Pomeró
| Classificació | Reggeon (en)  i partícula hipotètica  |
|---|---|
| Composició | gluó |
| Interaccions | gravetat |
| Epònim | Isaak Pomerantxuk |
| Número de partícula de Monte Carlo | 990 |
En física teòrica de partícules, el pomeró és la partícula més baixa (en espin i massa) del conjunt de trajectòries de Regge, una família de partícules amb espín creixent, postulades el 1961 pel físic italià Tulio Regge per a explicar l'evolució en funció de l'energia de les seccions eficaces diffractives i elàstiques entre hadrons.[1] El seu nom prové del físic soviètic Isaak Pomeranchuk.
En el llenguatge de la teoria moderna de la interacció forta (QCD), el pomeró correspon a un estat escalar singlet de color de 2-gluons, càrrega elèctrica zero i paritat nul·la, és a dir a una partícula amb els nombres quàntics del buit. A l'inici de l'estudi de la teoria de cordes, el pomeró corresponia al que avui s'anomena com 'corda tancada' mentre que el reggeó correspondria a una corda oberta.
Odderó[modifica]
L'odderó és l'hipotètic company del pomeró amb paritat senar.
Referències[modifica]
- ↑ «Pomeron Physics and QCD» (en anglès). Ringberg Workshop on HERA Physics, 2003. [Consulta: nov. 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Pomerons A Fermilab (anglès)