Portal:Còmics/setembre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Efemèrides
Α Nom Categoria Ω
6 1937 Sergio Aragonés autor Sant Mateu
15 1971 Albert Monteys autor Flag of Barcelona.svg
9 1940 Vicente Segrelles autor Flag of Barcelona.svg
DC
10 1960 Alison Bechdel autora Flag of Pennsylvania.svg
4 1950 Beetle Bailey tira còmica Flag of the United States.svg
8 1930 Blondie tira còmica Flag of the United States.svg
1 1875 Edgar Rice Burroughs autor Flag of Illinois.svg 1950
4 1957 El Eternauta sèrie Flag of Argentina.svg 1959
2 1961 Tetsuo Hara dibuixant Flag of Japan.svg
1 1868 Kin Hubbard humoriste Flag of Ohio.svg 1930
13 1975 Akimine Kamijyo autora Flag of Japan.svg
12 1945 Milo Manara autor Flag of Veneto.svg
3 1963 Joe Matt autor Flag of Pennsylvania.svg
6 1945 Gō Nagai autor Flag of Japan.svg
7 1982 The New Mutants novel·la gràfica Marvel
1 1992 Protectors sèrie Flag of California.svg 1994
6 1909 Alex Raymond autor Flag of New York.svg 1956
4 1979 Rom the Space Knight sèrie Marvel 1986
9 2009 Shingeki no Kyojin sèrie Kodansha Flag of Japan.svg
16 2015 Tokyo Ghost sèrie
Image
2016
8 1935 William Vance dibuixant Flag of Flanders.svg 2018
10 1948 Len Wein guioniste Flag of New York.svg 2017
Març · Abril · Maig · Juny · Juliol · Agost · Setembre · Octubre · Novembre · Desembre · Gener · Febrer
anterior · 1 de setembre · següent
Burroughs, c. 1920
Edgar Rice Burroughs (Chicago, 1875 - Encino, 1950) va ser un escriptor de gènere fantàstic cèlebre per les seves sèries d'històries de Barsoom (ambientades a Mart), de Pellucidar (que succeeixen al centre de la Terra) i, especialment, per la creació del mundialment famós personatge de Tarzan. El 1912, als 36 anys i amb el pseudònim de Normal Bean, que va aparèixer imprès com a Norman Bean, va publicar el seu primer relat, Under the Moons of Mars, en la revista All-Story Weekly, obra que li va reportar 400 dòlars. L'octubre d'aquell mateix any, aquesta vegada amb el seu nom real, va publicar Tarzan of the Apes, que el 1914 apareixeria en format de llibre.
Hubbard, 1908
Kin Hubbard (1868-1930) fon un autor estatunidenc, creador de la tira Abe Martin of Brown County, publicada als diaris estatunidencs des de 1904 fins a la seua mort en 1930, i originador de moltes bromes polítiques que encara es fan servir. L'humorista nord-americà Will Rogers va declarar que Hubbard era «el millor humorista dels Estats Units». El dramaturg, guionista i periodista estatunidenc Lawrence Riley va escriure l'obra biogràfica Kin Hubbard (1949) en la seua memòria.
Altres efemèrides
Gene Colan (n. 1926) · · Cullen Murphy (n. 1952) · Jack Ohman (n. 1960) · Protectors (1992) · Jhonen Vasquez (n. 1974) · War Picture Library (1958)
anterior · 2 de setembre · següent
Hara, 2013
Tetsuo Hara (n. 1961) és un mangaka toquiota, autor del manga Hokuto no Ken, escrit per Buronson. També va fer els dissenys de personatges per al videojoc de Capcom Saturday Night Slam Masters.
Walt Simonson (n. 1946) és un autor estatunidenc, creador de la sèrie Star Slammers i reconegut per sengles etapes en The Mighty Thor o X-Factor junt amb la seua muller, Louise Simonson, com a entintadora.
anterior · 3 de setembre · següent
