Police Woman
 | |
| Gènere | sèrie de televisió de ficció criminal i drama criminal televisiu  |
|---|---|
| Tema | Departament de Policia de Los Angeles |
| Espai d'ambientació | Los Angeles |
| Organització de les càmeres | càmera única |
| Creador | Robert L. Collins (en)  |
| Compositor | Jerrold Immel |
| Actors | |
| País | Estats Units d'Amèrica |
| Llengua original | anglès |
| Canal original | NBC |
| Durada dels capítols | 45 min |
| Primer episodi | 13 setembre 1974 |
| Últim episodi | 29 març 1978 |
| Temporades | 4 |
| Episodis | 91 |
| Llista d'episodis | list of Police Woman episodes (en) |
| Més informació | |
      | |
 Imatges externes
| |
|---|---|
|
Portada |
Police Woman és una sèrie de televisió policíaca protagonitzada per l'actriu Angie Dickinson i que es va emetre per la cadena NBC entre 13 de setembre de 1974 i el 29 de març de 1978. Es tracta de la primera sèrie dramàtica de televisió protagonitzada per una dona que va ser programada als Estats Units en horari de prime time.[1]
Al Regne d'Espanya va tenir força èxit i la seva protagonista va guanyar un TP d'Or 1977 a la millor actriu estrangera.[2]
Argument[modifica]
La sèrie gira entorn de la Sergent de Policia Leanne "Pepper" Anderson (Angie Dickinson), un agent que treballa per a la unitat de recerca criminal del Departament de Policia de Los Angeles. El Sergent William "Bill" Crowley (Earl Holliman) és el seu superior immediat i Pete Royster (Charles Dierkop) i Joe Styles (Ed Bernard) formen amb ella l'equip encarregat d'aclarir casos d'assassinats, violacions, robatoris o tràfic de drogues.
En diversos episodis, Pepper es disfressava d'infermera, prostituta, mestra, ballarina o cambrera per a obtenir informació valuosa acostant-se als sospitosos sense aixecar sospites.
Repartiment[modifica]
- Angie Dickinson - Suzanne Anderson
- Earl Holliman - Bill Crowley
- Charles Dierkop - Pete Royster
- Ed Bernard - Joe Styles
Rellevància[modifica]
L'èxit de la sèrie va ser irresistible, especialment durant la seva primera temporada, aconseguint el número u en els índexs d'audiència.
A més, en comprovar-se l'encertat de la fórmula, va donar lloc al fet que altres productors optessin per successives sèries policíaques protagonitzades per dones com Els Àngels de Charlie, La dona biònica o Cagney & Lacey.
Així mateix, va provocar un devessall de sol·licituds femenines d'ingrés en els departaments de policia dels Estats Units.
Curiositats[modifica]
El febrer de 1976 el president Gerald Ford va alterar l'hora de convocatòria d'una roda de premsa perquè coincidia amb l'emissió de la seva, suposadament, sèrie favorita de televisió.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Terrace, Vincent (2011). Encyclopedia of Television Shows, 1925 through 2010. McFarland & Company, Inc. ISBN 978-0-7864-6477-7. P. 844.
- ↑ TP d'Or (6): 1977, el año de Curro Jiménez
- ↑ Angie Keeps on Going Arxivat 2009-04-26 a Wayback Machine., People Magazine, Nov. 27, 1978, p. 120
Bibliografia[modifica]
- Capsuto, Steven (2000). Alternate Channels: The Uncensored Story of Gay and Lesbian Images on Radio and Television. Ballantine Books. ISBN 0-345-41243-5