Prayut Chan-o-cha

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPrayut Chan-o-cha
Vladimir Putin meeting Prayut Chan-o-cha (2016-05-19)-02 cropped1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(th) พลเอก ประยุทธ์ จันทร์โอชา Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1954 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Nakhon Ratchasima (Tailàndia) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Office of the Prime Minister of Thailand.svg 29è Primer ministre de Tailàndia
24 agost 2014 –
← Niwatthamrong Boonsongpaisan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióChulachomklao Royal Military Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOficial i polític Modifica el valor a Wikidata
Partitcap valor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Thai Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteCrisi política del 2013-2014 a Tailàndia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNaraphon Chan-ocha (en) Tradueix (1984–) Modifica el valor a Wikidata
GermansPricha Chan-ocha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Prayut Chan-o-cha.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webprayutchan-o-cha.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: prayutofficial Twitter: prayutofficial Instagram: prayutofficial Modifica el valor a Wikidata

Prayuth Chan-o-cha (en tailandès: ประยุทธ์ จันทร์ โอชา) (21 de març de 1954) és un oficial de l'exèrcit tailandès. Des d'octubre de 2010, ha estat el comandant en cap del Reial Exèrcit Tailandès[1][2] i el president del Army United Football Club.

Durant la crisi política de 2013-14, Chan-ocha va declarar la llei marcial el 20 de maig de 2014 i es va proclamar "Líder del Consell Nacional de Pau". El 22 de maig va fer un cop militar contra el govern de Niwatthamrong Boonsongpaisan, en què es va suspendre la constitució i es van arrestar diversos membres del govern enderrocat.[3] El juliol de 2014 es va prohibir els mitjans criticar les operacions de la junta i el seu personal.[4]

Un nou Parlament va ser constituït al juliol, una setmana després que entrés en vigor la Constitució interina en la qual els colpistes s'atorguen tot el poder per crear una «democràcia genuïna», a més de garantir-se una amnistia.[5] El nou parlament, amb més de la meitat dels escons ocupats per militars en actiu o retirats, va elegir Prayuth Chan-o-cha com a primer ministre del país amb 191 vots a favor, cap en contra i tres abstencions.[6]

El setembre del mateix any, després de complir 60 anys, l'edat obligatòria de jubilació, va cedir el càrrec al general Udomdej Sitabutr, en una cerimònia celebrada a la caserna general de l'Exèrcit a Bangkok. No obstant això, Prayuth va romandre com a cap de la Junta Militar i com a primer ministre.[7]

Referències[modifica]

  1. Fredrickson, Terry. «Gen Prayuth takes command». Bangkok Post, 01-10-2010. [Consulta: 19 març 2012].
  2. Corben, Ron. «Thailand's new army chief takes office». [Consulta: 19 març 2012].
  3. «'ประยุทธ์-เหล่าทัพ'แถลง'ควบคุมอำนาจรัฐ'» (en tailandès). Komchadluek, 22-05-2014. [Consulta: 22 maig 2014].
  4. «Dictadura de Tailandia prohíbe a los medios criticar sus decisiones». www.larepublica.ec, 19-07-2014. [Consulta: 19 juliol 2014].
  5. «El Parlamento elige primer ministro al jefe de la junta militar». www.elmundo.es, 21-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].
  6. «El jefe de la junta militar de Tailandia, Prayuth Chan-ocha, es investido como primer ministro». www.antena3.com, 25-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].
  7. «El jefe de la junta militar de Tailandia traspasa el mando del Ejército». www.radiointereconomia.com, 30-09-2014. [Consulta: 30 setembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prayut Chan-o-cha