Joe Matt és un dibuixant estatunidenc nascut l'any 1963. Matt s'inicià colorejant còmics de superherois. El 1987 començà a dibuixar Peepshow, una sèrie d'historietes autobiogràfiques. En aquests relats apareixen els dibuixants Gregory Gallant i Chester Brown, amb qui hi manté una relació d'amistat. El seu estil està influenciat per l'obra de Robert Crumb.
Altres efemèrides
Vince Alascia (n. 1914) · Corominas (n. 1969) · Outland (1989) · Kazuo Umezu (n. 1936) · Mort Walker (n. 1923)
anterior · 4 de setembre · següent
Rom the Space Knight («Rom, el cavaller espacial») és un personatge de ficció. Basat en un joguet dissenyat per Scott Dankman, Richard C. Levy i Bryan L. McCoy i comercialitzat per Parker Brothers i batejat Rom en referència a la memòria ROM, es tractava d'un robot humanoide lleugerament articulat, amb un díode emissor de llum i que feia bip-bip. Del ninot se'n varen vendre menys de tres-centes mil unitats —un fracàs comercial—, però la sèrie publicada per Marvel Comics per a capitalitzar la patent durà setanta-cinc números mensuals, fins que el 1986 acabà el contracte d'explotació dels drets per part de Marvel. Trenta anys després, IDW Publishing adquirí els drets del personatge per a publicar nou material a càrrec dels guionistes Christos Gage i Chris Ryall: el número 0, publicat en maig de 2016 per al Free Comic Book Day, re-visità l'origen de Rom a mode d'introducció per a una sèrie regular nova, publicada a partir de juliol del mateix any, a més d'un crossover amb altres personatges propietat de Hasbro com Action Man, G.I. Joe, M.A.S.K., els Micronauts i els Transformers. No obstant això, ni IDW ni la productora Paramount Picures —que ostenta els drets cinematogràfics de tots eixos personatges— poden fer ús de tota la història original i els personatges secundaris creats per Mantlo, que encara són propietat de Marvel.
Altres efemèrides
Beetle Bailey (1950) · El Eternauta (1957) · Syd Hoff (n. 1912) · Shang-Chi (1972) · Paul Smith (n. 1953)
anterior · 5 de setembre · següent
Altres efemèrides
Chicken Wings (2004) · Eek & Meek (1965) · Cathy Guisewite (n. 1950) · Jerry Iger (m. 1990) · John McLusky (m. 2006) · Rogue Trooper (1981)
anterior · 6 de setembre · següent
Aragonés, l'any 2009
Sergio Aragonés és un autor d'origen valencià, nacionalitzat mexicà i resident a Califòrnia: nascut el 1937 a Sant Mateu (Baix Maestrat) en una família republicana durant la Guerra Civil espanyola, la qual emigrà l'any següent a la Catalunya del Nord i, més tard, a Mèxic, on el jove Sergio s'establí amb sis anys. Conegut per ser un dibuixant ràpid, inventor dels anomenats acudits menuts en els màrgens de la publicació, també és el creador de la sèrie Groo the Wanderer sobre un guerrer curt d'enteniment: Groo va ser un dels primers còmics publicat als Estats Units per una editorial comercial que mantingué la propietat legal de l'autor sobre el personatge. Aragonés ha aconseguit els guardons més importants en el món del còmic, inclosos el Reuben Award i el Premi Eisner. La sèrie The Mighty Magnor va rebre el premi a la millor obra estrangera publicada a Espanya al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1995.
Altres efemèrides
C. Arnal (n. 1909) · Get Fuzzy (1999) · Harold Gray (m. 1968) · Motley's Crew (1976) · Gō Nagai (n. 1945) · Alex Raymond (m. 1956) · Ultimate Spider-Man (2001) · Mike Zeck (n. 1949)
anterior · 7 de setembre · següent

