Porta Bubàstida
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Portal  | |||
| Part de | Temple of Amun at Karnak (en)  | |||
| Període | Dinastia XXII d'Egipte | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Karnak (Egipte) | |||
| Localització | Temple of Amun at Karnak (en) | |||
| ||||
La Porta Bubàstida es troba a Karnak, dins el conjunt del Temple del Recinte d'Amon-Ra, entre el Temple de Ramsés III i el segon piló. Registra les conquestes i la campanya militar a Palestina de Sheshonq I, de la Dinastia XXII.[1] Sheshonq I s'ha identificat amb el Sosaq bíblic, de manera que el relleu també es coneix com la Inscripció de Shishak o el Relleu de Shishaq.[2]
Història[modifica]
Aquesta porta l'aixecaren els reis de la Dinastia XXII d'Egipte, també coneguda com la "Dinastia Bubàstida". És al costat sud-est del Temple de Ramsés III.[3]
Tot i que els europeus coneixien Karnak des del final de l'edat mitjana, la possible importància del Portal Bubàstida no era pas evident abans del desxiframent dels jeroglífics. Jean-François Champollion visità Karnak el 1828, sis anys després de la publicació de la traducció de la Pedra de Rosetta. En les seues cartes va escriure:
| « | En aquest meravellós palau, vaig contemplar els retrats de la majoria dels antics faraons coneguts per les seues grans accions, i són retrats reals; representats cent vegades en els baixos relleus de les parets interios i exteriors, cadascú conserva la seua fesomia, que no té res a veure amb la dels predecessors o successors; allí, en un quadre colossal, una escultura realment gran i heroica, més perfecta que no es troba pas a Europa, veiem Mandoueï lluitant contra els pobles enemics d'Egipte, i retornant triomfalment a la terra natal; més endavant les campanyes de Ramsés; en altra banda, Sheshonq I arrossegant els peus de la Tríada Tebana (Amon, Mut i Khonsu), els dirigents de més de trenta nacions derrotades, entre els quals vaig trobar, com degué ser, en la seua totalitat, Ioudahamalek (Pl. 2.) Aquest és un comentari que s'afegirà al capítol XIV del Primer llibre dels Reis, que de fet relata la llegada de Sesonchis a Jerusalem i els seus èxits: d'ací prové la identitat que establírem entre l'egipci Sheschonck, el Sesonchis de Maneton i el Sèsac o Scheschôk de la Bíblia, i es confirma de la manera més satisfactòria. | » |
| — Jean-François Champollion, Lettres ecrites d'Egypte et de Nubie en 1828 et 1829 [4] | ||
Descripció[modifica]
Una façana mostra el rei Sheshonq I, Teklot i Osorkon el Vell de la Dinastia XXII, fent ofrenes a les deïtats. Una altra escena mostra Sheshonq I agafant un grup de captius pels cabells i colpejant-los amb la seua maça. Darrere i al seu davall, hi ha els noms de pobles cananeus en diverses fileres. Molts d'aquests han desaparegut, però originàriament hi havia 156 noms. Les inscripcions no donen pas detalls d'aquesta expedició i només esmenten la victòria sobre els asiàtics.[5]
Narrativa bíblica[modifica]
La narració bíblica diu:
| « | El cinqué any del rei Roboam, Sosaq, rei d'Egipte, va pujar contra Jerusalem i s'apoderà dels tresors de la Casa de Iahvé i dels tresors de la casa del rei; de tot s'apoderà. | » |
| — I Reis 14: 25-26[6] | ||
| « | I va succeir que el cinqué any del rei Roboam va pujar Sosaq, rei d'Egipte, contra Jerusalem, -perquè no era fidel a Iahvé- amb 1.200 carros i 60.000 cavalls; no es podia pas comptar la gent que venia amb ell d'Egipte: libis, sukies i etíops. Prengué les ciutats fortificades i arribà a Jerusalem. | » |
| — II Cròniques 12: 2-4[7] | ||
El text bíblic fa pensar que la motivació principal de la campanya contra Palestina era controlar les grans rutes del comerç terrestre que comunicaven Aràbia, Egipte i les ciutats fenícies per la Via Maris, o Aràbia i Damasc per la Ruta dels Reis. En temps pretèrits, els jueus havien desplaçat les rutes de comerç, en temps de David i Salomó, d'Egipte a Palestina.[8]
