Meguidó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Tells Bíblic - Meguidó, Hazor, Beer Sheba
Tel megido.JPG
Vista aèria del Tel Meguidó
Dades bàsiques
Tipus tell i jaciment arqueològic
Forma part de Biblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheb
Començament 7000 aC
Característiques
Materials utilitzats vori
Ubicació
Quibuts Megiddo, Israel
Localització Flag of Israel.svg Israel

32° 35′ 05″ N, 35° 11′ 01″ E / 32.584622222222°N,35.183494444444°E / 32.584622222222; 35.183494444444
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (ii),(iii),(iv),(vi)
Declaració 2003 (27a sessió)
Identificador 1108
Regió Àsia i Oceania
Baixa 586 aC
Modifica dades a Wikidata

Meguidó (hebreu: מגידו; àrab: المجیدو, Tell al-Mutesellim ) és un tel, que es troba en el nord d'Israel, prop del quibuts Megido, a uns 30 km al sud-est de Haifa, coneguda per la seva històrica, geogràfica importància teològica, sobretot en virtut del seu nom grec Armageddon. En l'antiguitat, Megiddo fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la Batalla de Meguidó.

El seu nom hebreu (Har Meguiddó = 'Muntanya de Meguidó') va originar el nom grec Harmagedon.

Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.

Va passar als israelites al segle xi aC.

Es troba a la regió de Galilea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meguidó Modifica l'enllaç a Wikidata