Alexis (m. 1977) · C. Arnal (m. 1982) · Bud Fisher (m. 1954) · The New Mutants (1982)

anterior · 8 de setembre · següent
Blondie és una tira còmica creada per Chic Young i sindicada per King Features Syndicate. S'ha publicat el diaris des del 8 de setembre del 1930. L'èxit de la tira còmica va conduir a una sèrie de dibuixos animats (1938-1950) així com a un popular programa de ràdio (1939-1950).
William Vance (1935-2018) va ser un dibuixant flamenc. La seva primera sèrie fou Howard Flynn (1966); d'altres series que assoliren un èxit reconegut foren Bruno Brazil (1969), Bob Morane (1967) i, el 1984, XIII.
Altres efemèrides
Jordan Crane (n. 1973) · Get Fuzzy (1999) · Archie Goodwin (n. 1937) · Lars Jansson (n .1926) · Sky Masters (1958) · Jimmy Swinnerton (m .1974)
anterior · 9 de setembre · següent
Segrelles
Vicente Segrelles és un il·lustrador barceloní nascut en 1940. Nebot del pintor albaidí Josep Segrelles i Albert i cosí d'Eustaquio Segrelles del Pilar, inicialment va treballar en publicitat i el disseny gràfic, fins que en la dècada de 1960 va orientar-se a la il·lustració de llibres i revistes, publicant el seu primer treball Lazarillo de Tormes a Editorial Bruguera i fent-se cèlebre internacionalment per la seva sèrie d'historietes El Mercenario iniciada en 1981, de la que es van publicar periòdicament a la revista cimoc, fins completar tretze aventures durant vint anys en les quals empra una excel·lent tècnica de dibuix a l'oli en un estil hiperrealista i considerada un a obra indispensable del còmic. En 1992, publicà El Sheriff Pat a Ediciones B.
Shingeki no Kyojin és un manga d'Hajime Isayama: la sèrie va començar la serialització en la Bessatsu Shōnen Magazine de Kodansha el 2009 i s'ha recollit en vint volums tankōbon. Està ambientat en un món on la humanitat viu dins les ciutats envoltades per enormes murs com una defensa contra els titans, criatures gegants humanoides que devoren éssers humans aparentment sense raó:a història se centra inicialment en Eren Yeager, la seua germana adoptiva Mikasa Ackerman, i el seu amic d'infantesa Armin Arlert, que s'uneixen a les forces armades per combatre els Titans després de la seva ciutat natal és envaïda i sa mare devorada. A mesura que la història avança, la veritat darrere de l'origen dels Titans sorgeix i la història es trasllada a un subterfugi polític. Una novel·la de butxaca amb una història derivada va començar el desembre del 2011, i ha tingut una adaptació a còmic. Dues sèries de còmic derivades també han sigut serialitzades, i una adaptació d'anime produïda per Wit Studio i Production I.G.
Altres efemèrides
Paul Grist (n. 1960) · Inhumans (1965)
anterior · 10 de setembre · següent
Bechdel
Alison Bechdel és una autora estatunidenca nascuda l'any 1960. La seua obra Fun Home. Una família tragicòmica va ser finalista del Premi del Cercle de Crítics Nacional del Llibre i considerada un dels millors llibres de l'any 2006 per diverses publicacions. Entre els anys 1983 i 2008 va publicar la tira còmica Dykes to Watch Out For, on a través d'un àlter ego reflectia la complexitat de les relacions lèsbiques i els estereotips que s'associen a elles. L'any 2012 va publicar Eres ma mare?, una historieta autobiogràfica on es va centrar en la figura de la seua mare. El crític literari i periodista Dwight Garner va destacar la influència que havia tingut Dykes to Watch Out For en una generació de lesbianes. Bechdel no es considera una activista política, encara que en les seues historietes es mostra la preocupació que li produeix la relació entre els àmbits polític i privat. També és la iniciadora del test de Bechdel.
Altres efemèrides: Nancy A. Collins (n. 1959) · Comic Book Confidential (1988) · Gerry Conway (n. 1952) · Len Wein (m. 2017) · Ben Wicks (m. 2000)
anterior · 11 de setembre · següent

