Polonesos de Lituània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàPolonesos de lituània
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total200.317 (cens de 2011),[1] 164.000 (estimacions 2015) [2]
LlenguaPolonès
Religió88,6 % Catòlics[3]
Part depolonesos Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsPolonesos
Regions amb poblacions significatives
Comtat de Vilnius
Percentatge de polonesos per municipalitats
Nombre de polonesos per municipalitats

Els polonesos de Lituània (polonès Polacy na Litwie) són una minoria nacional de Lituània que suma 234.989 persones, i el 6,74 % de la població de Lituània (3.350.400 persones). Constitueix el major grup ètnic minoritari de la moderna Lituània i un dels majors grups polonesos de la diàspora en una antiga república soviètica. Es concentren a la regió de Vílnius (polonès: Wileńszczyzna).

Els polonesos d'origen ètnic han viscut en el territori de la Lituània modern durant molts segles amb una relació llarga i complexa. Ambdós països es van unir en l'època de la Confederació de Polònia i Lituània, però aquesta va desaparèixer arran de les particions de Polònia del segle xviii. Ambdós països van aconseguir recuperar la seva independència arran de la Primera Guerra Mundial, però l'actual regió de Vílnius (polonès: Wilno) va quedar en disputa fins que l'exèrcit polonès la va conquerir el 1920. Després de la Segona Guerra Mundial, els dos països van quedar sota l'autoritat de la Unió Soviètica, i Lituània va quedar definida territorialment en la seva extensió actual, incloent ja l'àrea de Vílnius. Van ressorgir algunes tensions de la minoria polonesa després que Lituània va recuperar la seva independència el 1990,[4][5] però des de llavors s'han mantingut en nivells manejables. Polònia va ser el gran suport de la independència lituana, i va esdevenir un dels primers països a reconèixer la Lituània independent, malgrat els temors sobre el maltractament de la seva minoria polonesa a Lituània.[6][7][8]

Estadístiques[modifica]

La minoria polonesa a Lituània suma 234.989 persones[9] (6,74 % de la població de Lituània), és la minoria ètnica més nombrosa de la Lituània moderna; la segona en nombre és la minoria russa a Lituània.[9] Unes 187.918 persones a Lituània considerar el polonès la seva llengua materna.[10] Els polonesos es concentren a la regió de Vílnius. La gran majoria dels polonesos viuen al comtat de Vílnius (216.012 persones, el 26 % de la població del comtat); a Vílnius, capital de Lituània, hi viuen 101.526 polonesos, que constitueixen el 19,3 % de la població de la ciutat.[11] També hi ha comunitats importants de polonesos al districte municipal de Vílnius (61,3 % de la població) i al districte municipal de Šalčininkai (Soleczniki) (79,5 %).[11]

Població amb polonesos ètnics[12][13]
a l'actual territori lituà
Any del cens 1897 1923 est. 1959 1970 1979 1989 2001 2007 est. 2008 est.
Població 260.000 415.000 230.000 240.200 247.000 258.000 235.000 212.100 208.300
Percentatge 9,7% 15,3% 8,5% 7,7% 7,3% 7,0% 6,7% 6,3% 6,2%
Percentatge de polonesos de lituània amb el polonès com a llengua materna[14]
(dates del cens)
Any del cens 1959 1970 1979 1989 2001
Percentatge 96,8% 92,4% 88,3% 85,0% 80,0%

Educació[modifica]

Nombres absoluts de l'educació en polonès a les escoles rurals lituanes (1980)[15]
Districte municipal Lituà Rus Polonès
Vílnius / Wilno 1.250 4.150 6.400
Šalčininkai / Soleczniki 500 2.050 3.200
Švenčionys / Święciany 1.350 600 100
Trakai / Troki 2.900 50 950
Varėna / Orany 6.000 0 50
Širvintos / Szyrwinty 2.400 100 100
El nombre absolut en escoles rurals amb educació en polonès a les àrees urbanes lituanes era de 5.600

A partir del 1980, aproximadament el 20% dels estudiants polonesos de Lituània van triar el polonès a l'escola.[15] En el mateix any, prop del 60-70% de la comunitat rural polonesa va triar també el polonès. Tanmateix, fins i tot a ciutats amb població predominantment polonesa la quota d'ensenyament en polonès ha estat inferior al del percentatge dels polonesos. Malgrat que, històricament, els polonesos tendeixen a oposar-se enèrgicament a la russificació, una de les més importants raons per a escollir l'educació en rus és l'absència d'ensenyament universitari en polonès a l'URSS, i durant l'època soviètica polonès estudiants no se'ls va permetre estudiar a les universitats de Polònia. Només el 2007, es va obrir a Vílnius la primera branca de la Universitat polonesa de Białystok.

