Prayut Chan-o-cha

Prayut Chan-o-cha
	; (2022)
Nom original	(th) ประยุทธ์ จันทร์โอชา
Biografia
Naixement	21 març 1954 (70 anys); Nakhon Ratchasima (Tailàndia)
Member of the Privy Council of Thailand (en)
	29 novembre 2023 –
Primer ministre de Tailàndia
	30 setembre 2022 – 22 agost 2023 ; ← Prawit Wongsuwan – Srettha Thavisin →
Ministre de Defensa de Tailàndia
	10 juliol 2019 – 1r setembre 2023 ; Membre del gabinet: 62nd Cabinet of Thailand (en)
29è Primer ministre de Tailàndia
	24 agost 2014 – 24 agost 2022 ; ← Niwatthamrong Boonsongpaisan – Prawit Wongsuwan →
Commander in Chief of the Royal Thai Army (en)
	1r octubre 2010 – 30 setembre 2014 ; ← Anupong Paochinda (en) – Udomdet Sitabut (en) →
Dades personals
Formació	Chulachomklao Royal Military Academy (en) ; Armed Forces Academies Preparatory School (en)
Activitat
Ocupació	polític, oficial
Partit	United Thai Nation (en) (2023–2023)
Carrera militar
Branca militar	Royal Thai Army (en)
Rang militar	general
Conflicte	Crisi política del 2013-2014 a Tailàndia
Participà en
20 gener 2016	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
Família
Cònjuge	Naraphon Chan-ocha (en) (1984–)
Germans	Pricha Chan-ocha (en)
	Premis Orde de l'Elefant Blanc; Orde de Rama; Orde de Chula Chom Klao; Orde de la Corona de Tailàndia; comanador de la Legió del Mèrit ;
	Signatura
Lloc web	prayutchan-o-cha.com

Prayuth Chan-o-cha (en tailandès: ประยุทธ์ จันทร์ โอชา) (21 de març de 1954) és un oficial de l'exèrcit tailandès. Des d'octubre de 2010, ha estat el comandant en cap del Reial Exèrcit Tailandès^[1]^[2] i el president del Army United Football Club.

Durant la crisi política de 2013-14, Chan-ocha va declarar la llei marcial el 20 de maig de 2014 i es va proclamar "Líder del Consell Nacional de Pau". El 22 de maig va fer un cop militar contra el govern de Niwatthamrong Boonsongpaisan, en què es va suspendre la constitució i es van arrestar diversos membres del govern enderrocat.^[3] El juliol de 2014 es va prohibir els mitjans criticar les operacions de la junta i el seu personal.^[4]

Un nou Parlament va ser constituït al juliol, una setmana després que entrés en vigor la Constitució interina en la qual els colpistes s'atorguen tot el poder per crear una «democràcia genuïna», a més de garantir-se una amnistia.^[5] El nou parlament, amb més de la meitat dels escons ocupats per militars en actiu o retirats, va elegir Prayuth Chan-o-cha com a primer ministre del país amb 191 vots a favor, cap en contra i tres abstencions.^[6]

El setembre del mateix any, després de complir 60 anys, l'edat obligatòria de jubilació, va cedir el càrrec al general Udomdej Sitabutr, en una cerimònia celebrada a la caserna general de l'Exèrcit a Bangkok. No obstant això, Prayuth va romandre com a cap de la Junta Militar i com a primer ministre.^[7]

Referències[modifica]

↑ Fredrickson, Terry. «Gen Prayuth takes command». Bangkok Post, 01-10-2010. [Consulta: 19 març 2012].
↑ Corben, Ron. «Thailand's new army chief takes office». [Consulta: 19 març 2012].
↑ «'ประยุทธ์-เหล่าทัพ'แถลง'ควบคุมอำนาจรัฐ'» (en tailandès). Komchadluek, 22-05-2014. Arxivat de l'original el 22 de maig de 2014. [Consulta: 22 maig 2014].
↑ «Dictadura de Tailandia prohíbe a los medios criticar sus decisiones». www.larepublica.ec, 19-07-2014. [Consulta: 19 juliol 2014].
↑ «El Parlamento elige primer ministro al jefe de la junta militar». www.elmundo.es, 21-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].
↑ «El jefe de la junta militar de Tailandia, Prayuth Chan-ocha, es investido como primer ministro». www.antena3.com, 25-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].
↑ «El jefe de la junta militar de Tailandia traspasa el mando del Ejército». www.radiointereconomia.com, 30-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 30 setembre 2014].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prayut Chan-o-cha

[1] Fredrickson, Terry. «Gen Prayuth takes command». Bangkok Post, 01-10-2010. [Consulta: 19 març 2012].

[2] Corben, Ron. «Thailand's new army chief takes office». [Consulta: 19 març 2012].

[npkc-3] «'ประยุทธ์-เหล่าทัพ'แถลง'ควบคุมอำนาจรัฐ'» (en tailandès). Komchadluek, 22-05-2014. Arxivat de l'original el 22 de maig de 2014. [Consulta: 22 maig 2014].

[4] «Dictadura de Tailandia prohíbe a los medios criticar sus decisiones». www.larepublica.ec, 19-07-2014. [Consulta: 19 juliol 2014].

[5] «El Parlamento elige primer ministro al jefe de la junta militar». www.elmundo.es, 21-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].

[6] «El jefe de la junta militar de Tailandia, Prayuth Chan-ocha, es investido como primer ministro». www.antena3.com, 25-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].

[7] «El jefe de la junta militar de Tailandia traspasa el mando del Ejército». www.radiointereconomia.com, 30-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 30 setembre 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]