Deathstroke the Terminator (1980) · Jean-Claude Forest (n. 1930) · Howard the Duck (1973) · One Big Happy (1988)

anterior · 12 de setembre · següent
Manara, 2015
Milo Manara és un autor italià nascut el 1945 i conegut per la càrrega eròtica dels seus treballs. L'estil de Manara es basa en la línia clara en el dibuix de les dones, reservant els traços més complexos per monstres o elements sobrenaturals. Com el seu compatriota Tinto Brass, té una fixació evident per les dones voluptuoses. Molts dels seus còmics tenen com a contingut el sadomasoquisme, voyeurisme, el sobrenatural, i la tensió sexual en diversos aspectes de la societat italiana. Els seus treballs varien en explicitat, però la intenció principal és més de diversió que no pas misògina. La capacitat de Manara per a crear una atmosfera, el seu obvi talent, i les seves excursions ocasionals a històries més convencionals, han ajudat a donar-li un aire de respectabilitat artística. El seu treball va aconseguir una gran audiència americana gràcies a aparèixer a la revista Heavy Metal. Curiosament, Manara és menys popular a Itàlia que a França, on és considerat un dels millors dibuixants de còmic del món.
Altres efemèrides
Walter Gibson (n. 1892) · Bill Schelly (m. 2019)
anterior · 13 de setembre · següent
Akimine Kamijyo (上条明峰) és una autora japonesa nascuda el 1975). El seu manga més conegut és Samurai Deeper Kyô. Els seus treballs més recents són Shirogane no Karasu (2007) i Code: Breaker (2008).
Altres efemèrides
Johnny Craig (m. 2001) · Reed Crandall (m. 1982) · Rafael Kayanan (n. 1962)
anterior · 14 de setembre · següent

Joel Beck (m. 1999)

