Política de Letònia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La política de Letònia es desenvolupa en el marc d'una república democràtica representativa i parlamentària. El govern de Letònia està compost pel President, el Primer Ministre i els ministres de cartera.

El President ostenta el títol de cap d'Estat. El poder executiu és exercit pel govern. El poder legislatiu està compartit entre el govern i el Parlament, el Saeima. El poder judicial és independent del legislatiu i l'executiu.

President[modifica]

Article principal: President de Letònia

El President és elegit pel Parlament (Saeima) en mandats de quatre anys. Un President només pot ocupar el càrrec durant dos mandats com a màxim. L'elecció es realitza de forma secreta i per majoria absoluta.[1] El President exerceix de cap d'Estat, desempenyorant una funció cerimonial com és normal en altres repúbliques parlamentàries, on el President té més influència i autoritat que poder polític.

Encara que el President és formalment el comandant en cap de les forces armades, firma tractats, representa a Letònia en l'estranger i oficialment nomena els ambaixadors, aquestes facultats estan constitucionalment subjectes a la signatura conjunta del Primer Ministre o del ministre competent, el qual és responsable d'elles.[2] El President, tanmateix, té poder per proposar nova legislació al Parlament, vetar legislacions, convocar referéndums que versin sobre lleis i nomenar el Primer Ministre. El President també té el dret, in extremis, de convocar un referèndum per dissoldre el Parlament: si el referèndum té resultat positiu, el Parlament és dissolt, però si el resultat és negatiu, el President està obligat a dimitir.

El President actual és Andris Bērziņš, que governa el país des del 8 de juliol de 2011.

Poder executiu[modifica]

Article principal: Primer Ministre de Letònia

El Primer Ministre és nomenat pel President. Una vegada nomenat, el nou Primer Ministre escull el seu consell de ministres que ha de ser acceptat pel Parlament. El Parlament pot destituir el Primer Ministre i els seus ministres pel mig d'una moció de censura. Aquesta moció de censura també pot referir-se a un ministre en particular, cas en el qual el Primer Ministre nomenarà un substitut per al ministre cessat.[3]

Després del seu predecessor Valdis Dombrovskis, la Primera Ministra actual és Laimdota Straujuma que va ocupar el càrrec el 22 de gener de 2014.

Poder legislatiu[modifica]

Article principal: President del Saeima

El poder legislatiu està dividit entre el govern i el Saeima. El Parlament és unicameral i està compost de 100 escons, elegits en legislatures de quatre anys per escrutini proporcional plurinominal. Les eleccions legislatives a Letònia se celebren el primer dissabte d'octubre per mandat constitucional.[4]

Localment, s'elegeix la composició dels ajuntaments, que estan composts entremig de 7 a 60 membres, d'acord amb la mida de la ciutat. El sistema d'elecció és el mateix que en el cas legislatiu i també per legislatures de quatre anys.

Poder judicial[modifica]

Els nomenaments de jutges són confirmats pel Parlament i són irrevocables, llevat que hi hagi una decisió de la Junta Disciplinària Judicial o una decisió d'un tribunal criminal. Existeix un Tribunal Constitucional amb autoritat per decidir sobre la constitucionalitat de les lleis. Els seus membres han de ser confirmats per majoria absoluta en el Parlament, mitjançant vot secret.

Partits polítics[modifica]

Els principals partits polítics de Letònia són:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Política de Letònia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Les élections législatives» (en francès). [Consulta: 5 gener 2015].
  2. «La Constitution de la République de Lettonie: chapitre 3. 53» (en francès). [Consulta: 5 gener 2015].
  3. «La Constitution de la République de Lettonie: chapitre 4. 59» (en francès). [Consulta: 5 gener 2015].
  4. «La Constitution de la République de Lettonie: chapitre 2. 11» (en francès). [Consulta: 5 gener 2015].