El 1980 hi havia 16.400 estudiants a les escoles d'ensenyament en polonès. El seu nombre va disminuir a 11.400 el 1990. A la Lituània independent entre 1990 i 2001 el nombre d'estudiants a les escoles en polonès va augmentar a 22.300, per a decuare a 18.392 el 2005.[16]

Situació actual[modifica]

La zona gris indica el territori de majoria polonesa

La situació de la minoria polonesa a Lituània ha provocat algunes tensions en les relacions poloneso-lituanes durant finals del segle xx i principis de segle xxi. Quan Lituània va declarar la seva independència de la Unió Soviètica el 1990, Mikhaïl Gorbatxov va demanar ajuda a la minoria polonesa.[17][18] La minoria polonesa, que encara recordava els intents de prohibir el polonès en la dècada del 1950[19] donava més suport a la Unió Soviètica i temia que el nou govern lituà introduís polítiques de lituanització.[19] Segons les enquestes realitzades a la primavera de 1990, el 47% dels polonesos a Lituània va donar suport al pro-soviètic Partit Comunista de Lituània (en contrast amb el 8% de suport entre lituans ètnics), mentre que el 35% donava suport a la independència de Lituània. Les autoritats regionals de Vílnius i Šalčininkai, sota el lideratge de Polònia, amb el suport de les autoritats soviètiques, va advocar per l'establiment d'una regió autònoma al sud-est de Lituània, una petició que va ser rebutjada pel Govern lituà i que deixà un ressentiment durador entre alguns residents.[20] Més tard, aquests líders van expressar el seu suport a l'intent de cop d'estat soviètic de 1991 a Moscou.[20] El govern de Polònia, però, mai no donà suport a les tendències separatistes de la minoria polonesa a Lituània.

Les actuals tensions han sorgit en relació amb l'educació i l'ortografia polonesa dels noms. Alguns membres del Sejm polonès han critical al govern de Lituània per la suposada discriminació contra la minoria polonesa.[21] En els darrers anys, el govern lituà ha pressupostat 40.000 lites (~$15,000) per a les necessitats de la minoria polonesa (dels 7 milions de lites del pressupost del Departament de Minories Nacionals). El 2006 el ministre d'Afers Exteriors polonès Stefan Meller va afirmar que les institucions educatives de Lituània estaven subfinançades. Preocupacions similars va expressar el 2007 una comissió parlamentària polonesa. Segons un informe emès per l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea el 2004, els polonesos de Lituània eren el segon grup minoritari menys educat a Lituània. La branca de la Universitat de Białystok a Vílnius educa a la majoria de membres de la minoria polonesa.

Un informe del Consell d'Europa, publicat en 2007, va declarar que, en conjunt, les minories s'han integrat bastant bé en la vida quotidiana de Lituània. L'informe expressa la preocupació per la llei de nacionalitat lituana, que conté una clàusula de dret de retorn. La llei de ciutadania va ser objecte de debat durant l'any 2007 i es va considerar inconstitucional el 13 de novembre de 2006. Una proposta d'esmena constitucional permetria que la minoria polonesa a Lituània sol·licitar el passaport polonès. Diversos membres del Seimas. incloent Gintaras Songaila i Andrius Kubilius, van declarar públicament que dos membres del Parlament que hi representen la minoria polonesa allà (Waldemar Tomaszewski i Michal Mackiewicz) haurien de dimitir, perquè van acceptar la Karta Polaka.

La llei lituàna estipula que tots els que tinguin la ciutadania lituana i resideixin al país són forçats a lituanitzar el seu nom (és a dir, escriu en l'alfabet fonètic lituà). Els representants dels govern lituà van exigir la retirada de noms polonesos dels carrers a Maišiagala (Mejszagoła), Raudondvaris (Czerwony Dwor), Riese (Rzesza) i Suderves (Suderwa). S'ha informat també de tensions entre clergues catòlics lituans i els seus parroquians polonesos.

La situació es veu intensificada pels grups extremistes d'ambdues parts. Els extremistes lituans de l'organització Vilnija tenen per objecte la lituanització dels polonesos ètnics que viuen a la Lituània oriental. Par altra banda, l'ex ambaixador polonès a Lituània, Jan Widacki, ha criticat algunes organitzacions poloneses a Lituània com a properes a l'extrema dreta.

Organitzacions[modifica]

L'Acció Electoral dels Polonesos a Lituània (lituà: Lietuvos lenkų rinkimų akcija, polonès: Akcja Wyborcza Polaków na Litwie) és un partit polític de base ètnica creat el 1994 capaç d'exercir gran influència política en els districtes administratius on els polonesos són majoria o una minoria significativa. Compta amb 3 escons al Seimas i a les últimes eleccions va obtenir el 4% dels vots. El partit és més actiu en la política local i el control de diversos consells municipals.[22]

L'Associació dels Polonesos de Lituània (polonès: Zwiazek Polaków na Litwie) és una organització formada el 1989 per a reunir els activistes polonesos a Lituània. Compta entre 6.000 i 11.000 membres i defensa els drets civils de la minoria polonesa i s'involucra en activitats educatives, culturals i econòmiques.[22]

Polonesos destacats[modifica]

Abans de 1940[modifica]

