Meguidó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Tells Bíblic - Meguidó, Hazor, Beer Sheba
Tel megido.JPG
Vista aèria del Tel Meguidó
Dades
Tipustel i jaciment arqueològic
Part deBiblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheb (en) Tradueix
Creació7000 aC
Característiques
Materialvori
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 16,05 ha
zona tampó: 290,85 ha
Ubicació geogràfica
PaísIsrael
DistricteDistricte del Nord
SubdistricteSub-districte de Jezreel
Consell regionalConsell regional de Meguidó
QuibutsMegiddo, Israel (en) Tradueix
LocalitzacióFlag of Israel.svg Israel
 32° 35′ 05″ N, 35° 11′ 01″ E / 32.584622222222°N,35.183494444444°E / 32.584622222222; 35.183494444444
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusCultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data2003 (27a Sessió), Criteris PH: (ii),(iii),(iv),(vi)
Identificador1108
Modifica les dades a Wikidata

Meguidó (hebreu: מגידו; àrab: المجیدو, Tell al-Mutesellim ) és un tel, que es troba en el nord d'Israel, prop del quibuts Megido, a uns 30 km al sud-est de Haifa, coneguda per la seva històrica, geogràfica importància teològica, sobretot en virtut del seu nom grec Armageddon. En l'antiguitat, Megiddo fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.

Història[modifica]

Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la Batalla de Meguidó.

El seu nom hebreu (Har Meguiddó = 'Muntanya de Meguidó') va originar el nom grec Harmagedon.

Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.

Va passar als israelites al segle xi aC.

Es troba a la regió de Galilea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meguidó