[1] |
Platycapnos tenuiloba és una espècie que pertany a la família de les papaveràcies.
Etimologia[modifica]
- Platycapnos: mot llatí compost per πλατύς (platýs, aplanat, estés) i καπνός (capnos, fum, fumària). Degut a la seua semblança amb el gènere Fumaria i la forma aplanada de les seues llavors.[2] Nom atorgat per la seva aparença amb les espècies de Fumaria, però de fruits més aplanats que aquestes.
- tenuiloba: epítet llatí compost per tenui (prim) i loba (lòbul). En referència a l'anatomia de les seues fulles.[3]
Descripció[modifica]
Teròfit herbaci de tiges de 20 cm, erectes o ascendents, i foliosos fins a la part superior. Té les fulles dues vegades dividides, amb els últims segments filiformes. Les flors fan 7-8 mm, són rosades i es tornen roges després de la fecundació, amb un marge groc en el pètal superior. Estan compostes per amb 4 pètals desiguals i soldats. L'estigma presenta un apèndix arquejat-ascendent, geniculat en l'àpex. Els pedicels fructífers són reflexos. La inflorescència és un raïm, de fins a 80 flors, espiciformes de contorn quasi cilíndric. Les bràctees tenen la mateixa grandària que els pedicels. El fruit és una càpsula dehiscent. Floreix de març a juny. El seu nombre cromosòmic és 2n = 32.[4][5][6][7]
Hàbitat i distribució[modifica]
Creix en camps de conreu, vores de camins, llocs alterats, superfícies rocoses, parets seques i marges, camps de cultiu i erms de les rodalies. Sòls calcaris i amb poc nitrogen. Associat a les formacions fitosociològiques Agropyro cristati-Lygeetum sparti, Lygeo sparti-Stipetum lagascae i Ononidetum tridentatae.[5][6][7][8]
Distribució iberomagrebí (Sud-oest d'Europa, Àfrica del Nord i la Macaronèsia). Pel que fa als nostres territoris, es pot trobar al territori catalanídic central i meridional (L'Alt Camp, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre) i al territori sicòric (El Segrià i el Baix Cinca), fins als 500 msnm. També arreu del País Valencià, especialment al territori serrànic (L'Alt Palància) i el territori diànic (La Marina Baixa).[9]
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie està subdividida en dues subespècies:[6]
- subsp. tenuiloba: segments foliars divaricats amb fruit generalment llis.
- subsp. parallela: segments foliars paral·lels amb fruit alveolat. Endemisme dolomític de les serres de Màlaga, i local a Granada (Serra d'Almijara).[10]
Galeria[modifica]
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ https://www.gbif.org/species/7315275
- ↑ «Flora y fauna de Malpica de Tajo» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations» (en anglès). Calflora. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Flora Vascular» (en castellà). Francisco Gálvez. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Platycapnos tenuiloba Pomel». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares. Vol. XII de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 445. ISBN 978-84-00-09041-8.
- ↑ 7,0 7,1 Blasco Zumeta, Javier 117 Platycapnos spicata (L.) Bernh, pàg. 2.
- ↑ «Platycapnos tenuiloba Pomel» (en castellà). Flora Silvestre. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ de Bolòs, Oriol. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Barcino, 2001, p. 827. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Platycapnos tenuiloba Pomel subsp. parallela Lidén» (en castellà). Biologíasur, 2020. [Consulta: 18 abril 2020].[Enllaç no actiu]