anterior · 15 de setembre · següent
L'any 2016
Albert Monteys és un autor barceloní nascut el 1971 que ha treballat en les publicacions Mondo Lirondo, El Jueves i Orgullo y Satisfacción. Es va donar a conèixer com a membre del Col·lectiu La Penya, autor de Mondo Lirondo, amb la qual va obtenir el premi al millor fanzine en el Saló del Còmic de Barcelona de 1994; tres anys més tard seria guardonat com a autor revelació per Calavera Lunar, també nominat en altres categories. La notorietat adquirida li va facilitar ràpidament un espai en El Jueves, on realitza les sèries Tato, con moto y sin contrato i, en col·laboració amb Manel Fontdevila, Para ti, que eres joven, com altres historietes de temes d'actualitat. El juny de 2014 va presentar la seva renúncia a continuar en El Jueves, junt amb altres companys, arran d'una polèmica generada quan el grup editor RBA va pressionar perquè es retirés la portada que s'havia fet sobre l'abdicació de Joan Carles de Borbó, que el mostrava tot passant-li una corona plena d'excrements al seu fill Felip. Llavors començà a publica la revista digital Orgullo y Satisfacción.
Altres efemèrides
The Maxx (1983)
anterior · 16 de setembre · següent
Miguel Bernet Jorge (1921-1960) era un autor barceloní, creador del personatge Doña Urraca i germà de Joan Bernet Toledano. A principis de la dècada de 1940 s'inicià professionalment en la historieta amb treballs per a diverses editorials, entre les quals l'editorial Bruguera. En 1944 adopta el pseudònim de Jorge, pel qual és més conegut, arran del naixement del seu fill, Jordi Bernet. En aquesta època col·labora en diversos quaderns d'aventures de Bruguera, com Viajes y aventuras, Superhombres i Tom Mix. En 1947 forma parteix de la plantilla inicial de la revista Pulgarcito, que en aquells dies torna a publicar-se amb regularitat. Per aquest setmanari creà sèries humorístiques com Melindro Gutiérrez (1947), El vagabundo Mostacho (1947), Leovigildo Viruta (1947), Las fascinantes aventuras de Tallarín López (1948), Orlando Cucala (1948) i la cèlebre Doña Urraca (1948), un dels personatges més característics del que s'ha anomenat escola Bruguera. Durant els anys cinquanta va continuar treballant per a Bruguera, amb noves sèries com Sisebuto, detective astuto (1953), Margarita Gutiérrez, la dama de los cabellos (1958) o Doña Filo y sus hermanas, señoras bastante llanas (1959). Poc abans de la seua mort, es va adherir a un nou projecte, la revista Pepe Cola, que no va tindre èxit.
Mignola, el 2014
Mike Mignola és un autor californià nascut el 1960, especialment conegut per ser el creador de la sèrie Hellboy per a Dark Horse Comics. Mignola també ha treballat en diversos projectes d'animació com Atlantis: The Lost Empire i l'adaptació del seu còmic The Amazing Screw-On Head.
Altres efemèrides
Àlix (1948) · Kurt Busiek (n. 1960) · Camelot 3000 (1982) · Bruno Gazzotti (n. 1970) · Art Sansom (n, 1920) · Eugenio Sicomoro (n. 1952) · Our Boarding House (1921)
anterior · 17 de setembre · següent
L'any 2015 a Sagunt
Max és un autor barceloní nascut el 1956 amb una extensa carrera en què ha abordat pràcticament tots els camps de l'activitat gràfica. El 1979 Max va formar part de l'equip artístic fundador de la revista El Víbora. Va utilitzar un personatge que havia creat anteriorment, Gustavo (compromès, ecologista i antisistema) i, el 1983, va crear Peter Pank, que parodiava tant l'obra d'animació de Walt Disney com les tribus urbanes. Va ser el 1993, ja bastant allunyat de la indústria, quan va crear el còmic Nosotros somos los muertos, una dura història sobre la guerra dels Balcans. Autopublicada com un fanzine fotocopiat i venut al Saló del Còmic de Barcelona, es va convertir en el germen de la revista homònima (també coneguda per les seves sigles, NSLM) en què, des de llavors i fins al seu últim número el 2007, Max i Pere Joan han editat els treballs d'alguns dels historietistes i il·lustradors més inquiets del panorama mundial. El seu últim personatge fix és Bardín, utilitzat en diferents formats i publicacions (en aquest aspecte, hi ha certa influència de Chris Ware, encara que amb tocs de l'escola Bruguera) que permet a un Max ja lliure d'imposicions editorials d'experimentar i donar curs a les seves inquietuds.
Altres efemèrides
Detective School Q (2001) · Hope Larson (n. 1982) · Jeff MacNelly (n. 1947) · Minck Oosterveer (m. 2011) · Roger Stern (n. 1950)
anterior · 18 de setembre · següent
Azagra, l'any 2017
Carlos Azagra és un autor andalús nascut el 1957, creador de la sèrie Pedro Pico y Pico Vena, entre altres obres. En els anys 70 es traslladà a Barcelona per estudiar Belles Arts, i connectà amb el grup Butifarra!, amb els quals començà a col·laborar per a associacions veïnals barcelonines, mudant-se a viure a Santa Coloma de Gramenet en els anys 80. Allà començà a treballar per a les emergents revistes de còmic com Butifarra!, Makoki o El Víbora, així com en fanzines vinculats a sindicats com CNT o CGT, i en 1984 fitxa per la revista setmanal El Jueves, on roman des de fa més de vint anys. A l'esmentada revista apareixen publicats els seus personatges més populars com Pedro Pico y Pico Vena o Ovidio. A més, continua col·laborant en publicacions de còmic com TMEO, fanzines reivindicatius i revistes veïnals.
Kubert, l'any 2009
Joe Kubert (1926-2012) fon un autor estatunidenc d'origen polonés, fundador de l'Escola Kubert. Fou conegut pel seu treball en DC Comics amb personatges com ara Sgt. Rock i Hawkman. Kubert va ser promocionat al Saló de la Fama Jack Kirby en els Premis Harvey de 1997, i al Saló de la Fama Will Eisner als Premis Eisner del 1998.
Altres efemèrides
Adam Strange (1958) · Alexis (n. 1946) · Uri Fink (n. 1963) · Funny Picture Stories (1936) · Marco Rota (n. 1942)
anterior · 19 de setembre · següent