Alguns estudiosos creuen que el relat que Shishak va saquejar Jerusalem és de dubtosa historicitat.[9]
Contingut[modifica]
Tot seguit es mostra la transcripció i interpretació dels 156 noms de la inscripció.[5]
Secció una[modifica]
Fila I - Llista dels Nou Arcs
1. tirsy- Terra del Sud (és a dir, Alt Egipte)
2. ti mhw = Terra del Nord (és a dir, Baix Egipte)
3. iwn.tiw = Tribals
4. thnw = Libis
5. sht[-iimw\ - Sekhet[-Iam]
6. mn[.tiw] = Beduïns
7. pd[.tiwswi\= Arc [homes de ploma]
8. Sit = Alta Núbia
9. /tf[.wwi]<b.w = Del Nord
Secció dues: plana costanera, Shephelah, plana de Meguidó i plana de Jizreel[modifica]
10. mi.ti Tr.f] = Còpia del [desplaçament]
11. St 1
12. m[ ]i[] = Makkedah
13. rbt = Rubate
Fila II
14. r<7i*/ = Ta'anach
15. Snmi = Shunem
16. btSnri = Beth-Shean
17. r#H = Rehob
18. hprmi = Hapharaim
19. idrm = Adoraim[11]
20. destruït
21. Swd
22. mhnm - Mahanaim
23. <7&<7i = Gibeon
24. bthwrn = Beth-Horon
25. qdtm = Kiriath-jearim o Gath-Gittaim
26. iywrn = Aijalon
Fila III
27. mkdi = Megiddo
28. Wr = Adar
29. ydhmrk = Yad Hammelek
30. [ ]rr
31. hinm = Henam
32. c rn = Aruna
33. brm = Borim
34. ddptr = Giti-Padalla
35. y[]h[]m = Yehem
36. bfrm = Beth 'Olam
37. kqr
38. £/* = Socoh
39. bttp = Beth-Tappuah
Fila IV
40. ibri
41. [ ]htp
42. destruït
43. destruït
44. destruït
45. btdb[ ]
46. nbk[ ]
47. [ ]/[ ]
48. destruït
49. destruït
50. destruït
51. [ \ssd[\
52. destruït
Row V
53. [p]nir = Penuel
54. hdSt
55. pktt / pi-wr-ktt
56. idmi = Adam
57. dmrm = Zemaraim
58. [ ]</r = Migdol
59. [ ]/tf/ = Tirzah
60. [ ]/ir
61. [ l/[]
62. destruït
63. destruït
64. [ ]#m
65. pi- r mq = La Vall
Secció Tres - àrea de Nègueb[modifica]
Row VI
66. r W/ = Ezem / Umm el-Azam
67. inr
68. pihqri = el fort
69. ftiSi = Photis
70. irhrr = Jehallel / El-Hallal
71. plhqri
72. ibrm
73. Sbrt = corrent
74. ngbry = d'(Ezion-)Geber
75. Sbrt = corrent
76. wrkt
77. pihqri
78. n c dyt
79. dd[ ]/
80. dpqi = Sapek
81. m[Vl 1
82. tp[ ]
Fila VII
83. gnit
84. /?4ng6 = El Nèguev
85. r dht
86. tSdnw
87. pi hqr[t]
88. Snyi
89. he/
90. pi ng[b] = El Nègu(ev)
91. whtwrk[ ]
92. pi ngb = El Nèguev
93. tfM'l
94. plhgri
95. hnnl
96. pihgri
97. irqd = El-Gad
98. [id\mmt
99. hnni
Fila VIII
100. Wr/ = Adar
101. plhgri
102. [trw]n
103. hydbi
104. 5rnrm
105. [ ]y[ ]
106. dwt
107. hqrm
108. r rd/r = Arad
109. [rbt] = Great
110. r r<// = Arad
111. nbtr
112. yrhm = Yeroham
113. [ 1/
114. destruït
115. destruït
116. /rf[r]/
Fila IX
117. [idr ]
118. [bi\
119. [M
120. [ ]ryk
121. frtmi = Peleth
122. \i\br
123. brrd
124. bfnt = Beth-Anath
125. Srhn = Sharuhen
126. irmtn = El-mattan
127. g/ri = Goren
128. idmm
129. [ lr/j/
130. [ ]r
131. mr[ ]
132. irr[ ]
133. yd 1
Fila X
134. destruït
135. destruït
136. destruït
137. destruït
138. destruït
139. yrhm = Yehoram
140. /<rt = Onam
141. destruït
142. [ ]g[ ]
143. destruït
144. destruït
145. m[k ]
146. i[]d[r ]
147. destruït
148. destruït
149. [ ]3
150. yrdn
Extensió de la Fila X
la. Srdd
2a. rph = Raphiah
3a. r&n = Laban
4a. c ngrn
5a. hm
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Reliefs and Inscriptions at Karnak, Volume III. The Bubastite Portal | The Oriental Institute of the University of Chicago». oi.uchicago.edu. Oriental Institute Publications (OIP). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Relief and Stelae of Pharaoh Shoshenq I: Rehoboam’s Tribute, c. 925 BCE» (en anglés). Center for Online Studies. Center for Online Studies, 10-12-2008. [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ Wilson, Kevin A. The Campaign of Pharaoh Shoshenq I Into Palestine (en anglès). Mohr Siebeck, 2005. ISBN 978-3-16-148270-0.
