Vés al contingut

Potencial Galvani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En electroquímica, el Potencial Galvani (conegut també com a potencial intern) defineix la diferència de potencial elèctric intern entre dues fases.[1] El potencial Galvani d'una fase és tant més gran, com més gran és la tendència dels electrons de les partícules en sortir d'ella.

Un exemple del Potencial Galvani és la diferència de potencial elèctric intern d'un elèctrode (sòlid) i el potencial elèctric intern d'un electròlit (líquid). El potencial intern és el potencial que s'entén en un punt dins de la fase, no en els límits d'una transició de fase.[2]

Juntament amb el potencial Volta que és la diferència de potencial que resulta entre les diferències de potencial elèctric extern de dues fases. El potencial elèctric extern és degut a les càrregues en excés de signe oposat en els límits de fase.

Són els diferents tipus de diferències de potencial que es produeixen dins les reaccion d'una Cel·la galvànica.

El nom és en honor del metge italià Luigi Galvani.

El potencial de Galvani, en principi, és mesurable només entre les fases dels propis components.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «IUPAC Gold Book, definició de la diferència de potencial Galvani.». Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 23 juliol 2010].
  2. «Galvani potential». Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 4 agost 2010].

Fonts

[modifica]
  • Gerd Wedler *: ehrbuch der Physikalischen Chemie (llibre de text de química física). VCH, Weinheim 1987, ISBN 3-527-26702-6