Aldo Capitanio (m. 2001) · The Micronauts (1978)

anterior · 20 de setembre · següent
Juan García Iranzo Iribarren (1918-1998) va ser un autor aragonés de l'època clàssica del còmic espanyol, creador de la cèlebre sèrie El Cachorro, entre moltes d'altres. A la mort del seu pare, en 1928, es trasllada a Barcelona, on cursa estudis de Belles Arts fins a la Guerra Civil. Després de la contesa, inicia la seva carrera professional en el camp de l'animació, treballant tant per a Dibsono Films com per a Dibujos Animados Chamartín. Entre 1942 i 1944 participa en la creació dels curtmetratges Garabato i Civilón, al costat d'altres futurs autors clau del còmic de l'època, com Escobar, Cifré i Conti. En 1944 comença a treballar fent còmics, creant dues sèries per a la revista Leyendas Infantiles, de Hispano Americana de Ediciones: el western Dick Norton, el héroe del Far West i la humorística Antonio Barbas Heredia. Per aquella mateixa època col·labora habitualment a la revista Chicos, per a la que escriu i dibuixa diverses sèries d'aventures, com 'La ciudad del gong (1944), El pirata desconocido (1945) i La cruz de fuego (1945), que firma amb el segon cognom de la seva mare, com J. Iribarren. La primera meitat de la dècada del 1940 diverses editorials d'historieta comencen a explotar el format de quaderns d'aventures apaïsats, d'origen italià, consagrats a un sol personatge. En aquest format, Iranzo crea per a Ediciones Toray la sèrie El capitán Coraje ( 1944), de la que es van publicar 43 números i tres almanacs. En 1947 accepta la proposada d'Editorial Bruguera per incorporar-se a l'equip de col·laboradors del setmanari humorístic Pulgarcito, al que aporta les historietes còmiques de La Família Pepe, i col·labora també amb altres revistes d'humor, com Chispa i Garabatos. Va realitzar també dues sèries de ciència-ficció: Kosman (Editorial Iranzo, 1960) i Aventures de Pepito Rayo y Nina (Toray 1946). Durant les dècades següents, Iranzo va continuar la seva abundant producció de còmic, recuperant el personatge de Dick Norton, en 1975 i realitzant col·laboracions humorístiques per a la revista Tele-Radio. A finals dels anys 1980 va dibuixar a la revista Makoki la paròdia Don Cipote de la Mancha. Poc abans de la seva mort estava tornant a treballar en un dels seus clàssics, La família Pepe.
Altres efemèrides
Bill Amend (n. 1962) · Steve Gerber (n. 1947) · Gil Jourdan (1956) · Tales of the Green Beret (1965)
Mazzuchelli (2012)

David Mazzucchelli és un autor estatunidenc, també professor de la Rhode Island School of Design i l'School of Visual Arts de Nova York.

Mazzucchelli va rebre formació artística en la Rhode Island School of Design i va començar com a professional en el món del còmic a principis de la dècada de 1980. Després de diversos anys treballant per a Marvel Comics i DC Comics (destacant el seu treball en Batman: Year One i en Daredevil: Born Again, ambdós guionitzats per Frank Miller), va abandonar el gènere de superherois per centrar-se en altres temes.

Entre 1991 i 1993 va realitzar la seva pròpia publicació: Rubber Blanket. El 1994 va col·laborar amb l'escriptor Paul Karasik en una adaptació de l'obra de Paul Auster: City of Glass. El 2009, Pantheon Books va publicar la seva primera novel·la gràfica: Asterios Polyp.

Altres efemèrides: François Corteggiani (n. 1953) · Craig Thompson (n. 1975)

Richard Dominguez (n. 1960) · Will Elder (n. 1921) · Tono (n. 1896)

Peter David (n. 1956) · Gene Day (m. 1982) · Jean-Claude Mézières (n. 1938)

Doctor Fun (1993) · Ham Fisher (n. 1900) · Carson Van Osten (n. 1945)

Aquaman (1941) · Patsy Walker (1944)

Winsor McCay (1869-1934) va ser un dibuixant i autor nord-americà. Les seves dues creacions més conegudes són les tires còmiques Little Nemo in Slumberland, publicades els anys 1905-1914 i 1924-1927, i el curt de dibuixos animats Gertie the Dinosaur, fet el 1914. Per motius legals, va treballar amb el sobrenom de Silas en la tira còmica Dream of the Rarebit Fiend.