- ↑ François Champollion. «Lettres ecrites d'Egypte et de Nubie en 1828 et 1829». [Consulta: 15 juliol 2020]. «En l'original en francés: "Dans ce palais merveilleux, j'ai contemplé les portraits de la plupart des vieux Pharaons connus par leurs grandes actions, et ce sont des portraits véritables; représentés cent fois dans les bas-reliefs des murs intérieurs et extérieurs, chacun conserve une physionomie propre et qui n'a aucun rapport avec celle de ses prédécesseurs ou successeurs; là, dans des tableaux colossals, d'une sculpture véritablement grande et tout héroïque, plus parfaite qu'on ne peut le croire en Europe, on voit Mandoueï combattant les peuples ennemis de l'Égypte, et rentrant en triomphateur dans sa patrie; plus loin, les campagnes de Rhamsès-Sésostris; ailleurs, Sésonchis traînant aux pieds de la Trinité thébaine (Ammon, Mouth et Khons) les chefs de plus de trente nations vaincues, parmi lesquelles j'ai retrouvé, comme cela devait être, en toutes lettres, Ioudahamalek, le royaume des Juifs ou de Juda (Pl. 2.) C'est là un commentaire à joindre au chapitre XIV du troisième livre des Rois, qui raconte en effet l'arrivée de Sésonchis à Jérusalem et ses succès: ainsi l'identité que nous avons établie entre le Sheschonck égyptien, le Sésonchis de Manéthon et le Sésac ou Scheschôk de la Bible, est confirmée de la manière la plus satisfaisante. J'ai trouvé autour des palais de Karnac une foule d'édifices de toutes les époques, et lorsque, au retour de la seconde cataracte vers laquelle je fais voile demain, je viendrai m'établir pour cinq ou six mois à Thèbes, je m'attends à une récolte immense de faits historiques, puisque, en courant Thèbes comme je l'ai fait pendant quatre jours, sans voir même un seul des milliers d'hypogées qui criblent la montagne libyque, j'ai déjà recueilli des documents fort importants."»
- ↑ 5,0 5,1 Kevin A. Wilson. The Campaign of Pharaoh Shoshenq I Into Palestine. UMI, 2001.
- ↑ «I Reyes, 14».
- ↑ «II Cròniques, 12».
- ↑ Lull, Jose «Sobre la campanya palestina de Sheshonq I» (en anglés). Aula Orientalis 19 [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «The Last Labayu: King Saul and the Expansion of the First North Israelite Territorial Entity». A: Amit. Essays on Ancient Israel in Its Near Eastern Context: A Tribute to Nadav Naʼaman. Eisenbrauns, 2006, p. 171 ff.. ISBN 9781575061283.
- ↑ Kevin A. Wilson. The Campaign of Pharaoh Shoshenq I Into Palestine. UMI, 2001, p. 162-163.
- ↑ Junkkaala, Eero. "Thre conquests of Canaan: a comparative study of two Egyptian military campaigns and Joshua 10-12 in the light of recent archaeological evidence." (2006).