Poblat ibèric de Ca n'Oliver
El poblat ibèric de Ca n'Oliver[1] és un poblat ibèric de grans dimensions que es troba a la serra de Collserola, al territori antigament conegut com Laietània i, actualment, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit. Es tracta d'un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI fins al 50 aC i més endavant, a l'edat mitjana.
Història
El poblat està situat de manera estratègica sobre un turó, com la majoria dels poblats laietans ibèrics des d'on les famílies de posició social més elevada podien controlar àmpliament el territori, format per camps de conreu, dividits en terrasses per adaptar-se al terreny, i petits nuclis agrícoles. Des del turó s'observa tota la plana del Vallès.
El poblat fou habitat durant tota l'època dels ibers. Inicialment era només un cúmul arrenglerat de cases senzilles construïdes dins d'un gran retall. Durant l'època de l'ibèric ple, es van engrandir i diversificar els habitatges, i va viure el seu moment d'esplendor quan es va construir un gran accés, un fossat i un camp de sitges amb l'objectiu de emmagatzemar els excedents de la producció agrícola, que posteriorment es comercialitzaven amb d'altres pobles mediterranis.
El poblat va ser destruït a finals del segle III aC o principis del II aC, a causa de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC), però es va reconstruir durant l'ibèric final. Anys més tard, amb l'arribada de la nova organització territorial imposada pels Romans, els ibers van abandonar el poblat definitivament.
Durant els segles IX i X, en l'època alt medieval, el poblat va ser habitat de nou, aprofitant algunes cosntruccions i sitges dels ibers. Es creu que podria haver format part de la xarxa defensiva de la zona. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat reb el nom de Castello.
Excavacions i museïtzació
Es té constància de l'existència del poblat ibèric des de 1919. Les excavacions van començar el 1954, però es van abandonar durant els anys 60. Els treballs es van continuar a partir de 1986 a càrrec del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i més endavant per empleats del Servei de Patrimoni de l'ajuntament local.
El novembre de 1999 s'inaugurà la primera fase museïtzada. Des de llavors, anualment es museïtzen les troballes restaurades durant l'any anterior. Actualment es poden observar els carrers ben definits, així com cases i d'altres restes, museïtzades i accessibles al públic.
S'està construint un museu a l'antiga pedrera del poblat on es mostrarà més ampliament el gran volúm d'objectes recuperats durant les excavacions, integrant el poblat dins la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural del Museu d'Arqueologia de Catalunya amb l'objectiu de difondre la cultura ibèrica a Catalunya. Mentres el museu no és inaugurat, es poden veure molts dels objectes recuperats al Museu de Ca n'Ortadó.
Parts representatives del Poblat
Hi han diferents parts identificades prou representatives del que va ser la vida en aquest poblat:
- El fossat
- El Camp de Sitges
- L'entrada Monumental
- El carrer principal
- La Casa de l'ibèric final
- Els Habitatges superposats
- La Casa de l'ibèric ple
- L'habitació de l'ibèric antic
Els ibers a Cerdanyola del Vallès
També s'han trobat restes dels ibers a altres punts del territori de Cerdanyola, com a Can Xercavins, sitges a Bellaterra o un jaciment ibero-romà a la Facultat de Medicina de la UAB.
Referències
- ↑ El Poblat de Ca n'Oliver al web de l'ajuntament de Cerdanyola.