Una de les més reeixides tires còmiques va ser Little Sammy Sneeze (1904 - 1906), història en la qual els esternuts del petit Sammy produeixen inimaginables catàstrofes. La temàtica onírica apareix, l'any següent, en un dels seus treballs més recordats, Dreams of a Rarebit Fiend (1904 - 1911), tira que narra els esbojarrats malsons d'un impenitent aficionat a les fondues de formatge. L'obra mestra de McCay, Little Nemo in Slumberland, va iniciar la seva publicació en l'edició dominical del New York Herald el 15 d'octubre de 1905, i va continuar apareixent setmanalment en el mateix diari fins al 23 d'abril de 1911. El 30 d'abril de 1911, Little Nemo va passar a publicar al New York American i altres periòdics propietat de William Randolph Hearst, amb el nou títol de In the Land of Wonderful Dreams. Aquesta nova etapa de la sèrie es va perllongar fins al 26 de juliol de 1914. Anys després, McCay faria reaparèixer a Little Nemo a les pàgines del New York Herald entre 1924 i 1926, sense aconseguir l'èxit de la primera època del personatge.

A més de l'adaptació cinematogràfica de Little Nemo, McCay va desenvolupar, a partir de la segona dècada del segle, una important carrera com animador, en la qual destaquen curtmetratges com How a Mosquit Operates (1912), Gertie el dinosaure (1914), El naufragi del Lusitania (1918) i la inconclusa The Flying House (1921). La seva importància en la història del cinema d'animació és comparable a la de Walt Disney, segons opinions tan autoritzades com la de Chuck Jones.

Sergio Bonelli (m. 2011) · Raoul Cauvin (n. 1938) · Gabriel Morrissette (n. 1959) · Don Rico (n. 1912) · Louise Simonson (n. 1946) · Tintin (1946) · Kimio Yanagisawa (n. 1948) · Juan Zanotto (n. 1935)

Burns, l'any 2009
Charles Burns (nascut el 1955 a Washington DC) és un autor nord-americà, cèlebre per les seves còmics de terror de meticulós estil. A Catalunya, la seva obra ha estat editada per Ediciones La Cúpula. Entre els seus primers treballs, destaquen les seves il·lustracions per fanzines i revistes com Sub Pop i Another Room Magazine, però el seu salt a la fama no arribaria fins a 1982, en què començaria a publicar la seva sèrie El Borbah, sobre un investigador privat, a la revista d'avantguarda RAW, fundada un parell d'anys abans per Françoise Mouly i Art Spiegelman. Entre 1993 i 2004, Burns va realitzar els dotze lliuraments de la seva novel·la gràfica Black hole. Sis anys després, va publicar la seva següent obra d'envergadura: X'ed Out.
Altres efemèrides
Sophie Crumb (n. 1981) · Zhang Leping (m. 1992) · Horacio Sandoval (n. 1971) · Romano Scarpa (n. 1927) · Paul Reinman (m. 1988) · Jim Shooter (n. 1951)

Al Capp (n. 1909) · Peridis (1941) · Jen Sorensen (n. 1974) · Greg Weisman (n. 1963)

Charles Addams, nascut el 1912 a Westfield (Nova Jersey) i mort el 1988, va ser un autor estatunidenc, conegut pel seu humor negre i personatges macabres. És sobretot l'autor de La Família Addams - que és la font de dues sèries d'animació - tres pel·lícules, un musical de Broadway i dues sèries de televisió. Addams ha dibuixat més de 1.300 cartoons durant la seva vida, la majoria publicats a la revista New Yorker.

Altres efemèrides:Carl Giles (n. 1916) · Russ Heath (n. 1926) · Mafalda (1964) · xkcd (2005)

Camilla d'Errico (n. 1980) · George Gately (m. 2001)