Avui[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Source: Population by some ethnicities by county and municipality Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine.
  2. ↑ [enllaç sense format] http://alkas.lt/2015/12/16/a-butkus-lietuvos-gyventojai-tautybes-poziuriu/
  3. ↑ «Population by religious community to which they attributed themselves and ethnicity». Department of Statistics (Lithuania). [Consulta: 10 novembre 2015].
  4. ↑ Evaldas Nekrasas Is Lithuania a Northern or Central European Country? Arxivat 2009-02-25 a Wayback Machine. Lithuanian Foreign Policy Review. En una cart escrita a Vytautas Landsbergis el desembre de 1991, el president de Polònia Lech Walesa va descriure les relacions entre ambdós països com a quasi crítiques
  5. ↑ Antanas Valionis, Evaldas Ignatavièius, Izolda Brièkovskienë From Solidarity to Partnership: Lithuanian-Polish Relations 1988-1998 Arxivat 2009-02-25 a Wayback Machine. Lithuanian Foreign Policy Review, 1998. L'interval entre el restabliment de relacions diplomàtiques el setembre de 1991 i la signatura del Tractat sobre les relacions d'amistat i cooperació el 26 d'abril de 1994 va ser probablement el període més difícil per a les relacions poloneso-lituanes (fins i tot havia afirmat que les relacions en aquest període van ser "en alguns aspectes fins i tot pitjor que les d'abans de la guerra")
  6. ↑ George Sanford, "Poland: the conquest of history", Taylor & Francis, 1999, pg. 99
  7. ↑ A. T. Lane, "Lithuania: Stepping Westward", Routledge, 2001, pg. 209
  8. ↑ Stephen R. Burant and Voytek Zubek, Eastern Europe's Old Memories and New Realities: Resurrecting the Polish-lithuanian Union, East European Politics and Societies 1993; 7; 370, online Arxivat 2020-10-24 a Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 Població per ètnia. Dades del Statistikos Departamentas, cens de població de 2001
  10. ↑ Població per ètnia i llengua materna. Dades del Statistikos Departamentas, cens de població de 2001.
  11. ↑ 11,0 11,1 Població d'algunes ètnies per comtat i municipi Dades del Statistikos Departamentas, cens de població de 2001
  12. ↑ Atlas of Lithuanian SSR, Moscow, 1981 (rus), p.129
  13. ↑ Dates del Statistikos Departamentas Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. Accés el 9-8-2008
  14. ↑ Mercator – Educació, informació, documentació, recerca. The Polish language education in Lithuania vegeu. gràfic de la p.12 (PDF, 2.2 MB) Accés 16-1-2008.
  15. ↑ 15,0 15,1 "Атлас Литовской ССР" 1981, Государственный плановый комитет Литовской ССР. Министерство высшего и среднего специального образования Литовской ССР. Главное управление геодезии и картографии при Совете Министров СССР. Москва 1981.
  16. ↑ Mercator - Educació, informació, documentació, recerca. The Polish language education in Lithuania vegeu: gràfic a p.16 (PDF, 2.2 MB) Accés 14-1-2008.
  17. ↑ Lituània Arxivat 2012-10-15 a Wayback Machine.. Universitat de Stanford, 2006
  18. ↑ Understanding Ethnic Violence: Fear, Hatred, and Resentment in Twentieth-century Eastern Europe, Cambridge University Press, 2002, ISBN 0521007747, Roger Dale Petersen, Google Print, p. 153
  19. ↑ 19,0 19,1 (anglès) Dovile Budryte Taming Nationalism?: Political Community Building in the Post-Soviet Baltic States 2005 pp.147–148 Ashgate Publishing Aldershot ISBN 0754637573
  20. ↑ 20,0 20,1 (anglès) Robert G. Moser Ethnic Politics After Communism 2005 p.130 Cornell University Press Aldershot ISBN 0801472768
  21. ↑ Lithuania -Country Reports on Human Rights Practices. Departament d'Estat dels Eua, 23 de febrer de 2001.
  22. ↑ 22,0 22,1 (polonès) AKCJA WYBORCZA POLAKÓW NA LITWIE. Encyklopedia Interia. Darrer accés 20-1-2007.

Bibliografia[modifica]

  • Łossowski, Piotr; Bronius Makauskas (2005) (in Polish). "Kraje bałtyckie w latach przełomu 1934-1944". Scientific Editor Andrzej Koryna. Warszawa: Instytut Historii PAN; Fundacja Pogranicze. ISBN 8388909428.
  • Kupczak, Janusz M. (1998). "Z problematyki stosunków narodowościowych na Litwie współczesnej". Politologia XXII. ISSN 0239-6661.
  • Zbigniew Kurcz, "Mniejszość polska na Wileńszczyźnie", Wydawnictwo Uniwersytetu Wrocławskiego, Wrocław 2005, ISSN 0239-6661, ISBN 83-229-2601-4.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polonesos de Lituània
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Polonesos_de_Lituània&oldid=32946077»